El sociòleg alemany Siegfried Kracauer va escriure el llibre amb els nazis al poder com advertència de l’eficàcia de la propaganda ultradretana
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar la versió valenciana del llibre Propaganda totalitària, escrit originàriament a finals de la dècada dels trenta, amb Adolf Hitler al poder, però que fou publicat per primera vegada en 2012. El llibre s’ha publicat en la col·lecció Novatores, el director de la qual és el catedràtic de filosofia de la Universitat de València Anacleto Ferrer. Ferrer ha declarat que «aquest llibre, que constitueix un perspicaç document sobre el fenomen totalitari del període entreguerres, és una valuosa contribució a l’anàlisi dels mecanismes comunicatius de la ultradreta i dels nacional-populismes dels nostres dies». I ha afegit que, «amb aquest nou exemplar, el huité en la col·lecció, contribuïm d’una manera important a les indicacions del Magnànim de ser una editorial que publique llibres que contribuisquen al debat i al pensament públics».
Propaganda totalitària és una anàlisi pionera de com funciona en les “societats de masses” la propaganda feixista, i com facilita l’arribada dels feixistes al poder i com a instrument de poder. Siegfrid Kracauer, sociòleg adscrit a l’Escola de Frankfurt, considera que aquesta és una “propaganda total” i que és molt efectiva atesa la mobilització completa, en aquest cas de la societat alemanya dirigida pels nacionalsocialistes. La traducció de l’alemany al valencià ha anat a càrrec de Josep Monter.
L’AUTOR: KRACAUER
Siegfried Kracauer (Frankfurt 1889-Nova York 1966) va nàixer en una família jueva. Va estudiar arquitectura (1907-1913), es va doctorar com a enginyer en 1914 i va treballar com a arquitecte fins a 1920. Entre 1922 i 1933 va treballar com a crític de cinema i literatura per al Frankfurter Zeitung, el diari liberal més important de la República de Weimar, on va ser cap de la secció de cultura i corresponsal a Berlín i va coincidir amb Walter Benjamin i Ernst Bloch. Els seus articles d'eixa època destaquen per la seua visió sociològica dels nous usos i consums culturals en la societat de masses. En 1933, amb la instauració del règim nacionalsocialista a Alemanya, Kracauer va emigrar a París, i després, en 1941, als Estats Units. Entre 1941 i 1943 va treballar en el Museu d'Art Modern de Nova York, i va realitzar diverses investigacions subvencionades per les fundacions Guggenheim i Rockefeller. També va ser director d'investigacions aplicades en ciències socials a la Universitat de Columbia. Entre les seues obres destaquen L'ornament de la massa (1927), Els empleats (1930), Jacques Offenbach i el París del seu temps (1937), De Caligari a Hitler: una història psicològica del cinema alemany (1947) i Teoria del cinema: la redempció de la realitat física (1960).
EL LLIBRE
Propaganda totalitària va tenir el seu origen entre 1936 i 1938, però no es va publicar en vida de Kracauer. L’Institut für Sozialforschung va desestimar la publicació entre altres coses per considerar-la excessivament llarga i va encarregar a Theodor W. Adorno abreujar el text. Kracauer va rebutjar la publicació d’aquesta nova versió que havia reduït el text a poc menys d’una quarta part de la versió original i es va obstinar a publicar-lo tal com ell l’havia escrit. Amb aquest objectiu, va contactar amb editorials i amb alguns amics i col·legues, dels quals esperava un patrocini. Malgrat que Kracauer va incloure Propaganda totalitària en la List of Publications per a un concurs en la Rockefeller Foundation i la va citar al llarg de la seua vida, l’obra no va ser publicada i fins i tot els exemplars multicopiats existents de la versió mecanografiada es van perdre amb el pas del temps. Solament ens ha arribat una versió manuscrita de difícil lectura amb molts retocs, així com alguns estudis previs igualment manuscrits. L’edició d’aquesta versió de Propaganda totalitària va aparéixer per primera vegada el 2012 en el volum 2.2 de la nova edició de les obres de Kracauer, que reuneix els Estudis sobre els mass media i propaganda, sense incloure, però, per raons d’espai els estudis previs ni tampoc la versió abreujada feta per Theodor W. Adorno, que apareixen per primera vegada en l’edició realitzada pel professor Bernd Stiegler i del seu equip de col·laboradors per a l’editorial alemanya Suhrkamp en 2013, que és la que serveix de base a la present edició.
Cap comentari :