.Concepte artístic de l'exoplaneta rocós GJ 486 b, que orbita una estavella nana roja que es troba a només 26 anys llum de distància en la constel·lació de Virgo. - NASA, ESA, CSA, Joseph Olmsted (STScI)
Observacions en infraroig amb el Telescopi Espacial James Webb de l'exoplaneta rocós GJ 486 b, massa prop de la seua estrela per a estar en zona habitable i amb una temperatura de 430 graus Celsius, han mostrat desconcertants indicis de vapor d'aigua.
Si el vapor d'aigua està associat amb el planeta, això indicaria que té una atmosfera malgrat la seua temperatura abrasadora i la seua proximitat a la seua estrela. El vapor d'aigua s'ha vist abans en exoplanetes gasosos, però fins hui no s'ha detectat definitivament cap atmosfera al voltant d'un exoplaneta rocós. No obstant això, l'equip d'astrònoms autor de la troballa adverteix que el vapor d'aigua podria estar en la pròpia estrela, específicament en taques estel·lars fredes, i no en el planeta.
"Veiem un senyal, i és quasi segur que es deu a l'aigua. Però encara no podem dir si aqueixa aigua és part de l'atmosfera del planeta, cosa que significa que el planeta té una atmosfera, o si només estem veient una signatura d'aigua provinent de l'estrela", va dir en un comunicat Sarah Moran de la Universitat d'Arizona en Tucson, autora principal de l'estudi.
"El vapor d'aigua en l'atmosfera d'un planeta rocós calent representaria un gran avanç per a la ciència dels exoplanetes. Però hem d'anar amb compte i assegurar-nos que l'estrela no siga la culpable", va agregar Kevin Stevenson, del Laboratori de Física Aplicada de la Universitat Johns Hopkins, Maryland, investigador principal del programa.
A només 26 anys llum de distància en la constel·lació de Virgo, GJ 486 b és aproximadament un 30% més gran que la Terra i tres vegades més massiu, cosa que significa que és un món rocós amb una gravetat més forta que la Terra. Gira al voltant d'una estrela nana roja en poc menys de 1,5 dies terrestres. S'espera que estiga bloquejat per marees, amb un costat de dia permanent i un costat de nit permanent.
GJ 486 b transita la seua estrela, creuant per davant de l'estrela des del nostre punt de vista. Si té una atmosfera, llavors, quan transite, la llum de l'estrela es filtraria a través d'aqueixos gasos, imprimint empremtes dactilars en la llum que permeten als astrònoms descodificar la seua composició a través d'una tècnica anomenada espectroscòpia de transmissió.
L'equip va observar dos trànsits, cadascun amb una duració d'aproximadament una hora. Després van utilitzar tres mètodes diferents per a analitzar les dades resultants. Els resultats dels tres són consistents en què mostren un espectre majorment pla amb un augment intrigant en les longituds d'ona infraroges més curtes. L'equip va executar models informàtics considerant diverses molècules diferents i va concloure que la font més probable del senyal era el vapor d'aigua.
Si bé el vapor d'aigua podria indicar potencialment la presència d'una atmosfera en GJ 486 b, una explicació igualment plausible és el vapor d'aigua de l'estrela. Sorprenentment, fins i tot en el nostre propi Sol, el vapor d'aigua a vegades pot existir en les taques solars perquè aquestes taques són molt fredes en comparació amb la superfície circumdant de l'estrela. L'estrela amfitriona de GJ 486 b és molt més freda que el Sol, per la qual cosa encara més vapor d'aigua es concentraria dins de les seues taques estel·lars. Com a resultat, podria crear un senyal que imite una atmosfera planetària.
"No observem evidència que el planeta creuara cap taca estel·lar durant els trànsits. Però això no significa que no hi haja taques en altres parts de l'estrela. I aqueix és exactament l'escenari físic que imprimiria aquest senyal d'aigua en les dades i podria acabar semblant-se a una atmosfera planetària", va explicar Ryan MacDonald de la Universitat de Michigan en Ann Arbor, un dels coautors de l'estudi.
S'esperaria que una atmosfera de vapor d'aigua s'erosione gradualment a causa del calfament i la irradiació estel·lar. Com a resultat, si hi ha una atmosfera present, probablement hauria de ser reposada constantment per volcans que expulsen vapor de l'interior del planeta. Si l'aigua està realment en l'atmosfera del planeta, es necessiten observacions addicionals per a reduir la quantitat d'aigua present.
Les futures observacions de Webb poden llançar més llum sobre aquest sistema. Un pròxim programa de Webb utilitzarà l'instrument d'infraroig mitjà (MIRI) per a observar el costat diürn del planeta. Si el planeta no té atmosfera, o només una atmosfera prima, s'espera que la part més calenta del costat diürn estiga directament davall de l'estrela. Tanmateix, si es desplaça el punt més calent, això indicaria una atmosfera que pot fer circular la calor.
En última instància, es necessitaran observacions en longituds d'ona infraroges més curtes per un altre instrument de Webb, el generador d'imatges d'infraroig pròxim i l'espectrògraf sense escletxa (NIRISS), per a diferenciar entre l'atmosfera planetària i els escenaris de taques estel·lars. "Es tracta d'unir múltiples instruments que realment determinaran si aquest planeta té o no una atmosfera", va dir Stevenson 
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes
Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies
Cap comentari :