La colonització d'Europa per l'Homo sapiens: un macroestudi posa cartes noves a la baralla

L'anunci del meu equip en 2022 del descobriment d'assentaments de sapiens en Grotte Mandrin, en el sud de França, fa 54 000 anys, va fer retrocedir 12 mil·lennis les primeres migracions d'aquestes poblacions en el continent europeu. La troballa suggeria que se'ns havien escapat elements fonamentals per a explicar la primera colonització d'Europa de l'Homo sapiens.

A principis de maig de 2023 vaig publicar un macroestudi en la revista científica PlosOne que exposa una profunda reescriptura d'aquest moment clau de la història europea. Hem pogut demostrar que la colonització d'Europa per sapiens es va produir en tres grans onades d'assentaments fa entre 54 i 42 000 anys.

L'onada de fa 42 000 anys s'ha considerat la primera colonització del continent, però seria en realitat l'última. El pols final d'un procés molt més antic que enllaça Europa amb el Mediterrani oriental i la comprensió del qual se'ns hauria escapat per complet.

El resultat de l'anàlisi impacta profundament en les nostres concepcions de la colonització d'Europa i en la història de les poblacions aborígens neandertals, l'extinció dels quals sembla coincidir amb bastant precisió amb la tercera ona sapiens, marcant el final d'un procés molt llarg, que s'estén al llarg de més de 12 mil·lennis, i del qual només comencem a albirar els seus grans punts d'inflexió.

La primera ona

Fins a 2022 semblava establit que les primeres migracions de sapiens a Europa es van establir fa entre 45 i 42 000 anys, assentant-se en territoris ocupats exclusivament, i durant centenars de mil·lennis, per neandertals. Però el nostre treball de 2022 va revelar que fa 54 000 anys anys ja hi havia sapiens assentats en el sud de França. Així que van haver d'arribar abans.

L'estudi presentava l'anàlisi de nou dents descobertes en la cova de Mandrin, a la vall del Roine, i demostrava que tots ells eren neandertals. No obstant això, la sorprenent cultura neroniana, vinculada a diversos jaciments de la zona del Roine, i basada en l'obtenció sistemàtica de xicotetes puntes de sílex sorprenentment estandarditzades, havia d'associar-se amb els sapiens arcaics.

Ja en 2004 havíem reconegut aquestes tradicions neronienses, assenyalant el seu caràcter notablement modern des del punt de vista de les tècniques, però sense poder analitzar el seu origen precís ni si eren obra de neandertals o de sapiens.

L'estudi de 2022 també va constatar poderoses connexions en les tradicions artesanals entre aquestes poblacions sapiens del Neroniense de la vall del Roine i el Paleolític Superior Inicial (IUP) reconegut en el llevant mediterrani (Orient Pròxim).

Durant una estada d'estudis de diversos mesos a Harvard en 2016 m'havia enfrontat a aquestes famoses col·leccions del IUP del Mediterrani oriental. Jo estava estudiant l'enorme seqüència arqueològica de Ksar Akil, situat en els vessants de la Muntanya Líban que, amb els seus 22 metres de registres arqueològics, era el més complet a Euràsia sobre els últims neandertals i els primers sapiens.

El Châtelperroniense és una de les indústries anomenades "de transició" que marcarien l'entrada en la modernitat de les poblacions neandertals, amb fulles, lascas i ornaments d'os o ivori. Però les restes humanes ací també són escassos i diversos investigadors ja van assenyalar que aquesta atribució neandertal era incerta, sense poder explorar l'origen precís (poblacions sapiens ? poblacions mestisses ?) i sense poder establir connexions tècniques, geogràfiques o culturals precises entre el Chatelperroniense i les tradicions sapiens reconegudes en altres llocs d'Euràsia.

La confrontació amb les dades llevantines del jaciment de Ksar Akil crea per primera vegada aquest pont tan precís entre Chatelperroniense i sapiens, situant aquestes indústries en un context cultural ben definit i específic de les poblacions sapiens de l'Orient mediterrani. La proximitat entre el Chatelperoniense europeu i el EUP de Ksar Akil permet finalment proposar un origen cultural i geogràfic ben circumscrit, i en cap cas neandertal, al Chatelperoniense europeu.

Tenim ací, amb el Chatelperroniense, la nostra segona ona sapiens.

Repensar els canvis de la humanitat a Europa

Aquesta distinció de tres onades sapiens a Europa afecta a tots els nostres refinats marcs interpretatius al llarg del segle XX, però l'estructura històrica del qual més aviat simple (neandertal, després sapiens amb una suposada fase d'aculturació neandertal entremig) havia romàs inalterada en la seua columna vertebral des de principis del segle XX.

Així, l'estudi que acabem de publicar en PlosOne mostra també que en el Llevant aquestes 3 tradicions artesanals llevantines passen molt gradualment, al llarg dels mil·lennis, del IUP al EUP i finalment a l'equivalent del Protoaurignaciense, confrontant-nos ací amb les evolucions graduals d'un únic grup cultural.

Els tres impulsos migratoris cap a Europa representarien així moviments de sapiens a partir d'un únic substrat cultural llevantí.

Quant als neandertals, la proposta de reatribuir el Chatelperroniense a unes certes poblacions sapiens les tradicions de les quals estan ben definides i tenen arrels llevantines afecta profundament a la nostra pròpia visió de l'organització de les societats neandertals en el moment de l'arribada dels sapiens a Europa. Es tracta també d'una profunda reescriptura dels nostres esquemes i de la nostra comprensió d'aquestes poblacions humanes fòssils.

Potser, al final, els neandertals van desaparéixer sense canviar res, en el fonamental, de les seues formes ancestrals d'estar en el món.

Vivim un moment apassionant de profunda remodelació del coneixement que ens permet no sols repensar moments clau de la història del nostre continent sinó, més profundament, enfrontar-nos al que significa ésser humà enfront de la llarga història d'altres humanitats, ja extingides.

Ludovic Slimak