Espais que curen: la neurociència aplicada al disseny d'interiors

El disseny, fins fa poc, s'ha centrat en la funcionalitat estètica. Si el dissenyador prenia decisions més o menys encertades, era una qüestió d'intuïció, gust, estil o preferència. Però què passaria si el dissenyador poguera interpretar el nostre subconscient sobre com ens fa sentir un espai?, i si poguera dissenyar un espai en funció d'emocions o percepcions de les quals ni nosaltres mateixos som conscients o podem verbalitzar?

Això és precisament el que fa la neurociència aplicada al disseny d'interiors. El dissenyador hackea el nostre cervell per a extraure i interpretar unes biomètriques que li donen informació sobre en quins espais ens sentim més segurs, quins ens aporten més plaer, on podem concentrar-nos millor, etc.

Una millor comprensió del que ocorre en el nostre cervell, especialment a un nivell inconscient, pot promoure el disseny d'espais que impacten de manera beneficiosa en la nostra vida. Aspectes com la comprensió de l'instint de supervivència, les emocions o la plasticitat cerebral fan d'esta aplicació de la neurociència al disseny interior una ferramenta eficient per a promoure la salut física i mental dels seus usuaris.

“Hackeando” el cervell per a trobar l'espai ideal

Existixen diverses maneres d'endinsar-se en el cervell i conéixer l'impacte del disseny en la nostra percepció, emocions o capacitat d'atenció i aprenentatge. Podríem estudiar l'impacte de manera virtual, és a dir, amb una pantalla o ulleres de realitat augmentada; o bé a través d'un estimule real, en un espai concret i tangible. Els dos enfocaments a l'hora de hackear el cervell, tant el virtual com el real, recopilen respostes neurofisiològiques i psicològiques que es combinen per a comprendre millor com reaccionem les persones depenent del disseny d'espais interiors que experimentem.

En els laboratoris virtuals se simula un espai (ja siga en vídeo o imatge fixa), de manera controlada, i s'arrepleguen dades sobre com se sent la persona que observa eixe espai. Per a este registre de la nostra part inconscient s'apliquen coneixements de neurociència i s'obtenen dades neurofisiològiques en repòs com, per exemple, el ritme cardíac, la sudoració, l'activitat cerebral o els llocs on se centra la mirada.

Estes dades es traduïxen en unes mètriques que aporten valors quantificables sobre com se sent la persona depenent del disseny d'un espai determinat. Este tipus de proves llancen informació més objectiva i fiable que si simplement li preguntàrem a algú directament com se sent en eixe espai.

L'anàlisi en entorn real també es fa de manera controlada, i igual que en el virtual, es van modificant determinades variables i arreplegant dades neurofisiològiques de les persones que experimenten eixe espai. La diferència principal és que, encara que també es tracta d'una simulació, este entorn està construït i pot ser percebut in situ, i per tant les dades s'arrepleguen en moviment. És a dir, es tracta d'un laboratori a escala real, en el qual es pot experimentar en temps real el que ocorre.

Laboratoris a escala real

Un exemple és el Well Living Lab, creat en 2016 a Minnesota. Va ser el primer centre d'I+D centrat en les persones i a comprendre la interacció entre salut, benestar i ambients interiors. Un exemple perfecte d'això és un estudi recent sobre envelliment saludable on analitzen els efectes de la llum en els ritmes circadiaris, l'estat d'ànim, el somni, la cognició i la connectivitat social.

La clau per a obtindre uns resultats fiables és aïllar correctament les variables d'estudi (llum, color, formes, distribució, etc.). Això és més complicat i costós de fer en un espai real, i per això existixen molt pocs laboratoris com el Well Living Lab. La major part dels centres d'investigació i universitats que intenten comprendre la reacció de les persones davant diferents variables de disseny es duen a terme a través de realitat virtual.

El concepte en si de com l'ambient interior afecta els processos psicològics i el benestar sembla una cosa nova. Però este interés per l'impacte que tenen l'espai i els objectes que ens envolten no és tan recent; és una cosa ja analitzada en el passat per metges, psicòlegs o arquitectes i dissenyadors. Encara que fins fa poc, estos professionals abordaven la qüestió de manera independent.

En els estudis de neurociència aplicada al disseny d'interiors es treballa de manera integral, amb equips multidisciplinaris: dissenyadors, enginyers amb formació en construcció i medi ambient, experts en psicologia cognitiva i avaluació psicològica, mèdics, programadors o matemàtics. A més, els avanços tecnològics que permeten adaptar les tècniques normalment utilitzades per la neurociència en contextos sanitaris superen les limitacions de les ferramentes de psicologia tradicional que s'utilitzaven en el passat.

Aplicacions en hospitals, hotels, oficines…

Este nou corrent té múltiples aplicacions en hospitals, restaurants, hotels i, per descomptat, en els nostres llocs de treball, entorns educatius i llars, on passem gran part del nostre temps.

Les investigacions en neurociència aplicada al disseny d'interiors no oferixen encara receptes completes i aplicables a tots els contextos i per qualsevol professional del sector. Però s'està avançant ràpidament, oferint pautes i directrius de disseny que poden millorar aspectes concrets dels nostres processos cognitius i conductuals.

Al cap i a la fi, passem el 90 % de les nostres vides en interiors, i l'entorn interior influïx en el nostre nivell d'energia, estrés, estat d'ànim o somni. Hackear els nostres cervells per a continuar revelant com dissenyar les nostres llars, oficines o col·legis és bàsic per a la nostra salut i benestar.

Maria Beltrán Rodríguez, Docent i investigador, Neurociència Aplicada al Disseny d'Interiors, UDIT - Universitat de Disseny, Innovació i Tecnologia

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.