Amb l'abstenció del PSOE i el vot contrari dels nacionalistes de CiU i PNB, Esquerra Plural, UPyD i part del Grup Mixt, el PP ha aprovat definitivament la llei que inclou les corregudes de bous com a “patrimoni cultural immaterial de la humanitat”. Per a la dreta nacional no era suficient declarar els bous bé d'interès cultural mitjançant la llei aprovada al novembre de 2013; feia falta incloure'ls en el “tractament general” de les manifestacions culturals que com el flamenc i la dieta mediterrània ja han sigut reconegudes patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco.
En incloure la Tauromàquia, així, amb majúscula, entre les representacions, expressions ètniques i culturals, coneixements i tècniques pròpies de la identitat cultural dels pobles, el Govern i els legisladors de la dreta nacional equiparen el negoci i espectacle del sofriment, el sacrifici i la mort dels herbívors en les 'places' amb la trashumancia, la Setmana Santa, el 'mantón de Manila', la jota, el xiule gomer, la sardana i altres manifestacions de la idiosincràsia i identitat dels pobles. I els atorga una protecció especial des dels poders públics. Perquè quede clar, la llei inclou una disposició final sisena (pàgina 29) que diu que la Tauromàquia mereix aquest tractament “sense perjudici de les previsions contingudes en la llei 18/2013 per a la seua regulació com a patrimoni cultural”.
En incloure la Tauromàquia, així, amb majúscula, entre les representacions, expressions ètniques i culturals, coneixements i tècniques pròpies de la identitat cultural dels pobles, el Govern i els legisladors de la dreta nacional equiparen el negoci i espectacle del sofriment, el sacrifici i la mort dels herbívors en les 'places' amb la trashumancia, la Setmana Santa, el 'mantón de Manila', la jota, el xiule gomer, la sardana i altres manifestacions de la idiosincràsia i identitat dels pobles. I els atorga una protecció especial des dels poders públics. Perquè quede clar, la llei inclou una disposició final sisena (pàgina 29) que diu que la Tauromàquia mereix aquest tractament “sense perjudici de les previsions contingudes en la llei 18/2013 per a la seua regulació com a patrimoni cultural”.
La norma ha sigut concebuda com un complement de les activitats protectores que duen a terme les Comunitats Autònomes, i estableix una sèrie de situacions en les quals l'Administració General de l'Estat pot intervenir per a declarar “Manifestacions Representatives del Patrimoni Cultural Immaterial”. Per exemple, quan el bé supera l'àmbit d'una comunitat autònoma o quan el govern de torn entenga que un ben posseeix especial rellevància i transcendència internacional. El portaveu del Grup Popular, Juan de Dios Ruano, va destacar que la norma beneficia a tots i “demostra l'amor per la cultura espanyola”.
El que de debò demostra, segons la portaveu socialista Susana Ros és “l'obsessió per la tauromàquia” dels governants del PP i l'ambició competencial. Els dubtes sobre aquest tema van portar al PSOE a abstenir-se en la votació. Per Esquerra Plural, Ascensión de les Heras va dir que la nova llei és “un capritx” del PP, a més d'una “provocació” i una “imposició” centralista enfront dels quals denuncien i prohibeixen el maltractament d'animals per plaure o divertiment. A més vulnera, va dir, les competències autonòmiques.
Els nacionalistes van basar el seu rebuig en “la clara extralimitació competencial de l'Estat”, segons va dir Monserrat Surroca, de CiU. Joseba Aguirretxea va veure en el text una “mentalitat hipercentralizadora” i la sospita que el Govern no vol que les competències sobre les corregudes de bous estiguen en mans de les autonomies. Fora del Congrés, Ecologistes en Acció va acusar al Govern d'imposar la tauromàquia i intentar de nou acabar amb les prohibicions de les corregudes de bous existents en el territori estatal, faltant al respecte a parlaments autonòmics i a la majoria de la ciutadania, que tal com arrepleguen diverses enquestes, està en contra d'aqueix espectacle cruent.
Per als nacionalistes catalans i un ampli sector de l'esquerra que va recolzar la prohibició de les corregudes de bous a Catalunya, la norma suposa un nou intent de la dreta nacional de fer prevaldre la legislació estatal. De fet, ja en el preàmbul invoca la doctrina del Tribunal Constitucional, segons la qual, “la competència de l'Estat haurà de desplegar-se en l'àrea de preservació del patrimoni cultural comú, però també en allò que precise de tractaments generals o que faça menester aqueixa acció pública quan les finalitats culturals no pogueren aconseguirse des d'altres instàncies”. (Sentència del TC 49/1984).
La inclusió de la 'tauromáquia' com a patrimoni cultural de la humanitat serà una font de conflictes en la mesura en què els taurins podran apel·lar a la nova norma perquè no es derroquen les places de bous. La llei conté altres preceptes tan discutibles en el cas de les corregudes de bous com l'adequada difusió, transmissió i promoció d'aqueix ben immaterial a les noves generacions i el foment mitjançant l'educació, expressament arreplegat en el text. La llei entrarà en vigor quan la ferma el Rei per a la seua publicació en el BOE
El que de debò demostra, segons la portaveu socialista Susana Ros és “l'obsessió per la tauromàquia” dels governants del PP i l'ambició competencial. Els dubtes sobre aquest tema van portar al PSOE a abstenir-se en la votació. Per Esquerra Plural, Ascensión de les Heras va dir que la nova llei és “un capritx” del PP, a més d'una “provocació” i una “imposició” centralista enfront dels quals denuncien i prohibeixen el maltractament d'animals per plaure o divertiment. A més vulnera, va dir, les competències autonòmiques.
Els nacionalistes van basar el seu rebuig en “la clara extralimitació competencial de l'Estat”, segons va dir Monserrat Surroca, de CiU. Joseba Aguirretxea va veure en el text una “mentalitat hipercentralizadora” i la sospita que el Govern no vol que les competències sobre les corregudes de bous estiguen en mans de les autonomies. Fora del Congrés, Ecologistes en Acció va acusar al Govern d'imposar la tauromàquia i intentar de nou acabar amb les prohibicions de les corregudes de bous existents en el territori estatal, faltant al respecte a parlaments autonòmics i a la majoria de la ciutadania, que tal com arrepleguen diverses enquestes, està en contra d'aqueix espectacle cruent.
Per als nacionalistes catalans i un ampli sector de l'esquerra que va recolzar la prohibició de les corregudes de bous a Catalunya, la norma suposa un nou intent de la dreta nacional de fer prevaldre la legislació estatal. De fet, ja en el preàmbul invoca la doctrina del Tribunal Constitucional, segons la qual, “la competència de l'Estat haurà de desplegar-se en l'àrea de preservació del patrimoni cultural comú, però també en allò que precise de tractaments generals o que faça menester aqueixa acció pública quan les finalitats culturals no pogueren aconseguirse des d'altres instàncies”. (Sentència del TC 49/1984).
La inclusió de la 'tauromáquia' com a patrimoni cultural de la humanitat serà una font de conflictes en la mesura en què els taurins podran apel·lar a la nova norma perquè no es derroquen les places de bous. La llei conté altres preceptes tan discutibles en el cas de les corregudes de bous com l'adequada difusió, transmissió i promoció d'aqueix ben immaterial a les noves generacions i el foment mitjançant l'educació, expressament arreplegat en el text. La llei entrarà en vigor quan la ferma el Rei per a la seua publicació en el BOE
Cap comentari :