Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió




Pots buscar

Per què cal que grups independentistes forcen l'expulsió del Ple per reivindicar l'ús de les llengües cooficials al Congrés?

Com si les llengües de l'estat no fossin sentides com a tals pels qui les parlen i tinguessin caràcter secundari, o com si estiguéssim en un Estat que tracta les llengües que no són el castellà, com a llengües de les colònies. Per què Europa és capaç de permetre parlar en totes les llengües d'Europa i Espanya és incapaç de fer-ho?

Avui eldiario.es es fa ressò del que ha passat al Parlament sobre les llengües de l'Estat diferents de la castellana.

El Congrés dels Diputats rebutjarà aquest dimarts una proposició de reforma del reglament de la Cambra Baixa registrada per tres grups parlamentaris –que sumen deu partits– perquè es permeti l'ús de les llengües cooficials a les sessions plenàries i altres òrgans del Parlament.

La iniciativa va ser defensada per Unides Podemos i tots els partits nacionalistes i independentistes, però serà tombada pel 'no' de PSOE, PP, Vox i Ciutadans.

Des del 2005, euskara, català i gallec es poden utilitzar en algunes intervencions –en les mocions i escrits– del Senat, la considerada com la càmera territorial, però mai no ha estat aprovada la seva utilització al Congrés, on només es poden fer servir per esmentar breus cites durant un discurs.

La primera a intervenir aquest dimarts al debat del Ple sobre l'esmentada iniciativa va ser la diputada d'ERC Montserrat Bassa que, després d'unes breus paraules en castellà, va començar a parlar en català.

El vicepresident del Congrés, Alfonso Gómez de Celis, que, just al començament de la sessió, va exercir la Presidència en substitució de Meritxell Batet, li va demanar fer "un ús lògic i sensat" de les normes de la cambra, que estableixen com a únic idioma del Parlament el castellà.

Però ella va continuar en català i, després de tres voltes cridada  a l'ordre, li va ser retirada la paraula. "¡Segons la Constitució, l'ús de la llengua castellana és un dret, no una obligació!", va cridar Bassa, ja amb el micròfon apagat i entre esbroncades dels diputats del PP, Vox i Ciutadans. "És que no trobem cap article que impedeixi parlar en català", va afegir, mentre Gómez de Celis li insistia que marxés.

La dinàmica es va repetir amb la diputada de Junts, Miriam Nogueras, que abans de parlar en català va criticar la "dinàmica de les llengües" del Congrés, i que després també va ser advertida per Gómez de Celis amb dues crides a l'ordre. Abans de la tercera,va cridar un "Visca Catalunya lliure!" i va abandonar el faristol.

La resta dels portaveus de les formacions nacionalistes i independentistes també van decidir parlar en els seus respectius idiomes, tots cooficials, segons la Constitució, però que després de quatre dècades de democràcia encara no es poden utilitzar als plens del Congrés.

Ferran Bel,del PDeCAT va optar, per part seva, per dir cada frase en català i en castellà, provocant les rialles entre els diputats independentistes. Ell va considerar que "el més normal" és que es traduïssin totes les intervencions a les llengües cooficials, en viure en "un Estat plurinacional". És la mateixa dinàmica que va adoptar la portaveu d'EH Bildu,

Mertxe Aizpurua, que es va traduir a si mateixa al castellà cadascuna de les frases que va pronunciar en basc. Joan Baldoví, de Compromis, ho va fer en valencià, però tampoc va ser expulsat perquè només el va fer servir al final de la seva intervenció.

El diputat del PNB Joseba Agirretxea, que també va parlar part a euskara i part en castellà, va retreure al PSOE,

PP, Vox i Ciutadans que no permetin l'ús de les llengües cooficials al Congrés malgrat dir que totes són "llengües espanyoles" i que parlen d'Espanya com d'un Estat "plurilingüe". "Els drets lingüístics ni els concedeix ni els retira cap president del Congrés", va apuntar Agirretxea.

Des de la bancada de Vox li van cridar: "Les gallines". "Com? Què diu de gallina?" es va preguntar el diputat del PNB. "Olloa, es diu en basc", va afegir.

Sí que els va ser retirada la paraula, després de tres trucades a l'ordre de la Presidència, al portaveu del BNG, Néstor Rego, que ho va fer en gallec; i al de la CUP, Albert Botran, que va intervenir en català

La idea comuna de totes aquestes forces polítiques era reivindicar així una Proposició de reforma del Reglament del Congrés dels Diputats sobre "l'ús de les llengües oficials i reconegudes estatutàriament a les seves comunitats autònomes al Congrés dels Diputats", presentada pels Grups Republicà , Plural i Basc.

Els autors proposaven afegir a l'article 6 del Reglament de la Cambra un apartat per donar "dret als diputats" a "intervenir a les sessions del Ple i de les comissions en qualsevol de les llengües oficials i reconegudes estatutàriament a les seves comunitats autònomes", així com a fer el mateix en els documents i escrits parlamentaris.

Però la iniciativa no tirarà endavant perquè PSOE, PP, Vox i Ciutadans han anunciat que la rebutjaran a la votació que es produirà a última hora de la tarda.


Fuente eldiario.es difusión

Tags: ,

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :