Amb 3.000 anys d'història, l'edifici torna a la seua forma original després d'eliminar els revestiments moderns.
Les troballes trobades en el mateix suposen atorgar-li un valor històric i patrimonial de valor incalculable.
La recuperació del castell de Bétera ja és una realitat. Després d'anys de treball, el Castell ha recuperat el seu aspecte primigeni i s'ha constituït pel seu valor patrimonial i històric com un museu en si mateix. Aquesta actuació està cofinançada per la Unió Europea a través del Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Comunitat Valenciana 2014-2020, com a projecte local d'actuació de les entitats locals de la Comunitat Valenciana per a la protecció, conservació o recuperació sobre béns del patrimoni cultural valencià i la seua posada en valor susceptible de cofinançament. El projecte acollit a l'ajuda estava valorat en 975.025'00€ (1.179.780'25€ IVA inclòs).
Les troballes arqueològiques trobades durant les obres han sorprés per la seua entitat, importància i número, la qual cosa va fer replantejar-se el projecte arquitectònic i arqueològic previst en origen i que ha suposat disposar d'un espai que des del punt de vista patrimonial ha adquirit un gran i major valor.
D'aquesta manera, els treballs de recuperació realitzats han prioritzat l'estudi arqueològic, la recuperació patrimonial, i la consolidació de les estructures originals del Castell. Com que les estructures tant interiors com exteriors, presenten valors arquitectònics, constructius i sobretot històrics, dignes de ser contemplats per si mateixos. En definitiva, uns espais que han adquirit un valor i un potencial extraordinaris.
Amb aquesta actuació el Consistori ha posat en valor la recuperació del caràcter patrimonial d'un dels edificis més emblemàtics de Bétera des d'on històricament es desenvolupa l'entramat urbà del municipi.
Amb aquestes obres s'ha posat de manifest l'existència de quantioses troballes arqueològiques que han fet necessari que els treballs d'arqueologia s'estengueren a la totalitat de la planta baixa de l'immoble i a nivell mural interior i exterior en tot l'immoble.
Troballes
Les troballes més antigues corresponen al període del Bronze Final trobant-se estructures i abundant material ceràmic. De l'Ibèric Ple han pogut documentar-se almenys dues fases, una del s. V a.C a la qual pertany un llenç de muralla amb torrassa adossada i una altra fase d'ampliació del poblat entorn del s IV a.C durant la qual es construeix una altra muralla i de la qual es conserva part d'habitatges adossats a aquesta. Pertanyent a l'ocupació andalusina en el s.XI construeixen forns ceràmics que documenten l'activitat terrissaire, així com una sitja per a emmagatzemar gra. Serà amb posterioritat a aquesta fase artesanal, durant el període almohade, quan s'erigeix el recinte defensiu, que parteix de la Torre 1, amb albacar emmerletat, i la constatació de l'existència d'estructures intramurs adossades al albacar. El conjunt defensiu es reforça amb la construcció de dues torres semicirculars a inicis del s. XIII i el recrescut del albacar. Després de la conquesta cristiana, s'erigeixen tres torres rectangulars, amb un nou recrescut del albacar, durant el segle XIV.
En 1.492 Pere Boil comença les obres de reconstrucció del castell el qual va ser manat inutilitzar en 1.364 pel rei Pere IV. Ja en el segle XVI el castell perd el seu valor defensiu i s'escometen en el temps remodelacions que li donen un caràcter palatí. Per això, restes d'estructures lligades a l'explotació del senyoriu de Bétera han sigut exhumats en l'ala oest. Aquesta sala, denominada segons documentació de 1463, com Palau dels Cubs o Cambra dels Trulls en el segle XVI, va conservar aquesta funció fins a l'últim terç del s. XIX. Així ho demostren les almàsseres exhumades en aquest departament datats a la fi del s. XVIII.
En definitiva, Bétera suma ja amb un altre haver per al seu llegat patrimonial i històric que tan prompte com la situació sanitària ho permeta serà visitable.
Cap comentari :