L'oposició rebutja que es plantege com a solució les demolicions en primera línia
La comissió especial de Les Corts per a previndre riscos derivats de forts temporals ha aprovat aquest divendres conclusions com renaturalitzar les platges urbanes o estudiar la retirada programada de zones costaneres urbanitzades, així com analitzar l'efecte barrera que provoquen les infraestructures ferroviàries i les plantes solars.
El dictamen ha tirat avant amb els vots a favor dels grups del Botànic (PSPV-Compromís-UP) i el rebuig de l'oposició (PP, Cs i Vox), ja que aquests últims estan en contra de plantejar solucions com la demolició d'edificis en primera línia de platja.
Aquesta comissió, creada arran del temporal 'Gloria' de gener de 2020, ha finalitzat després d'un any de sessions per les quals han passat més de 70 compareixents entre experts, representants municipals i veïns.
Entre les conclusions, per a evitar la regressió de les platges, el dictamen recull que diversos experts demanen estudiar la retirada programada de determinades zones costaneres urbanitzades, perquè "el cost del seu defensa no garanteix el seu manteniment a mitjà o llarg termini".
Es proposa avançar en l'eliminació de les infraestructures dures i paviments impermeables prop de platges, com en els aparcaments, a més de buscar alternatives als murs o dics perquè a vegades no resisteixen la virulència de l'onatge.
També es planteja la regeneració de les dunes mitjançant l'enterrat de posidònia, la plantació d'espècies autòctones o la col·locació de xicotets closos de canyes. S'aconsella que la neteja de platges siga manual i es recomana l'ús d'esculls artificials o malles geotèxtils.
EVITAR ESPIGONS
En aquesta línia, s'adverteix que infraestructures que desvien els fluxos naturals de l'aigua com a espigons, esculleres o dics "s'han d'evitar en la mesura que siga possible", ja que provoquen efectes contraris al seu propòsit.
Per a evitar els riscos d'inundació, s'insta que les planificacions urbanístiques tinguen presents els efectes del canvi climàtic, a més de netejar adequadament rius i barrancs i respectar els llits. Es plantegen basses de laminació, xicotetes àrees inundables o tancs de tempesta, així com obrir les comportes baixes de les preses i garantir un cabal ecològic dels rius.
En els boscos s'aconsella retirar la vegetació afectada, destinar més recursos a la gestió forestal sostenible, recuperar cultius tradicionals, habilitar zones de pasturatge estratègiques o realitzar desbrossaments en els plans municipals de prevenció d'incendis.
Entre els grups del Botànic, el diputat socialista Paco Gil ha cridat a protegir la costa de la manera més sostenible possible, Juan Ponce (Compromís) a "revertir el desastre que hem fet en la costa asfaltant i formigonant" i Estefania Blanes (UP) a aplicar aquestes mesures en tots els municipis del litoral valencià.
Per contra, l'oposició ha rebutjat que no s'hagen acceptat les seues mesures. Elisa Díaz (PP) ha acusat a la Generalitat de sotmetre's a les "amenaces" del Govern contra els habitatges legals i de no protegir el turisme de sol i platja, a més d'augurar que si la DANA de 2019 es repetira a la Vega Baixa "tornaria a succeir el mateix".
María Quiles (Cs) ha lamentat que el dictamen no haja sigut unànime perquè "anem a eleccions" i si hi haguera canvi de govern estaria obligat a complir-ho. I de Vox, Miguel Pascual ha carregat contra aquest informe "replet d'excuses" i ha dit que la culpa no és del canvi climàtic.
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :