El grup d'investigació Drugs Delivery Systems de la CEU UCH, liderat per Alicia López Castellano, ha desenvolupat i avaluat diverses formulacions d'administració ocular tòpica perquè l'hormona progesterona frene l'estrés oxidatiu de la retina --retinosi pigmentaria-- i, amb açò, el procés degeneratiu de la malaltia.
Els resultats de la investigació, que formen part de la tesi doctoral d'Adrián Alambiaga presentada en la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH), han sigut publicats en revistes científiques "d'alt impacte", ha indicat la institució acadèmica en un comunicat.
La retinosi pigmentària és una malaltia degenerativa que afecta a les cèl·lules fotoreceptores de la retina, cons i bastons. D'origen genètic, la malaltia afecta primer a la visió nocturna, després a la perifèrica i finalment a la visió central, fins a causar ceguera per la gradual mort de les fotoreceptores.
Els estudis recents sobre el paper de les hormones com supresores de la mort cel·lular enfront de l'estrés oxidatiu i, en concret, de la progesterona, van portar al grup d'investigació Drugs Delivery Systems (DDS) de la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH) a desenvolupar i assajar, amb èxit, diverses fórmules d'administració ocular tòpica d'aquesta hormona per a frenar el procés degeneratiu que causa la retinosi pigmentària.
Els estudis realitzats per aquest equip formen part de la tesi doctoral d'Adrián Alambiaga, defesa aquest mes d'abril en la CEU UCH, sota la direcció de les doctores Alicia López Castellano i Aracely Calatayud.
Els seus resultats mostren que la progesterona pot incorporar-se en diverses formulacions oculars, com a gotes, micel·les i inserits, en quantitats suficients per a arribar des de la superfície ocular fins a la neuroretina, sense presentar toxicitat ni irritació. Segons destaca el doctor Alambiaga, "la difusió de la progesterona és major quan l'administració es realitza mitjançant inserits oculars que en solucions aquoses".
"Encara que aquest han mostrat també tindre permeabilitat a través de l'esclera i la còrnia, l'inserit és la millor formulació ocular de les assajades, ja que allibera de forma sostinguda la progesterona i proporciona quantitats superiors en la neuroretina", ha agregat.
VIA TÒPICA OCULAR, LA MILLOR ALTERNATIVA
Atés que la progesterona és pràcticament insoluble en aigua i es dissol lentament i incompletament en els fluids gastrointestinals, s'inactiva ràpidament quan s'administra per via oral. A més és necessari administrar altes concentracions de progesterona per via oral perquè una xicoteta quantitat arribe fins a l'ull. "Per açò, era important estudiar les possibilitats d'administrar progesterona per via tòpica i localment en l'ull, per a minimitzar amb açò la concentració a administrar", destaca Alambiaga.
En el treball per a la seua tesi doctoral, sota la direcció de les doctores López Castellano i Calatayud, l'investigador Adrián Alambiaga ha desenvolupat diverses formulacions farmacèutiques amb progesterona per a la seua possible administració ocular tòpica.
Tant formulacions aquoses, per a augmentar la permanència i la difusió de les molècules en la superfície ocular, com a inserits oculars, que augmenten el temps de contacte del fàrmac amb la superfície ocular, incrementen la biodisponibilitat del mateix, i permeten un alliberament controlat, el dosatge precís i una menor freqüència d'administració.
NOVA ESTRATÈGIA TERAPÈUTICA
La investigadora principal del grup, Alicia López Castellà, catedràtica de Tecnologia Farmacèutica de la CEU UCH, destaca que, amb la tesi doctoral d'Adrián Alambiaga, "hem demostrat per primera vegada la viabilitat de l'administració ocular tòpica de la progesterona, la qual cosa obri una nova estratègia terapèutica per als pacients amb retinosi pigmentària i, per extensió, per a altres malalties oculars en les quals l'estrés oxidatiu siga un factor de risc, com a glaucoma, degeneració macular associada a l'edat, edema macular secundari a l'oclusió venosa de la retina, retinitis per citomegalovirus, uveítis posterior i retinopatia diabètica".
Part dels resultats inclosos en la tesi doctoral d'Adrián Alambiaga s'han publicat en diversos articles científics en revistes com Pharmaceutics, Journal of Pharmaceuticals and Biomedical Analysis i International Journal of Pharmaceutics.
* Creative Commons
Cap comentari :