Per tenir un futur republicà el dia de matí hem d'assentar les seves bases des d'avui mateix. Apunto això en un primer moment perquè sovint reduïm aquest projecte a una qüestió memorialista on la capacitat d'elecció que hauríem de tenir els ciutadans de la prefectura de l'Estat, qüestions realment importants, però que no són els únics punts en la creació de 'un projecte de majories que, sota el nostre punt de vista, tenen com a últim objectiu que puguem viure millor. Per això creiem que hem de començar per qüestionar-nos el sistema democràtic actual, les seves mancances polítiques i les contradiccions existents entre la democràcia i el sistema econòmic, continuar per veure què entenem per llibertat,
Democràcia i llibertat
No ens hem de conformar amb una versió de la democràcia reduïda al sentit més formal, és a dir, a les regles del joc que operin al sistema democràtic a l'hora de prendre decisions. Si som veritablement demòcrates, no ens podem conformar a votar cada quatre anys. Hi ha alguns sectors als quals això els sembla suficient i fins i tot d'altres als quals sembla una intromissió de l'esfera política a les seves vides privades. Sota aquesta premissa, els liberals van trobar al mercat aquell espai on poder prendre decisions lliurement, això sí, llibertat en un sentit negatiu, on aparentment no hi ha interferències, ja que no hi ha ningú que els coarti de forma directa davant la presa de decisions.
Ara bé, si volem parlar de llibertat en un sentit republicà, necessàriament hem de parlar de democràcia plena, també en el sentit substantiu, és a dir, de la garantia d'unes condicions de vida dignes per poder prendre qualsevol tipus de decisió de manera lliure . Dit amb altres paraules, si no hi ha una base material que ens permeti la capacitat d'elecció, de quina llibertat parlem? Per això no podem veure la llibertat i la igualtat com a categories inconnexes, molt menys contradictòries, sinó recíprocs entre si, ja que hem de manejar uns escenaris d'igualtat en tots els seus plans, inclosos el social i l'econòmic, perquè els ciutadans disposin de condicions materials suficients per poder emancipar-se de les lògiques asfixiants del capitalisme. Es tracta de gaudir de la llibertat en el sentit positiu, quan en darrera instància els coneguts com a drets d'existència de Robespierre estiguin coberts. Això és fonamental a l'hora de fer política, ja que hem de lluitar perquè tots els membres d'una societat puguin viure al menys, és a dir, tenir cobertes les seves necessitats bàsiques. [1] , mitjançant unes institucions fortes, democràtiques i alliberadores de qualsevol tipus d'opressió [2] .
Per tant, la llibertat republicana té com a fi últim alliberar-se de tota estructura de dominació, assegurar unes condicions materials per fer-ho, i poder crear un escenari on seguim igualment lliures des de la pròpia pluralitat que constitueix la comunitat. Així, cal crear mecanismes que assegurin tots aquests drets socials establerts a la Constitució, com ara el dret a l'habitatge, un treball digne o l'educació entre d'altres. Posar al centre, en definitiva, allò que ens és comú, ja que només així podrem parlar de llibertat.
En relació amb això darrer, qualsevol projecte emancipatori primer ha de perseguir l'alliberament o “llibertat de”, que consisteix en l'eliminació de tota opressió per poder satisfer les necessitats més bàsiques, i des de la pròpia comunitat fundar la llibertat o “llibertat per” construir una manera de vida en comú. Per tant, sota aquesta premissa, comunitat i llibertat són conceptes inseparables a ulls d'Arendt [3] . Tant és així que la llibertat d'un no acaba on comença la llibertat dels altres, sinó que més aviat la llibertat comença entre els altres. Així es contempla que la llibertat només pot ser fonamentada en l'esfera social, en un espai comú entre lliures i iguals. Sense aquesta premissa no podem parlar de res publica .
Aquests han de ser els nostres punts de partida sobre els quals assentar les idees següents enfocades a la construcció d'una concepció diferent de la política. Ara bé, a l'hora de pensar sobre l'horitzó republicà, aquest ha d'anar de la mà d'una planificació democràtica de l'economia. El sistema econòmic i productiu actual genera les principals desigualtats trencant amb el principi de llibertat ja comentat. Per tant, es tracta de fundar un nou sistema en què es pugui debatre tant la producció com el consum [4], doncs per al republicanisme és fonamental la forma d'organitzar-se com a societat tant en la forma de produir com en la redistribució del que es produeix, essent això reflex de l'espai que s'ocupa en l'activitat productiva i de la mateixa manera en les diferències de renda i riquesa , però també de les desigualtats en la redistribució de la llibertat en el seu sentit positiu i del poder [5]. Dit amb altres paraules, la divisió del treball en qualsevol de les seves formes crea jerarquies dins de la societat sota unes relacions de dominació que s'extrapolen des de l'esfera de producció que tradicionalment anomenem “esfera de l'acció”, on es prenen les decisions , malgrat l'artificial divisió entre ambdós espais, ja que estan connectats, però que ens ajuden per al desenvolupament d'un projecte emancipatori que passi per deconstruir el que ja s'ha establert i sigui capaç d'establir altres modes de vida possibles capaços de respectar els límits del planeta i on siguem igualment lliures.
Crear nous imaginaris
Per això, és fonamental allunyar-se de la subjectivitat pròpia de les lògiques hegemòniques neoliberals basades en el darwinisme social, que en comptes de constituir unes bases acords al bon funcionament de la societat per part de la pròpia comunitat s'assembla més aviat a una jungla a la que tot s'hi val, en què s'anteposen les preferències individuals d'uns quants per sobre d'uns referents morals compartits. Aquest buit de valors compartits és perillós per a la pròpia idea de llibertat i de democràcia, ja que acaba desvinculant el deure moral de la comunitat i el centra en l'individu. Ara bé, cal aclarir que compartir uns valors no és ni de bon tros l'anul·lació del conflicte, sinó més aviat un punt essencial que ens dóna les eines per poder gestionar-ho d'una manera veritablement democràtica.
El veritable perill és pensar que aquestes lògiques neoliberals que han degradat el sentit de la democràcia són immutables, ja que, ens diuen, vivim en la societat del “campi qui pugui” i això mai canviarà. Ja coneixem la famosa frase: és més fàcil imaginar-se la fi del món que la fi del capitalisme. La tasca de fons que tenim aquelles persones que busquem una alternativa possible a l'actual sistema és desmuntar l'assentat “sentit comú” d'acord amb la ideologia de la classe dominant i que alhora serveix com a legitimació el poder hegemònic [6], que no és més que una forma de poder tou per assentar unes dinàmiques de dominació de forma tàcita tant en l'àmbit politicoeconòmic com en el cultural. La tasca consisteix a construir uns valors arrelats a la nostra quotidianitat estirant el fil vermell de la tradició republicana. Per fer aquesta tasca no podem reduir aquest procés a l'àmbit institucional, del qual parlarem a continuació davant de la necessitat d'obrir un nou procés constituent, sinó que cal incidir i fer política partint de les bases, des de baix. Ara bé, moltes vegades bona part de l'esquerra s'enroca en la lluita per la batalla dels significants, ja que és un pla fonamental a l'hora de crear subjectivitats alternatives i construir nous marcs discursius, però és fonamental que no es desatenguin altres aspectes que tenen a veure amb com ens constituïm, i és potser per aquesta esquerda per on podria continuar penetrant la lògica neoliberal. Si volem construir un nou horitzó cal recollir totes aquelles categories que ens constitueixen i que inevitablement s'interrelacionen entre si, com són la classe, el gènere, l'orientació sexual o la procedència, entre moltes altres, per fer del republicanisme un mínim comú denominador de totes.
Com frenar aquest procés de desdemocratització
Actualment, la democràcia està qüestionada, ja sigui en el seu sentit procedimental o substantiu en “conviure” al costat del capitalisme, i tant és així que s'ha arribat a un punt en què la democràcia està al servei de les lògiques del mercat que no fan més que actuar com a “regulador” de la vida social. La racionalitat econòmica neoliberal ha inundat tots els àmbits de la vida.
Aquesta crisi de la democràcia liberal representativa ha fet que ens trobem en un context de diverses crisis entrellaçades: política, econòmica o institucional, entre d'altres, fet que s'ha traduït en un procés de desdemocratització, ja que les decisions es prenen fora del que tradicionalment hem anomenat esfera política.
Davant d'aquesta situació, una de les tasques imprescindibles a fer és crear una nova institucionalitat democràtica que anteposi el benestar comú als interessos particulars d'uns quants. Per això, cal un procés constituent que culmini amb la transformació de la institució de més rang, la constitució. Ara bé, seria ingenu pensar que un canvi de constitució pot portar-nos de manera automàtica a una nova etapa plenament democràtica, ja que cal qüestionar-se si una constitució formal és una eina prou autònoma com per soscavar les lògiques neoliberals que imperen a totes les esferes de la nostra vida.
La reforma constitucional es pot mirar amb dues perspectives. D'una banda, una reforma duta a terme des de dalt com a resultat, per exemple, d'un procés gatopardià, o bé una reforma constitucional com a culminació d'un procés de participació popular. Amb això intentem posar en qüestió si és possible per uns criteris morals objectius amb què estiguem d'acord, cosa que en cap cas seria possible en un sistema on les relacions de poder tan desiguals ho travessen tot. Tots podem estar a favor de la llibertat, però la cosa es complica quan ens preguntem per la llibertat de qui o per què.
Cal lluitar per una nova institucionalitat en què es posi al centre del debat la ruptura entre el moment constituent i el pacte constituït actual. Partint d'aquesta ruptura, ens hauríem de preguntar quina és la legitimitat amb què compta la nostra constitució, ja sigui des del moment de la seva creació o actualment davant l'incompliment del que s'ha acordat. La retroalimentació contínua entre el poder constituent i el constituït és necessària per donar legitimitat al pacte, a més de ser una de les bases sobre les quals s'assenta el republicanisme.
Construïm república
Reprenent les idees inicialment presentades ia mode de conclusió, la República ha de ser aquest projecte que posi al centre la classe treballadora i els sectors populars, que no es quedi reduït al debat sobre la forma d'Estat o la crítica a la monarquia, ja que si ens centrem en això tan sols malbaratariem massa esforços a seguir assenyalant una evidència ja coneguda: que la monarquia és una institució corrupta en si mateixa, a més d'un símbol del passat.
Per tant, la República ha de ser sinònim de regeneració democràtica, justícia social i defensa del públic; un projecte integral i renovador capaç de donar resposta al conjunt de particularitats de l'Estat, és a dir, a la plurinacionalitat i al món rural i abandonat, alhora que recull les necessitats, els problemes i els anhels de la ciutadania i els unifica en un projecte que en última instància servirà perquè el poble visqui millor i aquestes millores s'integrin a la quotidianitat. En resum, el republicanisme ha de ser una manera alternativa i integral d'entendre la política, l'economia i la societat.
Elena Torres Fernández ( @ElenaaTorres99 ) és politòloga, estudiant del Màster en Teoria política i cultura democràtica a la Universitat Complutense de Madrid i responsable de Republicanisme d'Izquierda Unida.
[1] Castro-Gómez, Santiago. (2015). Revolucions sense subjecte, Slavoj Zizek i la crítica de l'historicisme postmodern . Madrid, Akal.
[2] Domènech, Antoni. (2004). L'eclipsi de la fraternitat és una revisió republicana de la tradició socialista. Crítica.
[3] Arendt, Hannah. (2016). La condició humana . Barcelona, Paidós.
[4] Rodríguez Rojo, Jesús & López Giménez, Jesús. (2 de juliol de 2021). Planificar democràticament l'economia: el futur republicà i l'horitzó socialista. Revista la U. Recuperat de: https://la-u.org/planificar-democràticament-la-economia-futuro-republicano-y-horizonte-socialista/
[5] Garzón, Alberto. (2014). La Tercera República. Construïm ja la societat que necessita Espanya . Barcelona, Península.
[6] Gramsci, Antonio. (2011). Odio els indiferents. Barcelona, Ariel.
Fotografia d'Álvaro Minguito
Cap comentari :