El Consell Valencià de Cultura (CVC) ha aprovat aquest dimarts un informe que critica severament la proposta de Llei de Concòrdia impulsada pel govern autonòmic del PP i Vox. El document, elaborat per la Comissió Jurídica de l'organisme a petició del grup parlamentari socialista, qüestiona diversos aspectes fonamentals de la iniciativa legislativa.
L'informe del CVC és categòric en les seues conclusions, qualificant la proposta de llei com "una ofensa cap a un sector de la població, de unes víctimes i els seus descendents". El text argumenta que aquesta iniciativa "contravé els Drets Humans i nega la Memòria Democràtica", posant en relleu les profundes implicacions ètiques i històriques que comporta.
Un dels punts més controvertits que assenyala l'informe és la suposada equiparació que fa la proposta entre la Democràcia i la Dictadura. El CVC afirma que "la igualtat de les víctimes en el dolor i la dignitat no equival a igualar les causes per les quals van morir". En aquest sentit, l'organisme subratlla una distinció crucial: "Unes van lluitar per la Democràcia i altres per destruir-la".
El document també denuncia el que considera una tergiversació històrica present en la proposta de llei. Segons el CVC, es "demonitzen els referents i tradicions democràtiques que la Dictadura va desprestigiar, com per exemple la Segona República, negant la seua condició d'Estat Democràtic i malversant la història".
Una de les crítiques més contundents de l'informe es dirigeix a la noció de "víctimes de la Segona República", un concepte que el CVC qualifica de "categoria inventada". L'organisme rebutja fermament aquesta idea, afirmant que "no hi ha víctimes de la Segona República, com tampoc de la Monarquia Borbònica".
El text del CVC va més enllà i qualifica d'"ignominiosos els plantejaments d'un projecte de llei que pretén invisibilitzar l'actuació dels colpistes durant la guerra civil, així com la brutal repressió durant la postguerra i la dictadura". L'informe remarca que la proposta legislativa ni tan sols esmenta aquests fets històrics, la qual cosa es considera una greu omissió.
La votació d'aquest informe, juntament amb altres dos referents a la llei de llibertat educativa i la reforma d'À Punt, s'ha dut a terme en un context de forta tensió interna al si del CVC. Cinc consellers, tots ells nomenats a proposta del PP, han decidit absentar-se de la sessió plenària, negant-se a participar tant en el debat com en la votació dels dictàmens.
Aquesta absència ha estat justificada per Ascensió Figueres, una de les conselleres discrepants, qui ha argumentat que "mai s'ha emès cap informe sobre una llei en tramitació" i que el reglament del CVC parla exclusivament d'avantprojectes. Figueres ha suggerit que "el propòsit claríssim és no entrar en procés parlamentari quan una llei està en tramitació", qüestionant així la legitimitat del procediment.
Malgrat aquesta polèmica absència, els informes han aconseguit l'aprovació amb 13 vots a favor. Ana Noguera, en defensa de l'actuació del CVC, ha reafirmat "la independència, l'autonomia i la llibertat de treball" de l'organisme, negant que els consellers estiguen amb el mandat caducat i qualificant d'"inèdit" l'abandonament de les votacions per part d'alguns membres.
El CVC ha justificat la seua intervenció argumentant que el caràcter d'urgència de la tramitació de les lleis no invalida la seua capacitat valorativa com a institució estatutària. L'organisme ha recordat que tampoc ha pogut ser consultat sobre els avantprojectes habituals, donada la urgència que ha obviat aquest pas inicial del procés legislatiu.
Aquesta situació posa de manifest les profundes divisions existents al si del Consell Valencià de Cultura, així com les tensions polítiques que envolten les propostes legislatives del nou govern autonòmic. L'aprovació d'aquests informes crítics, especialment el referent a la Llei de Concòrdia, probablement tindrà repercussions significatives en el debat parlamentari i en l'opinió pública valenciana en els pròxims dies.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :