Identifiquen un nou objectiu útil per al tractament del càncer de mama

Un estudi dirigit per un investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha demostrat l'eficàcia in vitro i in vivo d'un tractament destinat a una mena de càncer de mama, conegut com HER2 positiu, resistent al fàrmac T-DM1. El treball, publicat en la revista Cancer Letters, ha identificat una nova diana sobre la qual es pot actuar mitjançant un anticòs dirigit enfront d'aquesta diana.

T-DM1 és un anticòs modificat que s'usa per a tractar tumors HER2 positius. Malgrat la seua eficàcia, en estadis avançats de la malaltia, aqueix fàrmac pot deixar de funcionar. "Hem començat a estudiar altres possibilitats de tractar tumors de mama del tipus HER2 positiu quan les cèl·lules tumorals es resisteixen a T-DM1", assenyala Atanasio Pandiella, investigador del CSIC en el Centre d'Investigació del Càncer (CIC-CSIC-USAL). "Hem identificat per què algunes cèl·lules que originalment tenen la proteïna HER2 es tornen resistents a T-DM1. Les cèl·lules resistents a aquest tractament han perdut l'expressió d'HER2. Hem constatat que el tractament deixa de ser efectiu perquè aquestes cèl·lules resistents no tenen la diana de l'anticòs, mentre que les cèl·lules tumorals que continuen expressant HER2 moren amb T-DM1", afig Pandiella.

Com el fàrmac T-DM1 no pot ser efectiu quan hi ha pèrdua d'HER2 en determinades cèl·lules tumorals, si no s'actua sobre elles, el càncer de mama continua progressant. Per tant, es requereix trobar altres alternatives de tractament per a aquests casos de resistència.

L'equip de Pandiella ha seleccionat una proteïna de la superfície cel·lular anomenada EGFR.  Aquesta es troba present en la membrana de les cèl·lules resistents. "Com el EGFR està en aquestes cèl·lules, hem desenvolupat en el nostre laboratori un anticòs modificat del tipus ADC (anticòs conjugat a fàrmac) contra EGFR i analitzat el seu efecte. I efectivament hem constatat que el ADC enfront de EGFR presentava acció antitumoral", exposa l'investigador.

L'anticòs nu emprat per a desenvolupar aquest nou fàrmac és comercial, no obstant això, el laboratori ha elaborat el ADC afegint un fàrmac citotòxic a aquest anticòs.

 "Nosaltres en el laboratori estudiem per què determinades cèl·lules poden desenvolupar resistències a un tractament i busquem noves estratègies per a abordar aquesta resistència. A partir d'ací han de ser clínics o indústria farmacèutica els que prosseguisquen amb assajos clínics", apunta Pandiella.

L'eficàcia de T-DM1

Els ADCs representen una sofisticació dels anticossos antitumorals. Perquè un ADC funcione, és necessari que la cèl·lula tumoral continga la proteïna reconeguda per tal fàrmac. Els anticossos conjugats a fàrmacs mantenen l'activitat antitumoral de l'anticòs, però a més se'ls inclou (se'ls pega) un fàrmac molt tòxic per a la cèl·lula tumoral. D'aquesta manera, s'allibera el fàrmac sol en les cèl·lules tumorals i no afecta a les cèl·lules sanes, així es redueix la toxicitat del tractament i augmenta la seua eficàcia. En l'actualitat existeixen tractaments de càncer de mama HER2 positiu basats en ADCs, que ataquen amb més força a la cèl·lula tumoral amb HER2.

En aquest sentit, en 2013 va ser aprovat per les agències estatunidenca (FDA, el 22 de febrer) i europea (EMA,el 15 de novembre) el fàrmac T-DM1 com a agent únic, per al tractament de pacients adults amb càncer de mama HER2 positiu avançat que han rebut prèviament Trastuzumab i un Taxano, per separat o combinats. Aquest fàrmac, T-DM1, es prescriu quan la persona ha desenvolupat una resistència als tractaments convencionals de càncer de mama. Si un fàrmac deixa de ser efectiu com a primera alternativa per al tractament de càncer, es passa als fàrmacs de segona línia. T-DM1 és un fàrmac de segona línia per a tractament de càncer de mama HER2 positiu. T-DM1 és un ADC, compost per l'anticòs anti-HER2 trastuzumab (Herceptin®), i per l'agent citotòxic antimicrotúbuls DM1, units mitjançant un enllaç estable. Per tant, aquest fàrmac actua sobre els microtúbuls de la cèl·lula, que són fonamentals perquè la cèl·lula es dividisca. Els resultats de T-DM1 són molt bons. No obstant això, algunes pacients també deixen de respondre amb el temps a aquest fàrmac de segona línia. I en el Centre d'Investigació del Càncer s'ha identificat una de les causes d'aquesta resistència.

Font CSIC Comunicació