Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Terrors nocturns: com identificar i manejar estos esclats d'angoixa

shutterstock/EKramar

No és la primera vegada que succeïx. Adriana, de huit anys, s'ha tornat a despertar fent crits i plorant. Dempeus en el llit, agita bruscament els braços i les cames. És difícil controlar-la: en una ocasió fins i tot va eixir corrent, com si fugira d'alguna cosa o d'algú.

La xiqueta és presa del pànic. Xopada de suor i amb la cara enrogida, respira ràpidament i té les pulsacions desbocades. Els seus ulls estan en tot moment oberts, amb les pupil·les dilatades. En despertar-se, sembla desorientada i confusa.

Un brusc despertar del somni profund

Esta escena recrea un típic episodi de terrors nocturns, trastorn adscrit a la categoria de les parasomnias, en el qual també s'inclouen els malsons, el somnambulisme, els despertares confusos, els malsons recurrents o la paràlisi de somni.

Concretament, parlem d'una parasomnia del somni no-REM, perquè apareix durant la fase de somni profund. Això ho distingix dels malsons, que ocorren en l'etapa REM i no s'acompanyen del comportament descrit al principi de l'article.

Els terrors nocturns poden definir-se com despertares parcials o estats indeterminats en els quals la persona no està clarament ni desperta ni adormida i es comporta de manera anormal. Solen afectar menors: s'estima que els experimenten entre l'1 i el 5 % dels xiquets en edat escolar, sobretot entre els tres i sis anys. Encara que en la gran majoria de casos desapareixen amb la majoria d'edat, un xicotet percentatge persistix en els adults. És habitual que els germans o pares els hagen patits també.

Estos esdeveniments solen ocórrer en el primer terç de la nit, quan hi ha més proporció de somni profund. Sovint es presenten agrupats a mode de raïms durant una temporada, depenent de si hi ha un element estressant que els afavorisca: època d'exàmens, pèrdua familiar, discussions, conflictes sentimentals, canvi d'habitatge o entorn, baralles amb els companys de col·legi, etcètera.

A part d'estos desencadenants, altres factors també poden precipitar-los, com el sobtat despertar produït per un estímul (un soroll, les urgències d'una bufeta plena d'orina) o circumstàncies que augmenten el percentatge de temps dedicat al somni profund (privació de somni, canvis de torns, febre, consum d'alcohol…).

Protagonistes d'una pel·lícula de terror

No és infreqüent que els pacients associen els seus episodis de terrors nocturns a somnis de contingut desagradable. La seua temàtica sol incloure la necessitat de fugir d'algú o alguna cosa. En estes històries oníriques, el pacient està enterrat; tancat en un zulo, una habitació xicoteta, un laberint o una estada les parets de la qual es van aproximant; o amenaçat per aranyes, un incendi, un tren que s'aproxima o algú que que li perseguix per a agredir-li.

En el moment de l'esdeveniment, el millor és intentar calmar suaument el subjecte i reconduir-lo al llit. Cal evitar la confrontació i el contacte físic.

El diagnòstic es duu a terme elaborant una bona història clínica, preferiblement amb ajuda d'algú que haja presenciat un o diversos episodis. Els metges han de diferenciar els terrors nocturns d'altres alteracions, cas de les crisis epilèptiques i parasomnias com el trastorn de conducta de la son REM.

A vegades és necessari efectuar una prova de somni o polisomnografia per a poder identificar-los adequadament. Pot ser recomanable demanar a l'afectat que la nit anterior no dorma: així, quan ho faça en el laboratori, experimentarà un rebot de somni profund i existiran més possibilitats de detectar un episodi.

Com previndre i tractar els terrors nocturns

La gran majoria dels xiquets amb terrors nocturns no necessiten tractament degut a la seua benignitat i al seu caràcter reversible amb els anys. Han de mantindre horaris regulars, evitant la privació de somni, i els pares poden tancar portes, posar barrots en les finestres i instal·lar alarmes. La protecció i la seguretat del pacient és el més important.

En casos greus és possible recórrer als fàrmacs. No està indicats per a dormir, sinó per a disminuir la freqüència i intensitat dels episodis. Prendre clonazepam o melatonina en ficar-se al llit pot ser efectiu.

Alejandro Iranzo de Riquer, Neuròleg. Especialista en trastorns del son., Universitat de Barcelona

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.

traduït per ÀgoraCt

Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon