#Habitatge #Compravendes #Espanya
L’informe notarial sobre el mercat immobiliari espanyol revela un augment del 2% en les compravendes d’habitatge per part d’estrangers durant el primer semestre de 2025, amb creixements desiguals segons el territori i l’origen dels compradors.
Un mercat que creix, però que es trenca per dins
El resum que explica per què l’augment de compravendes d’habitatge per part d’estrangers amaga un problema de fons: desigualtat, desequilibri territorial i preus fora de l’abast.
Les dades del Centre d’Informació Estadística del Notariat mostren que els estrangers van comprar més de 71.000 habitatges en el primer semestre de 2025, un 2% més que l’any anterior. El que sembla un creixement positiu amaga, però, un canvi profund en la forma i en el fons del mercat immobiliari.
Els estrangers residents —els que viuen habitualment a Espanya— són ara els principals protagonistes, amb un augment de compres del 6,4%. Els no residents, en canvi, han reduït les seues adquisicions un 4,1%. Però són precisament estos últims els que paguen més: 3.126 euros per metre quadrat, molt per damunt del que poden assumir els compradors locals.
El resultat és un mercat dual: d’una banda, ciutadans estrangers que busquen establir-se; de l’altra, inversors o compradors ocasionals que continuen pressionant els preus a l’alça, sobretot en zones costaneres i illes. A la Comunitat Valenciana, per exemple, quasi el 40% de les operacions corresponen a compradors de fora.
Mentrestant, comunitats com Astúries o Castella i Lleó viuen pujades inesperades, mentre que Canàries i Balears es frenen per falta d’oferta i saturació del mercat. El preu mitjà, ja per damunt dels 2.400 €/m², creix en totes les autonomies amb poques excepcions.
El problema, assenyalen fonts del sector, no és només econòmic: és social i territorial. La vivenda deixa de ser un bé accessible i es converteix en un actiu que respon a la lògica internacional més que a la necessitat local. Els joves i famílies espanyoles veuen com els preus se’n van del seu abast, mentre l’activitat estrangera es concentra en zones on l’oferta ja és escassa.
El Notariat recorda que la majoria d’operacions d’estrangers es formalitzen amb escriptura pública, fet que reforça la seguretat jurídica però no soluciona el desajust del mercat. Darrere de les bones xifres hi ha un model que accentua les diferències entre qui pot comprar i qui només pot mirar.
Detall de l'informe
En el primer semestre de 2025, els estrangers van comprar 71.155 habitatges a Espanya, un 2% més que en el mateix període de l’any anterior. Segons el Centre d’Informació Estadística del Notariat, este augment confirma la tendència de creixement sostingut dels últims anys, encara que amb un ritme més moderat.
Les operacions de compradors estrangers van representar un 19,3% del total de compravendes, una xifra lleugerament inferior a la de 2024 (20,3%) i més baixa que la de 2023 (21,3%). Tot i això, l’activitat continua sent elevada i el mercat exterior manté un paper clau dins del sector immobiliari espanyol.
La principal novetat és el canvi d’equilibri entre residents i no residents. Els estrangers residents, que viuen habitualment a Espanya, concentren ja el 60,9% de les compres i van augmentar les seues operacions un 6,4%. Els no residents, en canvi, van reduir-les un 4,1%, trencant la tendència de creixement paral·lel que havien mantingut en 2024. L’impuls actual del mercat prové, per tant, dels qui ja tenen arrelament al país més que dels compradors ocasionals.
Pel que fa a la distribució territorial, la Comunitat Valenciana continua sent la zona amb més activitat. Entre els no residents, va concentrar 11.025 compres (gairebé el 40% del total); i entre els residents, 9.515 (22%). Li segueixen Andalusia, amb 6.733 i 6.677 operacions respectivament; les Illes Canàries (9,6% de les compres de no residents), Catalunya (8,4%) i Múrcia (7,6%). Les Illes Balears representen un 6,6%, i Madrid un 2%, mentre que la resta de comunitats no superen l’1%.
En termes de creixement interanual, destaquen Astúries (+30,8%) i Castella i Lleó (+25,9%), seguides de Galícia (+14,3%), Castella-La Manxa (+11,7%), Extremadura (+10,6%), Aragó (+10,4%) i La Rioja (+9,9%). Per contra, les caigudes més acusades es van donar a Canàries (-7,7%), Balears (-6,8%), Navarra (-3,7%) i Comunitat Valenciana (-3,6%).
El preu mitjà pagat per estrangers se situa en 2.417 €/m², un 7,6% més que un any abans. Els no residents continuen sent els que més gasten (3.126 €/m²), molt per damunt dels residents (1.912 €/m²) i dels compradors espanyols (1.809 €/m²). Els increments més alts es registren a Madrid (+17,1%), La Rioja (+16,3%), Canàries (+14,1%), Múrcia (+12,2%) i Catalunya (+10,9%); també pugen per damunt de la mitjana la Comunitat Valenciana (+9,3%) i les Illes Balears (+9%).
Per nacionalitats, el Regne Unit manté el lideratge amb 5.731 operacions (8,1%), seguit de Marroc (5.654; 7,9%) i Alemanya (4.756; 6,7%). El mercat reflecteix també pujades notables entre compradors de Portugal (+22,8%), Països Baixos (+18,6%) i Estats Units (+14,3%), mentre que les caigudes més clares corresponen a Rússia (-17,4%), Polònia (-11,1%), Argentina (-7,6%) i Bèlgica (-5,6%).
Els preus més alts per metre quadrat els paguen els compradors dels Estats Units (3.465 €/m²), Suïssa (3.457 €/m²), Suècia (3.421 €/m²), Noruega (3.292 €/m²) i Alemanya (3.270 €/m²). Els més baixos corresponen a Marroc (747 €/m²), Romania (1.325 €/m²) i Equador (1.328 €/m²).
La distribució per països dins de cada autonomia mostra grans diferències:
- Els britànics destaquen a Múrcia (28,7%), Andalusia (15,5%) i Balears (10,9%).
- Els alemanys, a Balears (50%), Extremadura (29,6%) i Canàries (22%).
- Els neerlandesos tenen un pes rellevant a Múrcia (15,2%) i Comunitat Valenciana (14,9%), mentre que els belgues sobresurten a Aragó (12,8%) i Astúries (11,7%).
- Entre els residents, Marroc concentra quasi el 40% de les operacions a Múrcia, i també percentatges molt elevats a Navarra, La Rioja, Extremadura i Castella-La Manxa. Romania domina a Aragó (29,5%) i Castella-La Manxa (26,2%), i Itàlia conserva una presència significativa a Canàries (22,5%) i Balears (15,4%).
En conjunt, el mercat immobiliari estranger es mou en dos sentits alhora: creix, però es redistribueix. Els residents impulsen la demanda, mentre que els preus i les compres es dispersen cap a territoris on abans la presència internacional era testimonial.
El Notariat recorda que la majoria dels compradors estrangers formalitzen les seues adquisicions en escriptura pública, encara que no siga obligatori, per garantir seguretat jurídica. Els notaris verifiquen la identitat de les parts, la legalitat de l’operació, l’estat de càrregues de la finca i tramiten la inscripció telemàtica en el Registre de la Propietat el mateix dia de la signatura.
Redacció Crònica
Cap comentari :