Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

La Generalitat declara El Terrer de Paterna primer lloc de la memòria democràtica valenciana

El terrer, l'espai de repressió del franquisme al costat del cementeri de Paterna, va ser utilitzat pels alçats franquistes per a afusellar a més de 2.200 persones

La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualaliitat Democràtica, ha declarat i inscrit en el Catàleg dels Llocs i Itineraris de la Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana el mur del Terrer de Paterna.

Es tracta del primer lloc de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana que es declara i s'inscriu per aplicació de la Llei de Memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana.

La consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha subratllat que no podia ser d'una altra manera "hem declarat com a primer lloc de la memòria del Terrer de Paterna, on van ser assassinats 2.238 persones per lluitar pels nostres drets i llibertats".

"Amb la seua inscripció al Catàleg dels Llocs i Itineraris de la Memòria Democràtica -ha explicat la consellera- li oferim una especial protecció perquè siga preservat i per a que les generacions actuals i futures sàpiguen el que va ocórrer allí com a garantia de la no-repetició".

Pérez Garijo ha ressaltat que en aquests moments estem treballant perquè el Camp de Concentració d'Albatera, on moltes persones van patir l'horror pel fet de ser republicans no afectes al règim franquista una vegada finalitzada la Guerra Civil, "siga molt prompte un lloc de la memòria democràtica valenciana".

La consellera de Qualitat Democràtica ha afegit que des del Govern valencià "continuem amb les tasques de memòria, justícia, reparació i com a garantia de la no-repetició perquè mai més es tornen a vulnerar els drets humans en el nostre país".

Mur el Terrer

La repressió de la dictadura franquista sobre els vençuts de la Guerra Civil al territori de la Comunitat Valenciana va tindre en el mur del Terrer de Paterna un dels màxims exponents. En aquest espai van afusellats aproximadament 2.238 persones de 191 municipis de la Comunitat Valenciana i també d'altres llocs d'Espanya. Es tracta del segon lloc del territori nacional amb més execucions, després del cementeri de l'Est de Madrid.

El mur del Terrer de Paterna constitueix un testimoni excepcional de la brutal repressió per part dels vençuts de la Guerra Civil en el territori de la Comunitat Valenciana durant el final de la mateixa i al llarg de la dictadura.

Per tant, els eu protagonisme històric i simbòlic, rodejat de fets traumàtics, exigeix la seua protecció com a lloc de la memòria així com la seua deguda dignificació i interpretació. Es pretén així que quede fixat materialment el passat i es contribuïsca d'aquesta manera a l'estudi d'un espai vinculat al terror on es van cometre tot classe de vulneracions dels drets humans després de la Guerra Civil i durant la dictadura pels qui es van alçar contra el poder legítimament constituït de la II República i van utilitzar la violència com a mitjà per a defendre i imposar les seues idees, la seua ideologia i el seu projecte polític.

Les víctimes que arribaven a aquest lloc prevenien de diversos penals. La majoria venien de la Presó Cel·lular o Presó Model i del Penal de Sant Miquel dels Reis, però també de presoners menors de la Presó Militar de Monteolivete, la Presó del Convent de Santa Clara de Dones, o de centres provisionals com la Presó de les Torres de Quart, totes elles situades en València. També s'han documentat coses en els que es van traslladar víctimes d'altres partides judicials, com Llíria, Gandia o Xàtiva.

El mur va estar un ús com a lloc d'afusellaments des d'abril de 1939 fins a 1956. A partir d'aquest moment va perdre la funció de lloc d'execució, i va seguir utilitzant-se en la instrucció militar de nous membres de la caserna de Paterna. Posteriorment, ja en democràcia, la galeria de tir va caure en l'oblit.

Especial protecció

Tal com recull la Llei de Memòria, són llocs de la memòria aquells espais, immobles o paratges que es troben en ella i revelen interés en el territori valencià, per haver-se desenvolupat en ells fets de singular rellevància pel seu significat històric, simbòlic o per la seua repercussió en la memòria col·lectiva de la lluita dels valencians i valencianes pels drets i llibertats democràtiques en el període que abasta des de la proclamació de la II República Espanyola, el 14 d'abril de 1931, fins a l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, el 10 de juliol de 1982.

El Terrer de Paterna té una indiscutible i singular rellevància històrica per al poble valencià i és un espai essencial per consolidar la consciència simbòlica d'identificació i cultura democràtica valenciana, situant-lo entre els més destacats del panorama memorialista de l'Estat. En definitiva, es tracta d'un espai fonamental que actua com a revitalitzador de la memòria democràtica.

La inscripció d'un lloc o itinerari de la memòria democràtica en el corresponent catàleg suposa un reconeixement de la seua singularitat i l'aplicació del règim general de protecció establert en la Llei de Memòria.

Formen part del lloc de la memòria protegit: el mur, els seus elements i parts, així com un entorn de 8.370 metres quadrats y tots aquells elements que en l'actualitat es troben ocults a la vista i els que en un futur (després de treballs arqueològics, de restauració, conservació i posada en valor) podran, en el seu cas, exhumar-se.

Així mateix, queden protegits com a bens immobles de l'àrea declarada i gaudiran de la mateixa protecció, tots aquells elements actuals o futurs, que s'instal·len en l'espai declarat per a la dignificació i homenatge a les víctimes.

Futurs llocs de la memòria

Junt amb el Terrer, existeixen altres béns associats que estan a l'espera d'una posterior actuació i eventual inscripció com a itinerari de la memòria per la seua intrínseca relació amb l'espai memorialista del Terrer. És el cas del Camí de la Sang, recorregut per on es traslladaven als executats al cementeri de Paterna; el mateix cementeri de Paterna, les tàpies del qual també van ser testimonis muts de les execucions perpetrades pel franquisme per a esborrar tot indici de democràcia; les foses comuns del cementeri les quals ascendeixen en nombre a 154; així com el Memorial que es construirà pròximament dins de l'espai del cementeri a proposta de la plataforma d'associacions de familiars de les víctimes del franquisme en el Cementeri de Paterna, a través del conveni subscrit entre la Conselleria de Qualitat Democràtica i l'Ajuntament de Paterna.

En aquests moments es troba en tramitació la declaració i inscripció del Camp de Concentració d'Albatera (Sant Isidre) com a lloc de la memòria democràtica i s'estan documentant altres espais, immobles o paratges que tenen la condició i que haurien d'estar protegits per corresponents ajuntaments.


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon