Augmentarà les ràtios de professionals de la salut mental fins a la mitjana europea abans de la fi de la legislatura
Inclourà la figura del psicòleg clínic en atenció primària, perquè almenys hi haja un per cada centre per a tractar trastorns emocionals com l'ansietat i la depressió i reduir el consum de psicofàrmacs en la ciutadania valenciana
Unides Podem - Esquerra Unida ha presentat aquest matí l'esborrany de la proposició de Llei de Salut Mental Valenciana, l'objectiu de la qual és assegurar els drets de les persones afectades per problemes de salut mental i que preveu un important augment de ràtios dels professionals d'aquest camp, així com la creació de la figura del psicòleg clínic en els centres de salut. La llei aspira a abordar una sèrie de canvis que permeten abordar la salut mental de manera transversal des dels serveis públics -sanitat, educació, i serveis socials-.
En aquest sentit, es preveu en transcurs dels dos anys que resten de legislatura augmenten les ràtios de psicòlegs clínics fins a 18/100.000 habitants; de psiquiatres fins a 18/100.000 habitants i d'infermers especialistes en salut mental fins a 23/100.000 habitants. Així mateix s'inclou crear la figura del psicòleg clínic en atenció primària, amb almenys un psicòleg per centre de salut i arribant a la ràtio de dues per centre abans de la fi de legislatura.
La salut mental ha de formar part prioritària de l'atenció pública de sanitat. Els serveis públics de salut constitueixen un pilar fonamental de l'Estat del benestar i hem comprovat la seua necessitat durant la pandèmia. Per això, la coalició ha decidit no registrar encara en Les Corts Valencianes aquesta iniciativa, en entendre que és una qüestió especialment sensible i important per a la ciutadania valenciana, i obrir un període de consulta pública per a intercanviar impressions i suggeriments amb els Grups Parlamentaris i, també, amb les diferents organitzacions professionals i de la societat civil.
En aquest sentit, la portaveu d’Unides Podem, Pilar Lima, s'ha mostrat convençuda que “el diàleg, el debat i la negociació poden enriquir les solucions que acordem per a donar una resposta eficaç a l'altura del que demanda la societat valenciana”.
Fins al moment, ha indicat, “s'han desenvolupat diferents plans estratègics per a abordar la salut mental en la Comunitat Valenciana que han suposat una gran faena i esforç per part de la nostra administració per a abordar aquest tema. Aplaudim aquest treball i ara hem de fer un pas més en aquesta direcció legislant mitjançant aquesta Proposició de Llei per a garantir a la ciutadania valenciana un servei públic bàsic”.
Lima ha afirmat que “la salut mental es troba especialment condicionada per determinants socials i econòmics. Està comprovat que la precarietat i la pobresa són condicionants de pes en matèria de la salut mental i és necessari, per tant, continuar les polítiques de justícia social i defensa de drets perquè, en fer-ho, s'està també garantint la salut mental de la ciutadania. Per això, la salut mental, com la salut en general, ha de ser promoguda amb polítiques públiques integrals que erradiquen la pobresa, l'exclusió i les desigualtats socials”.
La portaveu de Sanitat d'Unides Podem en el Congrés dels Diputats, Rosa Medel, ha recordat que el Govern d'Espanya, conformat tant pel PSOE com per UP, ja ha admès a tràmit aquesta llei, per la qual cosa entén que la resta dels socis del Botànic també defensen la necessitat de donar la importància que mereix a aquesta qüestió. D'altra banda, ha garantit que farà tot el possible per a arribar a acords amb altres grups polítics perquè aquesta Llei siga de tots i totes.
Per part seua, la portaveu adjunta d'aquest grup parlamentari, Estefania Blanes, ha assenyalat que “és el moment d'abordar aquesta necessitat, que la pandèmia ha agreujat però que ja era present en la nostra societat; ara per fi la salut mental no és un estigma i hem de protegir-la per llei i consolidar els recursos”.
El doctor en psicologia Roger Muñoz ha lamentat que en l'última Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana disponible, es va observar que el 30% de les persones adultes va referir un estat psicològic negatiu. La major afectació es va presentar en dones (33,6%) enfront d'homes (26,2%)” el que mostra que es continua observant els efectes de la bretxa de gènere en els problemes de salut mental comuna”.
Malgrat tot això, les ràtios de professionals de salut mental en sistema sanitari públic a Espanya estan molt per davall de les ràtios europees. “Algunes dades que disposem de la Comunitat Valenciana mostren que som el quart país per la cua en psicòlegs clínics dins del sistema valencià de salut, amb un total de 4,3/100.000 habitants, només per damunt d'Astúries, Galícia i Andalusia”, ha retret.
La llei incideix també en l'ampliació i millora del servei d'atenció i seguiment a persones amb trastorn mental greu, amb programes d'acció comunitària, així com plans d'ocupació i polítiques d'habitatge per a persones amb trastorn mental greu, amb una reserva del 5% de parc d'habitatge públic.
Paral·lelament, regula polítiques de protecció per a persones amb trastorn mental greu en persones judicialitzades i planteja la creació del Servei Valencià de Benestar Psicològic en Serveis Socials i Municipals, mitjançant psicòlegs generalistes sanitaris.
En l'àmbit educatiu proposa entre altres qüestions implementar l'assignatura d'Educació Emocional a l'Escola, amb programes d'alfabetització i aprenentatge socioemocional i la modernització dels gabinets d'orientació escolar en serveis multiprofessionals, així com la formació del professorat en matèria de salut mental.
Altres matèries que aborda és la detecció de problemes de salut mental en l'àmbit laboral, l'impuls d'un pla de prevenció del consum d'alcohol, les drogodependències i altres addiccions comportamentals per a la població adolescent valenciana; la creació de l'Institut Valencià d'Estudis sobre la Salut Mental i un pla de prevenció del suïcidi.
Rosa Medel, Lucia Arnedo, Pilar Lima, Estefania Blanes, Roger Muñoz |
Cap comentari :