Joan Baptista Peset i Aleixandre fou un metge, científic i polític valencià. El 1910 va obtenir la càtedra de Medicina Legal i Toxicologia a la Universitat de Sevilla i, l'any següent, la direcció del laboratori bacteriològic de la ciutat. Hi va treballar en la lluita contra l'epidèmia de tifus que el 1912 atacà la capital andalusa.
L'any 1916, el doctor Peset es va fer càrrec de la càtedra de Medicina legal i toxicologia a la Universitat de València, ciutat on emprendria importantíssims projectes sanitaris, tals com ho van ser la creació de l'Institut Municipal d'Higiene -l'edifici del qual va costejar amb diners de la seua pròpia butxaca-, així com els de la investigació que el van portar a descobrir un tractament contra la meningitis purulenta.
Va ser escollit rector de la Universitat de València, càrrec que ocupà entre maig de 1932 i juny de 1934.
El febrer de l'any 1936, Joan Baptista Peset es va presentar a les eleccions generals per Izquierda Republicana, eleccions de les que en va sortir com a gran guanyador en la seua circumscripció, una dada que avala la gran popularitat i estimació que per a ell sentia el poble de València.
Pocs mesos després, però, en esclatar la guerra, va ocupar-se bàsicament de l'organització d'hospitals fins que, pràcticament perduda la guerra pels republicans, va ser detingut per les tropes franquistes.
Peset va ser reclòs a diferents camps de concentració fins que el dia 15 de gener de 1940 va ser ingressat a la Presó Model de València, d'on en sortiria el 24 de maig de 1941, amb tres companys més, amb destinació, tots quatre, a Paterna, on van ser executats. Vicent Andrés Estellés en el Mural del País Valencià té aquests versos in memoriam:
El teu matí, la difunta dolcesa,Els Verds del País Valencià s'afegeix al reconeixement que Esquerra Republicana del País Valencià ha fet de la seua memòria i de la seua mort i lamentem, profundament, que, des del "govern del canvi", no hi haja hagut cap reconeixement públic de la seua figura 75 anys després de l'assassinat.
entre fusells de tenebrós metall
abandonat, abandonat pels déus,
abandonat, caminaves segur.
Els criminals dels ossos criminals,
més criminals que mares han parit,
els criminals de plom i tenebra,
t'obrien pas, i segur caminaves
vers una mort, vers el mur popular
que se't donà un matí qualsevol.
Tu, l'home bo, tu, l'home intel·ligent,
tu, la raó de tot un poble, caus,
sempre dictant correcció, benigne,
assenyalant les normes de conducta,
oh mort, oh mort, oh mort que necessite
cantar jo, brusc, perquè torna el record,
torna la llum que els ulls impartien,
torna la llum que endevinava, clar,
aquell matí de fusells i pistoles!
Et deixaré un ram d'amargues síl·labes,
i vetlaràs perquè seguesca sempre fidel,
fidel al nostre extens país.
Per Toni Roderic, President de Los Verdes.
Crònica agraeix a l'autor que compartisca les seues opinions amb els nostres lectors
Vinculat des de molt jove a la CNT i a diversos moviments d'esquerra, és militant dels Verds des de finals del segle passat. Ha sigut regidor a Dénia, President dels Verds del País Valencià i, actualment, President de la Federació de Los Verdes.
Filòleg i escriptor, ha exercit el seu magisteri en diverses escoles i instituts del País Valencià i de Catalunya, així com també en la Universitat Nacional d'Educació a Distància i en l'Institut de Ciències de l'Educació de les Universitats de València i Alacant. Ha sigut Inspector Educatiu i Director Territorial de Cultura a Alacant.
Premi XXV d’Abril a Benissa amb un llibre de contes, Premie Educació i Societat del Ministeri d'Educació pel seu llibre de text A *debat, ha publicat una trentena llarga de llibres de text per a l'ensenyament del valencià, llibres de cuina tradicional valenciana i innombrables col·laboracions periodístiques.
Cap comentari :