Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

El llibre de Mario Amorós "No Pasarán", una biografia de Pasionaria es presenta en Riba-roja el 23 de novembre

 Mario Amorós (Alacant, 1973) és doctor en Història i periodista. Ha sigut professor convidat en la Universitat de Xile i entre les seues obres destaquen les biografies consagrades a Salvador Allende, Pablo Neruda i Augusto Pinochet. En la seua faceta de periodista escriu en mitjans de comunicació rellevants, tant espanyols com xilens.

El llibre

A partir d'una documentació excepcional i en bona part inèdita (com és el cas de l'arxiu personal de Dolores Ibárruri), Mario Amorós ha escrit un relat biogràfic rigorós i sobretot necessari d'una de les grans figures del moviment obrer i comunista internacional, d'una personalitat essencial per a comprendre la història de l'Espanya contemporània.

«Tot el país vibra d'indignació davant aqueixos malvats que volen, pel foc i el terror, sumir a l'Espanya democràtica i popular en un infern de terror. Però no passaran…» Aquella llegendària crida per ràdio del 19 de juliol de 1936 va convertir a Dolores Ibárruri, en aquell temps diputada del Front Popular per Astúries, en el símbol universal de la resistència republicana enfront del feixisme. Nascuda en el cor de la conca minera biscaïna i militant del Partit Comunista d'Espanya des de la seua fundació –ara fa just un segle–, és en el cresol i la tragèdia de la guerra civil quan es forja el mite de Passionaria.

Després de l'amarga derrota de 1939 coneixerà un llarg exili de quatre dècades, principalment en la Unió Soviètica. Assumeix la secretaria general del PCE en plena guerra mundial, en la qual el seu fill Rubén, oficial del "Ejército Rojo", mor en la batalla de Stalingrad. Retornada a Espanya en 1977, la imatge de Dolores Ibárruri del braç de Rafael Alberti, en el Congrés dels Diputats, constitueix una de les estampes més icòniques de la Transició. Morta a Madrid el 12 de novembre de 1989 –a penes tres dies després de la caiguda del Muro de Berlín–, la seua vida és un fil roig que travessa tot el segle XX.

En la presentació estaran, a més de l'autor del llibre, Maruja Fuster que va ser Regidora de Riba-roja i Amadeo Sanchis Secretari de Cultura del PCPV



Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon