En les pròximes setmanes podrem gaudir de la contemplació –i, alhora, prendre fotografies– d'un brillant milotxa visible al vespre. Es tracta del cometa C/2025 A6 Lemmon, descobert el 3 de gener de 2025 per l'astrònom Carson Fuls en el marc del programa de seguiment de cossos menors de l'Observatori Mount Lemmon.

Per a completar una òrbita molt excèntrica, en la qual pot arribar a distanciar-se 36 000 milions de quilòmetres del Sol, este cometa invertix uns 1 350 anys. Per això hem d'espavilar i intentar veure-ho durant el mes vinent, abans que es torne diminut i s'endinse de nou en l'espai profund.

Pistes per a trobar el cometa Lemmon en el firmament

Si mai fins ara ha contemplat un cometa amb els seus propis ulls i, malgrat no saber molt d'estreles, desitja intentar eixa gesta, no desespere! És possible veure-ho seguint algunes pistes.

La primera recomanació és buscar un entorn fosc, allunyat de les grans urbs, en el qual el cel siga prou fosc. Trie, si pot ser, una nit buidada amb l'horitzó oest lliure d'obstacles, allunyat de fanals i lluminàries.

L'ideal és començar la contemplació del cel just al vespre. Quan comence a veure les primeres estreles, localitze sobre l'horitzó nord-oest la silueta de la Ossa Major. Es tracta d'una agrupació de set estreles també conegudes com El Carro, per la seua forma. Les dos més brillants les tindrem més al nord i, traçant una línia que les una cap amunt, ens ajudarà a situar eixe astre tan famós conegut com l'estrela Polar.

Doncs bé, una vegada situada l'Ossa Major en el firmament, trace una línia corba a partir de la seua cua (la “última estrela de la qual” es denomina Alkaid) cap a l'estrela més brillant d'eixa regió celeste: Arturo. Ens resultarà molt útil trobar-la perquè dimarts que ve 21 d'octubre, coincidint amb la seua major proximitat a la Terra (101 milions de quilòmetres), el cometa se'ns presentarà en la constel·lació de Boyero, pròxim a Arturo.

A simple vista o amb prismàtics

El cometa Lemmon és perfectament visible a simple vista en entorns foscos, sobretot des d'Espanya, Mèxic i centroamérica, atés que es desplaça per l'hemisferi nord celeste. Aconseguirà una magnitud estel·lar entre la més lluminosa estrela Alkaid, en la cua de l'Ossa Major, i la més feble estrela Korneforos, en la constel·lació d'Hèrcules, encara que podria ser fins i tot més brillant.

Si el nostre entorn està contaminat lumínicamente, podrem veure el cometa emprant uns prismàtics astronòmics, preferentment de 7 a 12 augments. L'ideal és apuntar-los sobre l'estrela Arturo i desplaçar-los cap a Alkaid fins a trobar el cometa. Podem repetir eixe recorregut amb els prismàtics lentament tantes vegades com siga necessari fins que topem amb una estrela nebulosa dotada d'una cua en direcció contrària al Sol.

El cometa i la seua acolorida cua

En les últimes setmanes ha crescut exponencialment el nombre d'imatges espectaculars del cometa que circulen per les xarxes. Molts astrofotógrafos s'apassionen per estos objectes, particularment quan són astres tan canviants.

En el cas del cometa Lemmon, el més cridaner és que s'acosta al Sol i comença a sublimar els seus gels conforme es calfa la seua superfície, per la qual cosa en les fotografies veiem que posseïx una cua blavosa anomenada iònica, ondulant i capaç de distorsionar-se sota l'influx del vent solar.

La cua s'estén molts graus des de l'embolcall difús del cometa, anomenada coma. A més, és d'esperar que el cometa Lemmon desenrotlle una cua de pols produïda per les partícules micromètriques contingudes en els gels que se sublimen. Els diminuts brins de pols reflectixen la llum del Sol pel que, a major nombre de partícules, més lluminosa serà eixa altra cua, més groguenca i difusa, fàcil de distingir.

En eixe mapa celeste del Observatori Astronòmic Nacional (OAN-IGN) comprovem que el cometa es va desplaçant nit rere nit cap a l'oest. A la fi d'octubre el cometa passarà entre les estreles Korneforos, segona estrela més lluminosa de la constel·lació de Hèrcules, i l'estrela Unukalhai, la més destacada de Serpens.

A mitjan novembre el cometa s'anirà acostant a Antares, l'estrela més lluminosa de l'Escorpí (Scorpius).

En un cel molt il·luminat, els cometes perden contrast. Per això, estos dies tenim l'excusa perfecta per a allunyar-nos de les grans ciutats i submergir-nos per uns minuts en la contemplació del cel i d'un cometa únic.

Josep M. Blat Rodríguez, Investigador Principal del Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries, Institut de Ciències de l'Espai (ICE - CSIC)

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.