Serà l'última investidura en 1 de gener després del canvi introduït en la Constitució
El dirigent d'esquerres Luiz Inácio Lula da Silva es convertirà aquest diumenge de nou en president del Brasil, en un retorn llargament anticipat a la primera línia política que el seu predecessor, Jair Bolsonaro, seguirà des de la distància, ja que no complirà amb els tràmits protocol·laris a Brasília en estar fora del país.
Lula ja va governar el Brasil entre 2003 i 2010, anys durant els quals va elevar la presència internacional del gegant sud-americà, simbolitzada en uns inèdits Jocs Olímpics, i va adoptar mesures per a tractar de combatre la pobresa i reduir la desigualtat.
Tant Lula com el país en general han canviat en aquests últims, encara que no així reptes com la lluita contra la pobresa, ja que les dades demostren que més de 33 milions de persones passen fam al Brasil, segons la Xarxa Penssan. Només quatre de cada deu famílies poden cobrir plenament les seues necessitats alimentàries i l'ONG Oxfam estima que el país ha retrocedit a la dècada dels noranta.
Brasil ha de fer front també a xacres com la inseguretat i, en termes econòmics, una inflació volàtil --del 6 per cent al novembre-- i una desacceleració del creixement encara per concretar. El Banc Central va estimar aquest desembre que el PIB creixerà un 2,9 per cent en 2022 i que, en 2023, es quedarà a l'entorn de l'1 per cent.
En termes polítics, Lula estarà obligat a atendre una ciutadania que està dividida, en la mesura en què la seua victòria en les últimes eleccions no va ser tan engruixada com calia esperar-se i va haver-hi menys de dos punts de diferència amb Bolsonaro. De fet, el mandatari sortint va obtindre 58,2 milions de vots, més dels reeixits quatre anys abans.
Ha conformat un govern multipartidista, encara que reserva per al Partit dels Treballadors (PT) llocs clau, i amb major presència de dones, si bé dista molt de ser paritari ja que la balança continua decantant-se del costat dels homes amb 26 llocs a onze.
El Congrés estarà dominat a més per partits conservadors, gràcies a l'auge de la ultradreta, la qual cosa limitarà el marge de maniobra del nou president, que ha promés una major transparència pressupostària i recuperar les polítiques mediambientals injuriades per Bolsonaro.
Lula ja ha començat a deixar clar que, en l'àmbit internacional, també marcarà distàncies amb el seu predecessor, aliat de l'expresident Donald Trump i crític amb el multilateralisme. Bolsonaro es va quedar pràcticament només a nivell mundial durant la pandèmia de COVID-19, criticant les restriccions i difonent faules sanitàries.
El dirigent ultradretà posarà fi al seu mandat amb un nivell d'aprovació del 39 per cent, mentre que el 37 per cent dels ciutadans reproven la seua gestió, segons l'enquesta final de Datafolha. Són els pitjors resultats al final d'un primer mandat des de l'arribada de la democràcia al Brasil.
TENSIÓ SOCIAL
El silenci de Bolsonaro després del tancament dels col·legis electorals va donar peu a una ona de protestes marcades pel bloqueig de carreteres. Van passar diversos dies fins que el president sortint es va comprometre a iniciar la transició, encara que ho va fer amb la boca xicoteta i sense reconéixer obertament que havia sigut derrotat --en els últims anys ja havia donat pàbul a teories conspirativas sense proves sobre frau electoral--.
Lula ha promés que en els primers compassos del seu mandat prendrà mesures contra els qui continuen negant-se a reconéixer la seua victòria, en un moment en què continua havent-hi grups de 'bolsonaristas' reclamant enfront de les casernes una potencial intervenció de les Forces Armades. També s'han dut a terme operacions per a desarticular suposats plans violents.
Bolsonaro, no obstant això, no sols no ha donat mostres de suavitzar la seua posició sinó que ha completat la seua llista de descaradures amb una sonada absència en la investidura del seu successor. Segons el portal G1, els advocats de Bolsonaro li han aconsellat que estiga fora del Brasil abans de l'1 de gener pel temor a ser detingut.
El temor a possibles actes violents ha portat així mateix a mobilitzar un ampli dispositiu de seguretat, tant en la cerimònia d'investidura en si com als carrers de diferents parts del país. L'equip de Lula ha organitzat un concert al qual podrien assistir centenars de milers de persones.
L'ÚLTIMA INVESTIDURA DE L'1 DE GENER
Més d'una desena de caps d'Estat i de Govern assistiran 'in situ' a l'arrancada de la nova etapa política al Brasil, entre ells el Rei Felip VI, que acudirà acompanyat del ministre d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, i de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz.
És tradició que la investidura presidencial al Brasil ocórrega l'1 de gener, ja que així ho establia la Constitució, però la d'aquest 2023 serà l'última ocasió en què la cerimònia coincidisca amb l'Any Nou. En 2021, es va aprovar una esmena constitucional que retarda "al 5 de gener de l'any següent a la seua elecció" la presa de possessió del nou president, alguna cosa que ja s'aplicarà en 2027.
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :