Un informe de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va indicar el mes de gener passat que la capa d'ozó es recuperarà en els pròxims 40 anys. En part, això és fruit del Protocol de Mont-real, el major acord per a protegir l'ozó mitjançant la prohibició de 96 substàncies químiques. No obstant això, un estudi liderat per investigadors del CSIC mostra com els halògens de vida curta són compostos encara sense regular que impedeixen aqueixa tendència positiva en la baixa estratosfera tropical (entre 15 i 24 km d'altura). Aquests resultats, publicats en la revista Nature Climate Change, indiquen que són responsables d'aproximadament un quart del total d'ozó perdut en la baixa estratosfera.
La tendència de pèrdua d'ozó en la baixa estratosfera tropical s'ha atribuït principalment a l'acceleració de la circulació atmosfèrica en resposta al calfament global. No obstant això, la contribució dels halògens de vida curta no s'havia considerat rellevant fins ara. Aquests compostos constitueixen una font important de clor, brom i iode a l'atmosfera, altament reactius amb l'ozó. Malgrat el seu curt temps de vida, inferior als sis mesos, poden ser ràpidament transportats per la forta convecció tropical i aconseguir capes baixes de l'estratosfera.
Els halògens de vida curta són emesos de manera natural des de la superfície dels oceans i per fonts antròpiques associades a l'activitat industrial. La realització de simulacions de dinàmica i química atmosfèrica per a avaluar els efectes d'aquests compostos de vida curta, revela la importància de l'acció concertada entre espècies d'origen natural i d'origen antròpic sobre l'ozó per mitjà de reaccions creuades. "Això obri la possibilitat de mitigar la pèrdua d'ozó projectada cap a finals de segle en fins a un 30% aplicant controls solament a les emissions d'origen industrial", subratlla l'investigador de l'Institut de Química Física Blas Carrera (IQF-CSIC) i primer autor d'aquest treball Julián Villamayor.
A diferència dels coneguts clorofluorocarbonos, halògens menys reactius identificats com els principals causants de la destrucció de la capa d'ozó, la producció industrial dels halògens de vida curta no està regulada. El diclorometà i el cloroform es troben entre les espècies més abundants considerades en aquest treball, que suggereix la necessitat d'incloure aquests compostos en el tractat regulador del Protocol de Mont-real.
El coordinador d'aquest estudi Alfonso Saiz-López (IQF-CSIC) afig: "Aquests resultats evidencien la importància de considerar un esquema complet de la química d'halògens en els models climàtics convencionals per a obtindre una avaluació precisa de l'evolució de la capa d'ozó".
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :