És una escriptora de literatura juvenil que compta amb una sèrie de llibres en què la protagonista és una adolescent, Carlota. Esta sèrie té com a eix principal el diari que redacta la protagonista, cadascun és d’un color i depenent del color canvia la temàtica: El diari groc de la Carlota (drogues), El diari blau (violència masclista), El diari vermell (sexualitat), El diari taronja (immigració i drets humans) i, per últim, El diari lila (feminisme).
Em falten per llegir el vermell i el blau i, he de reconèixer, que enganxen, sobretot el lila.
Gemma Lienas introduïx una metàfora que podem utilitzar en el dia a dia: posar-se les ulleres lila, és a dir, fer una mirada crítica al món des del punt de vista de la desigualtat entre dones i homes. Les ulleres lila permeten detectar comportaments, accions, paraules…quotidianes en les quals les dones patixen algun tipus de discriminació pel seu sexe.
Crec que hi ha milers d’exemples, al llibre n’apareixen un grapat. Efectivament, hi ha comportaments, accions, paraules...quotidianes molt cridaneres i que la major part de la societat rebutja: dones assassinades per parelles o exparelles, polítics hòmens qüestionant altres polítics pel simple fet de ser dones, dones amb dificultats per accedir a llocs de treball considerats, diferències salarials… Pensem un instant, posem-nos les ulleres lila i, de segur, que serem capaces de veure més. Si rasquem una miqueta més podrem detectar altres comportaments, accions, paraules…quotidianes que mai ens hem plantejat, però que tenen un rerefons clarament masclista, basat en la desigualtat entre hòmens i dones. S’utilitza un neologisme (una paraula de nova creació) per a denominar-ho: micromasclismes. Són tant i tant subtils, que a primer colp de vista no es poden detectar, però que inconscientment van fent camí i perpetuant la desigualtat entre els dos gèneres.
El treball és llarg i costós, ara bé tenim l’instrument més fort i poderós que pot servir per anivellar totes les desigualtats que tenim a la societat (no sols les relatives al gènere, clar!), eixe instrument és l’educació. Una educació que transmeta valors d’igualtat, que transmeta a l’alumnat coneixements i valors per formar un pensament crític davant les situacions quotidianes en què es trobarà al llarg de la seua vida.
![]() |
Cristina Alemany |
Cap comentari :