València analitzarà els efectes de la setmana de quatre dies en la salut, el benestar, el medi ambient i l'economia

Ribó diu que aquest "projecte pilot", del qual es preveu publicar resultats al juliol, se centra en la ciutadania i no en el laboral

L'Ajuntament de València analitzarà els efectes de les setmanes laborals de quatre dies que durant un mes es desenvoluparan en aquesta ciutat, a l'haver entre el 10 d'abril i el 7 de maig quatre dilluns festius, en aspectes com la salut i el benestar dels seus veïns, el medi ambient, i l'economia, especialment en l'àmbit del comerç, l'hostaleria i l'oci i sense entrar en qüestions laborals i en la negociació d'aquestes.

La finalitat d'aquesta experiència, de la qual es preveu publicar dades al juliol, és conéixer la seua repercussió en "aspectes ciutadans" i no empresarials, financers o d'administració pública només com s'ha fet en altres països.

Així ho han explicat aquest divendres l'alcalde de la ciutat, Joan Ribó; l'edil d'Innovació i Gestió del Coneixement, Carlos Galiana; la gerent de Les Naus, Marta Chillarón; i la tècnica analista d'avaluació de polítiques públiques d'aquest centre innovació municipal Empar Soriano en la roda de premsa oferida per a parlar del "projecte pilot" de jornada laboral de 32 hores que tindrà lloc en la capital valenciana.

Tots ells han matisat que "no es tracta d'una reducció de jornada", atés que "el còmput anual d'hores treballades no es veurà reduït" amb aquest cas. "No es tracta d'un programa de reducció de jornada. Això no és qüestió nostra, això és de la patronal, dels treballadors i de la negociació --en aquest àmbit--. Es tracta de fer una prova, una experiència" dins d'un "eix d'innovació" que està "pensada per a les persones", ha precisat el primer edil.

El responsable municipal ha defensat un model d'innovació dirigit a "beneficiar a tota la societat valenciana". "Treballem en coses que beneficien directament a les persones, moltes d'elles qüestions organitzatives, d'organització de la societat", ha dit.

Ribó ha afirmat que amb aquesta iniciativa València es converteix en "la primera ciutat del món a fer un projecte pilot sobre una jornada laboral de 32 hores durant un mes" amb un enfocament ciutadà i no empresarial, han matisat ell i Galiana. "Aquest és un projecte de ciutat i ací valorem el que passa a la ciutat", ha postil·lat Chillarón.

L'alcalde ha recordat que l'experiència es durà a terme aprofitant la festivitat del 10 d'abril, Dilluns de Pasqua; del 17 d'abril, Sant Vicent Ferrer; del dilluns 24 d'abril, al qual el consistori ha traslladat el dia festiu de Sant Vicent Màrtir que va tindre lloc el 22 de gener; i l'1 de Maig, Dia del Treball. D'aquesta manera, ha exposat, es tindran "quatre setmanes seguides amb quatre dies laborals".

La gerent de Les Naus, que ha reiterat que aquesta és una proposta "pionera i revolucionària en una ciutat", ha asseverat que "pot servir per a observar tendències i els impactes que pot produir en el medi ambient, en la salut i en el benestar personal". "Aquestes quatre setmanes són una oportunitat per a fer un primer estudi d'aproximació de tendència i així tindre" resposta al "què passaria si?", ha afegit.

"CONÉIXER ELS CANVIS"

Marta Chillarón ha comentat que els objectius marcats són "aportar informació respecte als impactes" d'aquesta "experiència pilot", "conéixer els canvis que es produeixen a conseqüència de la reducció de la jornada" a quatre dies per setmana; i "establir un marc d'estudi i avaluació que puga servir a altres ciutats --ha recordat que Les Naus té un Laboratori d'Avaluació de Polítiques Públiques--".

Igualment, ha exposat que es vol saber si la jornada de quatre dies "millora l'autopercepció de salut i benestar dels treballadors"; si "milloren els indicadors ambientals de la ciutat"; si "s'ha produït algun efecte col·lateral i no desitjat sobre les persones i/o sectors beneficiaris de la mesura; i si "varien els impactes segons els tipus de beneficiaris, els sectors econòmics o qualsevol altra variable".

Empar Soriano ha detallat que en àmbit de la salut i el benestar ciutadà s'analitzaran "els usos del temps extra que fa la població" i així "si en disposar d'un dia lliure més es dedica més temps a activitats d'associacionisme, esportives, a llegir més, a anar més a museus, al cinema o a fer més labors de la llar".

A més, ha apuntat s'estudiarà si es gasta "més temps per a relacionar-se" amb altres persones, la percepció de benestar de la ciutadania, si es redueix la sensació d'estrés, si es descansa més i es té millor qualitat del somni; i com avaluen els valencians una mesura d'aquestes característiques".

Pel que fa a l'impacte ambiental, la tècnica ha avançat que s'observarà si varien les emissions d'efecte d'hivernacle, el comportament del trànsit, si hi ha més silenci, el consum d'energia en llars, empreses i edificis públics; l'ús dels autobusos públics i del carril bici, si varien els accidents de trànsit; l'ús del temps vinculat a l'horta; i si es cuina més i s'usen menys envasos.

Quant a l'economia, Soriano ha concretat que la idea és veure el comportament del comerç, en què inverteix els diners la gent aqueixos dies, si compra més, si va a més restaurants o si es fomenta el turisme d'interior.

En l'estudi participaran també altres departaments dependents de l'Ajuntament com l'Oficina d'Estadística, el servei vinculat a la Smart City o el Centre de Gestió de Trànsit, com han indicat Galiana i Soriano. Així mateix, es tindran en compte les dades de museus, teatres, gimnasos i altres centres esportius i d'oci. En la iniciativa col·laborarà Labora, el departament d'ocupació dependent de la Generalitat, per a creuar dades --Ribó ha agraït aqueixa participació--.

"MOSTRA SIGNIFICATIVA"

Carlos Galiana ha assegurat que per al consistori és "molt important" que la gent sàpia que aquesta és una "prova pilot" i que participarà en ella. Està previst que al juliol es presente l'informe de resultats finals.

El treball contempla enquestes a la població, amb una "mostra significativa" i "representativa de la ciutat, i "entrevistes més profundes a agents clau de l'administració pública, de l'acadèmia, de l'empresa privada, de la societat civil --també als sindicats-- i a periodistes per a obtindre en conjunt "informació quantitativa i qualitativa".