Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Quo vadis, Pedro? || Sergi Rodriguez

Sembla, o almenys a mi m'ho sembla, que el PSOE intenta trencar amb els seus socis de govern, i amb la resta de partits que van afavorir la investidura de Sánchez. Si no, com explicar les darreres i continuades confrontacions amb la part minoritària i amb la resta de formacions necessàries per a l'estabilitat del mateix govern? Les propostes per retardar l'edat de jubilació, l'acord amb l'església per a recuperar una part irrisòria de les immatriculacions que va fer de manera immoral, el més que inútil enviament d'armes a la Ucraïna ocupada per les tropes russes del neofeixista Putin, l'anunci d'augmentar fins arribar a un 2% el pressupost militar són algunes de les més sonades; però també ha hi hagut desacords en matèria laboral o en les polítiques de ramaderia intensiva i la publicitat del consum de productes nocius per a la salut. Si a això li sumem les diferències per enfrontar la crisi energètica que patim i la pobresa que creix entre la nostra població, tot plegat crea un ambient de possible ruptura programada.

Ruptura programada o inconsciència manifesta? Perquè assabentar-nos del canvi de la política espanyola respecte del Sàhara en paraules del regne del Marroc i feta unilateralment i d'esquenes als grups representats a les Corts, és del tot inqualificable. Un fet gravíssim que, de no capgirar-se, condemna definitivament al poble Saharià a perdre la seua terra i el seu dret d'autodeterminació reconegut per les Nacions Unides. Allò que es vol per a Ucraïna es nega al Sàhara. De nou la doble moral. A més a més, en un moment de crisi energètica on Algèria, que defensa la causa Sahariana, pot decidir tancar la clau del subministrament de gas o pujar-ne el preu al punt que agreuge encara molt més l'actual situació de crisi.

Com també és inqualificable, que davant una mobilització d'aquells sectors que tenen serioses dificultats per a guanyar-se la vida per culpa del preu del combustible, la primera resposta siga el menyspreu. Cal tindre clar que la majoria de les persones que han estat protestant no són d'extrema dreta, són persones a les que treballar ja no els dona ni per a alimentar-se. És una minoria d'extrema dreta la què promou i agita la protesta aprofitant el descontent generalitzat. Un descontent que afecta sectors fonamentals de la nostra economia. Quan no s'actua de manera ràpida, eficaç i contundent, és quan se li dona a l'extrema dreta i a la dreta extrema ales per fer demagògia, filtrar el seu discurs i desestabilitzar el govern. Front a les justes demandes dels sectors afectats per la crisi calen solucions i no acusacions. Calen ajudes directes perquè puguen guanyar-se la vida. I això no s'aconsegueix eliminant el ministeri d'igualtat com proposa la il·luminada de l'Ayuso, o abaixant impostos com recepta la dreta quan no governa; sinó reduint les despeses militars, erradicant les especulacions, i socialitzant els beneficis de les empreses energètiques per evitar el robatori al que estem sotmesos. Clar que açò últim és difícil d'empassar en un partit amb grans exdirigents en eixes empreses via portes giratòries (l'últim el sr. Carmona, economista, militar, i ara també vicepresident d'Iberdrola).

Cap on es dirigeix el PSOE amb aquestes actituds? Molt probablement, al meu parer, l'incomoda moltíssim la creixent popularitat d'una vicepresidenta, Yolanda Díaz, que al capdavant del Ministeri de Treball ha estat capaç d'executar polítiques d'escut social front a la crisi sanitària per a què milions de treballadors conservaren els llocs de treball, que ha estat capaç d'arribar a acords amb la patronal i els sindicats per a canviar la lògica del sistema de relacions laborals i capgirar la precarietat d'anteriors reformes laborals per a millorar les condicions de treball i apostar per les contractacions fixes. Una part del govern, malgrat que minoritària, ha fet possible polítiques que fins ara ni amb el PP, però tampoc amb el PSOE governant en majoria, s'havien fet. Una part del govern incomoda perquè està completament capficada en fer complir els acords de govern i que discrepen obertament quan no es defensen els interessos de la majoria social que més pateix.

Enfront de l'intent de ruptura programada, calen seny i responsabilitat, res d'abandonaments. Hem de mantenir-nos ferms, manifestant amb la mateixa fermesa les nostres discrepàncies, continuant fent la nostra i no facilitant amb l'eixida del govern la deriva que ha pres el PSOE. En aquests moments de greu crisi social i econòmica, l'abandonament seria castigat per la ciutadania. És l'hora de defensar més que mai el programa de govern signat, sense por a discrepar en allò que no es contemplava. És normal, han hagut i sempre hi hauran diferents posicions perquè som dos opcions polítiques distintes i cadascuna ha de ser responsable dels seus fets.

Quan el PSOE no té clar cap on va, som nosaltres encara més necessaris.

 




|| * Creative Commons que republiquem pel seu interès des de Nosaltreslaveu

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon