Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

La col·lecció Estudis Comarcals del Magnànim ha publicat '‘Quan les masses feien història" de Torres Fabra

 

Quan les masses feien història’ analitza la mobilització de masses de blasquistes, socialistes, anarquistes i conservadors


La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar Quan les masses feien història. La Ribera Baixa, 1890-1939, de l’historiador cullerenc Ricard Camil Torres Fabra. El llibre, el número 14 de la col·lecció Estudis Comarcals, dirigida per Enric Estrela, analitza el període turbulent de la Restauració i la República, inclosa la Guerra Civil (entre 1890 i 1939) en la comarca de la Ribera Baixa.

La Ribera, com a exemple de la mobilització de masses

La política de masses és un fenomen europeu i occidental que també prengué impuls a la Península Ibèrica en la segona meitat del segle XIX. Les cinc dècades transcorregudes entre 1890 i 1939 en la Ribera Baixa son un exemple detallat d’un període que va contenir canvis vertiginosos i densos, rics en conjuntures amb els seus problemes i les diverses maneres d’afrontar-los. El llibre participa, doncs, de l'anomenada microhistòria o història local, és a dir, l’estudi i l'explicació del transcurs històric en un espai determinat amb la finalitat de confrontar-lo amb l'anomenada història general.

La finalitat del volum, a més a més, és entendre els problemes socials que s'hereten del segle XX i de quina manera es van intentar fer front i quins resultats van donar aquestes respostes sense oblidar la concatenació dels successius binomis acció-reacció. Per tant, s’insisteix sobre les formes mitjançant les quals es van manifestar les masses a través dels seus múltiples sistemes organitzatius, quins van ser els seus resultats a curt i llarg termini, com es van interrelacionar i de quina manera van actuar ítems ineludibles com ara l’economia, els canvis socials, els vaivens polítics i les formes culturals.

Ricard Camil Torres Fabra és doctor en Geografia i Història per la Universitat de València, on exerceix actualment. Ha centrat el seu esforç investigador en el món rural valencià del segle XX i la Guerra Civil i el franquisme. Entre les seues aportacions, en destaquen: Entorn a la trajectòria de la dreta valenciana (1999), Autarquia i estraperlo. L’economia en un espai rural del País Valencià (2005), Camp i política. La Falange en una comunitat rural valenciana (2005), La repressió franquista al País Valencià. Recull bibliogràfic (2008), Alambradas, muros y corrientes de aire. El universo penitenciario franquista en la postguerra del País Valenciano (2013), La política en la maleta. Les relacions entre els partits i sindicats catalans a l’exili (2015), La violencia nazi, el holocausto y los neonazis (2019); amb Antonio Calzado, Un silenci extens. El franquisme a la Ribera Baixa (1939-1962) (1995), i amb Antoni Simó, editat pel Magnànim, La violència política contra les dones (1936-1953). El cas de la privació de llibertat en la província de València (2019), que ha tingut dues edicions. També ha publicat, entre altres: 75 anys del bombardeig de Xàtiva, la repressió franquista (2014), i amb Javier Navarro, Temps de por al País Valencià (1938-1975) (2012). A més, ha participat en altres obres col·lectives i nombrosos articles. Investigador amb fonts orals, ha coordinat i dirigit tallers, congressos i seminaris relacionats amb la docència i la memòria històrica. Ha participat en documentals, com La utopia desarmada. Memòria d’un País Valencià republicà (2006), i ha comissariat les exposicions «El món penitenciari franquista al País Valencià» (Centre Octubre, 2009) i «Stanbrook, 1939. El exilio republicano hacia el norte de África» (Centre Cultural la Nau, 2014)





.

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :