Un estudi liderat pel Centre d'Astrobiologia (CAB, CSIC-INTA) revela que les dosis de radiació ultraviolada que arriben a la superfície de Mart són semblants a les que regnaven en la Terra primitiva, quan la vida començava a emergir. Tot i la seua potència esterilitzadora, aquestes condicions podrien no ser completament incompatibles amb l'existència de vida microbiana.
Mart, un planeta exposat a la radiació més extrema
La recerca encapçalada pel Centre d’Astrobiologia (CAB), en col·laboració amb l’Institut de Química Física Blas Cabrera (IQF-CSIC), suposa un punt d’inflexió en el coneixement sobre la radiació ultraviolada (UV) a Mart. Tal com exposen els autors, “fins ara no es disposava de mesures directes de la dosi de radiació UV a la superfície marciana, i els estudis es basaven únicament en models numèrics”.
Aquesta investigació, publicada a la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), aporta dades empíriques fonamentals gràcies a l’instrument REMS, instal·lat al rover Curiosity de la NASA. Aquest vehicle va aterrar al cràter Gale, a prop de l’equador marcià, l’any 2012, i ha estat recopilant informació durant més de cinc anys marcianos —equivalents a més de deu anys terrestres.
La composició de la radiació marciana
Les observacions han permés desglossar la composició de la radiació UV en Mart en tres bandes principals: UV-A, UV-B i UV-C, amb energies i nivells de dany potencial molt diferents. Segons expliquen els investigadors Daniel Viúdez-Moreiras, María Paz Zorzano i Alberto González Fairén, “els resultats mostren que la radiació UV que arriba a la superfície del cràter Gale es compon, de mitjana, d’un 80% d’UV-A, un 15% d’UV-B i un 5% d’UV-C”.
A la Terra, la capa d’ozó filtra gran part de la radiació més perillosa —especialment la UV-C, la més energètica i letal per als organismes vius. No obstant això, “l’atmosfera de Mart és unes 100 vegades més tènue que la de la Terra”, la qual cosa implica que “no absorbeix la radiació solar de la mateixa manera” i aquesta arriba pràcticament sense filtres a la superfície.
Una atmosfera sense escut: el paper del pols i l’ozó marcià
La protecció atmosfèrica en Mart és extremadament feble. Segons els autors, “la poca protecció que proporciona l’atmosfera de Mart davant la radiació ultraviolada es deu al pols en suspensió, especialment rellevant durant la temporada de tempestes de pols, i, en menor mesura, a la presència d’ozó”.
Els resultats recollits mostren que hi ha variacions dràstiques i ràpides en els nivells de radiació UV, amb canvis que poden superar el 30% en pocs sols (dies marcianos). “Aquestes variacions són complexes i imprevisibles amb els models atmosfèrics actuals, per la qual cosa la instrumentació desplegada en la superfície marciana resulta imprescindible per conéixer l’entorn de radiació del planeta”, destaquen.
Radiació letal... però no incompatible amb la vida
Un dels punts clau de la investigació és el fet que, malgrat els alts nivells de radiació, les condicions a Mart no serien del tot incompatibles amb la vida. Les dosis detectades “són comparables a les que es creu que existien en la Terra primitiva”, en una etapa compresa entre fa 4.000 i 2.500 milions d’anys, quan els primers organismes van començar a desenvolupar-se.
Els autors apunten que, malgrat el seu potencial esterilitzador, “la radiació UV que arriba a la superfície marciana podria no ser suficient per eliminar tots els microorganismes terrestres que viatgen a bord de les missions espacials”. Aquesta possibilitat obri interrogants sobre la bioseguretat de futures exploracions.
Protecció planetària: una prioritat per a les missions futures
Davant aquesta situació, els investigadors subratllen la necessitat de mantindre i reforçar les mesures de protecció planetària. L’estudi conclou que “és essencial continuar aplicant estrictes mesures per evitar la contaminació de Mart amb vida terrestre”, especialment pensant en futures missions tripulades.
Col·laboració científica i finançament europeu
L’estudi s’ha desenvolupat en col·laboració amb l’equip de la missió Mars Science Laboratory (MSL) de la NASA i ha rebut finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea i del projecte MarsFirstWater, un European Research Council Consolidator Grant.
Article basat en una nota de premsa publicada per CAB (CSIC-INTA) i amb dades de l’estudi de Viúdez-Moreiras, D., Zorzano, M.P., Lemmon, M., Fairén, A.G., Saiz-Lopez, A., Smith, M.D. publicat a PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America).
Ho pots llegir perquè són Creative Commons
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
No hay comentarios :