A les 18 hores al Centre Social de Riba-roja.
Portaceli es va omplir amb les més de 20.000 persona que van ser tancades en el Camp d'Albatea, a Alacant,. Camp al que van anar a parar milers de persones que van creure en l'arribada dels vaixells que els anaven a traure per Alacant quan la República ja havia perdut la guerra.
El documental, fet amb els testimoniatges de les persones que van conèixer el Camp de Concentració de Portaceli i que van conèixer també el Camp d'Albatea a Alacant. Historiadors que han cercat i oposat dades per a poder rodar-ho i amb la participació dels testimonis que ho van viure. Un documental que explica una història desconeguda per a la majoria dels valencians. Ací en plena serra Calderona, en el municipi de Serra i en el que abans era un hospital, va existir un Camp de Concentració que Franco va crear i va utilitzar per a sotmetre a republicans, persones militants d'organitzacions republicanes i del que van eixir molts d'ells per a ser afusellats en Paterna i Llíria.
El documental ha sigut produït per la Associació Stanbrook
(Centre d'Estudis i Documentació de la Memòria Republicana). dirigit per Rafa Arnal i Joan Borras, sent la realització i el muntatge de Vicente Lluch i la música de Blas Payri.
De la història s'ha escrit un llibre que també serveix de base documental per a mantenir viva la memòria del que allí va ocórrer,. El Camp de Portaceli amb prou faenes ha pogut investigar-se, encara manté molts secrets i encara és objecte de recerca.
L'Història del Camp segons el llibre i el documental
"Un fet bastant conegut del final de la guerra a Espanya és la captura, en el port d'Alacant, de 20.000 republicans que van ser traslladats al camp de Concentració d'Albatera.
A l'octubre de 1939, per motius de salubritat, el camp va ser clausurat i els presos redistribuïts. Al voltant de 12.000 van ser traslladats a un camp bastant desconegut: el Camp de Concentració de Portaceli (Serra). Un camp que «En la Inspecció de Camps de Concentració de Presoners es dóna notícia de la seua existència, a la fi d'abril de 1939, com a camp de reclusió per a la zona de València».
El camp va tenir una població "flotant" d'entre 4.000 i 5.000 interns, amb entrades i eixides constants, a la fi de 1939 quan, amb l'arribada dels presos d'Albatera, la xifra va pujar de colp fins als 12.000-15.000 interns, moment en què la situació es va convertir en catastròfica per a tots ells, arribant a haver-hi fins a 32 presos per cel·la.
Els mesos següents els ja identificats i jutjats en els "sumarísimos" rebien la llibertat (si aconseguien els avals necessaris), eren traslladats als diversos penals de l'estat o eren executats. Així mateix molts presos van trobar la mort a causa de la desnutrició, malalties...
Finalment el camp va ser desmantellat entre finals de desembre de 1941 i gener de 1942, quan ja havien sigut identificats i transferits tots els interns, que era la vertadera funció d'aquest camp.
Les 168 pàgines d'aquest llibre configuren un relat d'aquests fets, amb material gràfic, documents, testimoniatges i estudis sobre el camp per a la seua divulgació i coneixement. Les diferents col·laboracions i entrevistes estan publicades respectant la llengua original de l'autor (català i/o castellà)."
"Un fet bastant conegut del final de la guerra a Espanya és la captura, en el port d'Alacant, de 20.000 republicans que van ser traslladats al camp de Concentració d'Albatera.
A l'octubre de 1939, per motius de salubritat, el camp va ser clausurat i els presos redistribuïts. Al voltant de 12.000 van ser traslladats a un camp bastant desconegut: el Camp de Concentració de Portaceli (Serra). Un camp que «En la Inspecció de Camps de Concentració de Presoners es dóna notícia de la seua existència, a la fi d'abril de 1939, com a camp de reclusió per a la zona de València».
El camp va tenir una població "flotant" d'entre 4.000 i 5.000 interns, amb entrades i eixides constants, a la fi de 1939 quan, amb l'arribada dels presos d'Albatera, la xifra va pujar de colp fins als 12.000-15.000 interns, moment en què la situació es va convertir en catastròfica per a tots ells, arribant a haver-hi fins a 32 presos per cel·la.
Els mesos següents els ja identificats i jutjats en els "sumarísimos" rebien la llibertat (si aconseguien els avals necessaris), eren traslladats als diversos penals de l'estat o eren executats. Així mateix molts presos van trobar la mort a causa de la desnutrició, malalties...
Finalment el camp va ser desmantellat entre finals de desembre de 1941 i gener de 1942, quan ja havien sigut identificats i transferits tots els interns, que era la vertadera funció d'aquest camp.
Les 168 pàgines d'aquest llibre configuren un relat d'aquests fets, amb material gràfic, documents, testimoniatges i estudis sobre el camp per a la seua divulgació i coneixement. Les diferents col·laboracions i entrevistes estan publicades respectant la llengua original de l'autor (català i/o castellà)."
Cap comentari :