Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

L'Associació de Dones Jutgesses torna a denunciar la situació en què ha quedat la Justícia a l'Afganistan i la marginació de la dona

#MujeresJuezas

En un article publicat i llançat des del seu blog, la AMJE (Associació de Dones Jutgesses d'Espanya) fa una reflexió sobre com ha quedat la dona en general a l'Afganistan, un any després de la presa del poder pels talibans. Entre els detalls recorden que més de 270 dones jutgesses no han pogut tornar a exercir la seua funció.

"L'anterior s'emmarca en un context de reificació, aïllament i esborrat de les dones en general i de les jutgesses en particular al costat d'altres professions de rellevància: fiscalia, periodisme, advocacia, medicina, política, etc. Però les jutgesses afganeses són perseguides amb especial violència pel talibà, per haver-se atrevit a jutjar als homes sent dones i , també, perquè la seua potent formació les pot convertir en una greu amenaça per a l'actual Règim.

Paradoxalment, Afganistan ha ratificat la Convenció per a l'Eliminació de tota Forma de Discriminació contra la Dona i També la Convenció de Drets del Xiquet, que continuen vinculant al país sota obligacions internacionals el compliment de les quals hauria d'exigir-se-li per la Comunitat internacional, així com per l'Organització de Nacions Unides.

No podem continuar impassibles davant aquesta guerra silenciosa contra les dones i xiquetes afganeses, perquè això té un impacte nociu universal.

Fa poc més d'un any, després de la presa del poder talibà, l'Afganistan va retrocedir abruptament en democràcia, imposant-se un sistema dictatorial que limita greument els drets i llibertats fonamentals d'una població, encara en estat de xoc.

Però tal reculada va ser més agressiu en el cas de les dones i les xiquetes que van tornar a temps foscos d'altres segles en els quals eren considerades poc més que objectes pertanyents als homes.

Des de fa un any hem assistit a dràstiques vulneracions dels drets humans més elementals de les dones i xiquetes afganeses.

En l'actualitat elles no puguen desplaçar-se lliurement sense un acompanyant home;

-no poden rebre educació més enllà dels 12 anys;

-han de romandre ocultes després d'un burca que les anul·la simbòlicament,

-tenen importants limitacions per a treballar, per a conduir, o per a qualsevol activitat humana vinculada al desenvolupament d'un projecte de vida;

-i manquen d'assistència mèdica en cas d'embaràs i/o part exposant-les a greus riscos per a la seua salut i la dels seus bebés.

Aquestes limitacions s'han imposat amb més ferotgia en aquelles professions de rellevància social que des de feia anys venien exercint les dones amb eficàcia i responsabilitat normalitzada.

Entre elles, es destaca la justícia, de la qual formaven part 270 jutgesses afganeses que durant l'última dècada han demostrat al món que fer justícia de qualitat no depén del sexe sinó de la formació, sensibilitat social, competència i responsabilitat de qui jutja.

Recentment, el representant de l'actual Tribunal Suprem de Afganistan, sota el poder talibà, ha intentat justificar públicament els motius pels quals han prohibit a les dones exercir com a jutgesses sota el paupèrrim argument de: “el seu desconeixement de la Xaria” o “per mancar d'instal·lacions separades dels jutges homes”.

Lo anterior se enmarca en un contexto de cosificación, aislamiento y borrado de las mujeres en general y de las juezas en particular junto a otras profesiones de relevancia: fiscalía, periodismo, abogacía, medicina, política, etc. Pero las juezas afganas son perseguidas con especial violencia por el talibán, por haberse atrevido a juzgar a los hombres siendo mujeres y , también, porque su potente formación las puede convertir en una grave amenaza para el actual Régimen.

Paradójicamente, Afganistan ha ratificado la Convención para la Eliminación de toda Forma de Discriminación contra la Mujer y También la Convención de Derechos del Niño, que siguen vinculando al país bajo obligaciones internacionales cuyo cumplimiento debería exigírsele por la

Comunidad internacional, así como por la Organización de Naciones Unidas.

No podemos seguir impasibles ante esta guerra silenciosa contra las mujeres y niñas afganas, porque ello tiene un impacto nocivo universal.

Acaben en un crit molt clar: Sense Dones No és Justícia!.

Imatge d'una manifestació de dones en kabul foto de PAJHWOKNEWS

Crónica CT * Creative Commons

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :