Ahir va ser el 25 d’abril i per als valencians i valencianes és una data que no podem oblidar. Generació rere generació aquella desfeta ha estat en la memòria col•lectiva, i com la rosa de paper d’Estellés hem anat transmetent-la de mà en mà, de boca-orella, perquè no caigués en l’oblit. I és que tal dia com avui, els valencians vàrem deixar de ser un regne independent, amb lleis i institucions pròpies, i vam passar a ser, per la força de les armes, l’”España incorporada o assimilada”.
D’aquell mal, “mal d’Almansa”, ja han passat 308 anys i, malgrat que per tots els mitjans ens han volgut anorrear com a poble, els valencians que ens sentim hereus d’aquells valents maulets, tossuts que tossuts continuem eixint als carrers, com ho vàremj fer ahir a València, per vindicar les nostres aspiracions com a poble, el dret a decidir el nostre futur.
Si hi ha un símbol d’aquells valencians que van donar la seua vida per defensar la terra, fou el general Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, 1654 – Segòvia, 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets. Va capitanejar la revolta valenciana contra el govern absolutista i centralitzador de Felip V, insurrecció a la qual se sumaven les reivindicacions dels camperols contra els nobles. Empresonat pels borbons, va ser traslladat a Alacant i des d’ací a diverses presons, con Hondarribia i, més tard (1719) a Segòvia on va morir miserablement.
Després de la lectura del llibre de Joan Francesc Mira, “Almansa 1707 després de la batalla”, vaig escriure aquest poema en la seua memòria.
D’aquell mal, “mal d’Almansa”, ja han passat 308 anys i, malgrat que per tots els mitjans ens han volgut anorrear com a poble, els valencians que ens sentim hereus d’aquells valents maulets, tossuts que tossuts continuem eixint als carrers, com ho vàremj fer ahir a València, per vindicar les nostres aspiracions com a poble, el dret a decidir el nostre futur.
Si hi ha un símbol d’aquells valencians que van donar la seua vida per defensar la terra, fou el general Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, 1654 – Segòvia, 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets. Va capitanejar la revolta valenciana contra el govern absolutista i centralitzador de Felip V, insurrecció a la qual se sumaven les reivindicacions dels camperols contra els nobles. Empresonat pels borbons, va ser traslladat a Alacant i des d’ací a diverses presons, con Hondarribia i, més tard (1719) a Segòvia on va morir miserablement.
Després de la lectura del llibre de Joan Francesc Mira, “Almansa 1707 després de la batalla”, vaig escriure aquest poema en la seua memòria.
A limosna
Alt i geniüt,
el teu color fou el groc,
lleial a la causa austracista.
Alt i geniüt,
el teu color fou el groc,
lleial a la causa austracista.
T’enterraren a limosna.
General Basset,
des de Dénia ens posares en peu
demanant-nos fidelitat als furs.
des de Dénia ens posares en peu
demanant-nos fidelitat als furs.
T’enterraren a limosna.
Maulet i aclamat a València,
heroi de les classes populars,
traït per llepons botiflers.
heroi de les classes populars,
traït per llepons botiflers.
T’enterraren a limosna.
No volgueres fugir en retirada,
honest, valent i compromés
defensant a mort Barcelona.
honest, valent i compromés
defensant a mort Barcelona.
T’enterraren a limosna.
Però la malastrugança,
que regà de roig els camps d’Almansa,
recorregué la nostra nació.
que regà de roig els camps d’Almansa,
recorregué la nostra nació.
T’enterraren a limosna
Deu anys tancat en calesses
i entre la foscor dels murs de l’Alcàsser
ofegares els ideals i els projectes.
i entre la foscor dels murs de l’Alcàsser
ofegares els ideals i els projectes.
T’enterraren a limosna.
Quanta injusta penúria:
fam, fred, tristor, pobresa extrema
que et portà a malviure de la caritat.
fam, fred, tristor, pobresa extrema
que et portà a malviure de la caritat.
T’enterraren a limosna.
Tractat com un delinqüent,
cabeza de los cathalanes,
morires postrat, malalt, tot sol.
cabeza de los cathalanes,
morires postrat, malalt, tot sol.
T’enterraren a limosna.
Només cinc escarides línies:
“estaba sumamente pobre”,
escrigué l’alcaid de la teu mort.
“estaba sumamente pobre”,
escrigué l’alcaid de la teu mort.
T’enterraren a limosna.
Quin final més trist
per a un Feldmarschall-Leutenant
de l’exèrcit imperial.
per a un Feldmarschall-Leutenant
de l’exèrcit imperial.
T’enterraren a limosna.
Però la teua fidelitat a la terra,
la teua heroïcitat i honradesa
ens ha d’esperonar en la lluita.
la teua heroïcitat i honradesa
ens ha d’esperonar en la lluita.
La lluita secular de tot un poble,
d’uns països tossudament alçats,
que vindiquen la seua llibertat.
d’uns països tossudament alçats,
que vindiquen la seua llibertat.
* Vicent Luna i Sirera
* Crònica agraeix a l'autor la decisió de compartir les seues opinions amb els nostres lectors. incorporant-se de tant en tant com a opinió
* Crònica agraeix a l'autor la decisió de compartir les seues opinions amb els nostres lectors. incorporant-se de tant en tant com a opinió
Cap comentari :