Entitats universitàries rebutgen que Alacant siga de predomini castellà: 'La ciutat no pot renunciar al valencià'

   Demanen als grups de l'Ajuntament que voten en contra de la Declaració proposada per Vox per a demanar el canvi de la LUEV

   El Departament de Filologia Catalana, la Junta Directiva de la Unitat d'Estudis Multilingües de la Universitat d'Alacant i la seu alacantina de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana rebutgen la proposta de Vox d'incloure la ciutat d'Alacant en la zona de predomini lingüístic castellà. "La ciutat no pot renunciar al valencià i negar la llengua és negar la valencianidad d'Alacant".

   Així ho proclamen aquestes entitats en un comunicat conjunt en el qual critiquen la Proposta de Declaració Institucional del Grup Municipal de Vox Alacant de modificació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, que va ser presentada el passat 19 de setembre amb l'objectiu d'incloure la ciutat d'Alacant en la zona de predomini lingüístic castellà.

   Les tres instàncies acadèmiques evidencien el seu "malestar" i demanen als partits amb representació a l'Ajuntament d'Alacant que voten en contra de la declaració. "Les llengües són instruments perquè els humans ens comuniquem, però són també, en bona mesura, elements amb els quals les persones i les comunitats humanes construïm la nostra identitat, sostenen, negar la llengua és negar la valencianidad d'Alacant", adverteixen.

   Per als organismes acadèmics és "una trista coincidència que la celebració del 40 aniversari de LUEV, que simbòlicament es va aprovar el 23 de novembre del 1983 en la ciutat d'Alacant, vaja precedida de la presentació, el 19 de setembre del 2023, de la Proposta de Declaració Institucional del Grup Municipal de Vox Alacant per a modificar la llei i incloure la ciutat d'Alacant en la zona de predomini lingüístic castellà".

   Aquesta Declaració institucional fonamenta la proposta de readscripción de la ciutat d'Alacant al·legant que la major part de la població té el castellà com a llengua familiar, i no el valencià. No obstant això, recalquen, "ignora, o vol ignorar, que la territorialización de la LUEV no es fonamenta en els percentatges d'ús lingüístics, sinó que el concepte de zona de predomini lingüístic és un concepte legal que atén qual és la llengua històrica del territori".

   "El cas d'Alacant no és el de les localitats de la Vega Baixa o del Mig Vinalopó, que el valencià va deixar de ser llengua d'ús familiar en els segles XVII o XVIII. Ni és tampoc el cas de localitats com Villena o Saix, històricament pertanyents al Regne de Castella. Des que el 1296 el rei Jaume II va incorporar la vila en la Corona d'Aragó i fins ara, el valencià ha sigut i és llengua familiar en la ciutat i, més encara, era la llengua majoritària de la localitat fins al principi del segle XX, com demostra no solament la investigació sobre el tema, sinó també la memòria col·lectiva. No li correspon, doncs, formar part de la zona de predomini lingüístic castellà prevista en la LUEV", argumenten.

   Afigen que la substitució lingüística a Alacant "no és un fenomen ni natural ni accidental, sinó el resultat de la repressió lingüística exercida sobre els alacantins en particular i sobre les minories lingüístiques en general en l'Estat espanyol durant segles".

   "Les causes, a Alacant, --insisteixen-- són sobradament conegudes: la diglòssia dels parlants, afavorida per una política lingüística asimilatoria; una Guerra Civil i postguerra particularment traumàtica en la ciutat i també un context sociolingüístic que va impedir que la immigració, que ha multiplicat per sis la població d'Alacant en un segle, es poguera integrar en valencià".

   Els firmants del comunicat alerten que "un dels punts fonamentals que afectarà la modificació sol·licitada de la LUEV és l'ensenyament". "I, fins ara, l'ensenyament del valencià a Alacant no és un element de conflicte, per més que certs sectors polítics tracten de polemitzar amb el tema", postil·len.

   L'evolució de les dades de coneixement del valencià en la ciutat i regió d'Alacant, en les successives enquestes realitzades, mostren una tendència a l'alça en totes les competències (escriure, llegir, parlar, entendre). Per això, "lluny de ser un obstacle per a l'aprenentatge, la inclusió del valencià com a matèria i com a llengua vehicular a l'ensenyament ofereix a l'alumnat la possibilitat d'aprendre, al sistema educatiu obligatori, les dos llengües oficials del territori", defenen.

"CONCULCAR DRETS"

   En conseqüència, consideren que "qualsevol proposta que reduïsca l'oferta formativa en valencià en la localitat comportarà conculcar els drets que tenen els alacantins i les alacantines de conéixer la llengua pròpia, i oficial, dels valencians". "I, no s'ha d'oblidar, comporta limitar les perspectives laborals de l'alumnat escolaritzat a Alacant", afigen.

   "Alacant no pot renunciar al valencià. Sense el valencià no s'entenen les cançons ni les llegendes populars, tampoc l'himne de la ciutat. És la llengua de les Fogueres de Sant Joan i de la Santa Faç. En valencià s'ha donat nom al paisatge urbà, rural i mariner d'Alacant".

   De la mateixa manera, "renunciar a la llengua pròpia, històrica d'Alacant, és també renunciar a la capitalitat que hauria d'exercir la ciutat sobre la seua comarca i les comarques veïnes" sense oblidar que les comarques de la Marina Alta, la Marina Baixa, l'Alcoià i el Comtat, adscrites en la província d'Alacant, presenten alguns dels percentatges d'ús familiar de la llengua més elevats del territori valencià.

   "Renunciar al valencià converteix la ciutat en un lloc hostil per als valencianohablantes que ho haurien de tindre com a referent. Rebutjar el valencià com proposa aquesta declaració institucional va més enllà del fet lingüístic, en un context en què la llengua és un símbol d'identitat nuclear. Negar la llengua és negar la valencianidad d'Alacant", conclouen.