#PFAS #ContaminacióAmbiental #UniversitatNebraska
Un equip d’investigació de la Universitat de Nebraska-Lincoln ha descobert que una bacteria fotosintètica pot retenir part d’un dels compostos més persistents que contaminen l’aigua i els sòls: les PFAS.
Un equip d’investigació de la Universitat de Nebraska-Lincoln ha descobert que una bacteria fotosintètica pot retenir part d’un dels compostos més persistents que contaminen l’aigua i els sòls: les PFAS.
Les PFAS —sigles de substàncies per- i polifluoroalquíliques— són un grup de compostos químics molt utilitzats en productes com teixits impermeables, escumes contra incendis o envasos alimentaris. El problema és que pràcticament no es degraden en la natura, i poden quedar-se a l’aigua o al sòl durant dècades. Per això se’ls coneix també com a “químics eterns”.
Ara, una investigació publicada a la revista Environmental Science: Advances mostra que una bacteria anomenada Rhodopseudomonas palustris —molt comuna i capaç de fer fotosíntesi— pot interactuar amb l’àcid perfluorooctanoic (PFOA), un dels tipus de PFAS més coneguts.
Reté un 44 % del contaminant en 20 dies… però després el solta
Els experiments de laboratori van mostrar que la R. palustris era capaç d’absorbir el PFOA dins de la seua membrana cel·lular, i que en 20 dies havia eliminat un 44 % del contaminant present en el medi. Però eixe resultat tenia una trampa: amb el temps, bona part del PFOA va tornar a aparéixer, probablement perquè les cèl·lules bacterianes es trencaven i alliberaven el que havien acumulat.
Això evidencia tant el potencial com les limitacions d’usar microorganismes vius per a capturar o transformar este tipus de contaminants.
“Encara que la R. palustris no va degradar completament el compost, el que hem observat és que hi ha un mecanisme progressiu on la bacteria pot capturar inicialment el PFOA dins de les seues membranes”, explicava el professor Rajib Saha. “Això ens obri la porta a noves vies, com ara modificacions genètiques o tècniques de biologia de sistemes, que milloren la retenció o fins i tot faciliten una futura transformació del compost.”
Col·laboració científica per a reptes ambientals complexos
La investigació ha sigut possible gràcies a la col·laboració entre dos equips de la mateixa universitat: el laboratori de Saha, centrat en enginyeria de sistemes biològics, i el del professor Nirupam Aich, especialitzat en detecció i comportament de PFAS.
Mentre el grup de Saha feia experiments per veure com reaccionava la bacteria a diferents concentracions de PFOA, el laboratori d’Aich aplicava tècniques analítiques per a mesurar els canvis químics amb precisió.
“Este tipus de col·laboració és exactament el que necessitem per a fer front a problemes ambientals complexos”, apuntava el professor Aich.
Gràcies a esta visió conjunta —microbiologia, enginyeria química i ciència ambiental—, la recerca està obrint noves possibilitats per a reduir la contaminació causada per estes substàncies tan resistents.
Els mètodes actuals per a eliminar PFAS són costosos, exigixen molta energia i no sempre són efectius. Explorar alternatives com l’ús de bacteris és una via més sostenible i amb potencial d’escalabilitat, encara que queda molt camí per recórrer.
De fet, els dos equips ja treballen en noves línies d’estudi que combinen enginyeria genètica i biologia sintètica per tal de millorar la capacitat d’estos microorganismes no sols per a capturar, sinó per a degradar realment estos contaminants “eterns”.
Redacció Crònica