“Hui la societat està trivialitzant molt la violència que s’exerceix sobre les dones”.Macu Gimeno

La nostra societat és masclista, i ho demostra de moltes i diverses maneres. A través de la publicitat, en els mitjans de comunicació, a través de rols assumits per ambdós gèneres o en forma de micro masclismes. Macu Gimeno n'és una testimoni de primera mà, ella treballa a Intersindical Valenciana, concretament en l'àrea de 'Dones' des de fa huit anys. Una agrupació de sindicats que pertany a la Coordinadora Feminista de València.
La feina i l'interés particular l'ha portada a implicar-se cada cop més en temes relatius a la dona. Explica que ser feminista significa pensar i voler una societat igualitària en la que homes i dones tinguen els mateixos drets i les mateixes obligacions. No és, en cap cas, el contrari a masclisme, això seria parlar de femellisme, és a dir, anar en contra dels homes, voler que no tinguen drets. Amb els anys aquesta valenciana s'ha anat formant molt en tot el que respecta a violència de gènere i igualtat.

Un estudi publicat fa poc pel Centre Reina Sofia assegura que el 30% dels joves enquestats -amb edats entre 12 i 24 anys- justifiquen la violència masclista. Com podem estar en este punt en 2015?

S'entén si pensem que els esforços per a començar a educar en igualtat han estat molt dèbils. En aquell intent anomenat 'Educació per a la ciutadania', que el Partit Popular es va carregar, es donaven continguts com la resolució pacífica de conflictes, la igualtat o la prevenció de la violència contra les dones. Amb l'eliminació de l'assignatura hui és poca la materia al voltant del tema. Si en algun centre s'ensenya sobre la matèria, és perquè existeix una iniciativa privada o perquè des de la Direcció tenen més consciència. És molt preocupant, sobretot, si observem el fenomen que s'ha creat al voltant de 'Les 50 ombres de Grey'.

De 'Les 50 ombres de Grey' s'ha dit que afavoreix la justificació del control, el maltracte a les dones, l'assetjament sexual i la normalització de rols patriarcals sota l'aparença de l'amor. Estem exagerant amb aquesta pel·lícula o realment hauria de catalogar-se com a no apta per a la salut social?

En la cua del cinema hi ha gent molt jove, sobretot xiques. Ho estan venent com una mena d'alliberament sexual, però sempre es dóna el mateix model de relacions heterosexuals on la dona és la sumisa. Tot allò que una parella faça, i els semble bé als dos, a mi em sembla perfecte també. Però que no siga sempre el mateix model perquè fomenten la violència contra les dones. Hui la societat està trivialitzant molt la violència que s'exerceix sobre les dones. Està molt normalitzada. Açò també està relacionat amb com viuen la sexualitat els joves. Ha baixat molt l'edat dels homes que alternen, que fan ús de la prostitució. És increïble que per a celebrar qualsevol història alumnes d'institut necessiten acudir a prostitutes.

Llegia fa poc que a l'estat espanyol es denuncien, cada any, 1.161 violacions -segons dades del Ministeri de l'Interior de 2011- i això que en moltes ocasions no arriben ni a denunciar-se.

A més s'ha de tindre en compte les dones que ingressen a l'hospital i de les quals després no saps res més. Este estiu ha sigut sagnant, en agost hi van haver molts casos. Un d'ells va ser el d'una dona que fugint del maltractador va demanar ajuda a un amic perquè ella tenia diversitat funcional. Doncs proveint-se en una gasolinera el maltractador la va localitzar i se la va emportar. No hem sabut res més d'ella. Hi ha casos de dones que entren en un hospital víctimes d'una pallissa i després moren, és molt difícil recuperar eixa història. La nostra és una feina molt dolenta. Una de les premisses del moviment feminista és intentar recuperar el nom i la història d'estes dones assassinades. Hem comprovat que des que està governant el PP s'estan disfressant les estadístiques per a dir que són menys les víctimes quan en realitat són més.

Acudeixen dones maltractades a vosaltres, a Intersindical?

Sí. Un dels últims casos ha estat el d'una dona a la qual hem enviat al Servei d'Atenció de Víctimes de Maltractament. Però com que era víctima de maltractament psicològic, doncs li han dit que no hi havia res a fer. Ella tenia proves, amenaces per whastapp…. Nosaltres aconsellem que vagen i després les deixem en la més absoluta solitud. Al final t'has d'implicar més del que deuries, en aquest cas anàrem a la Fiscalia i finalment li feren cas. Però aleshores et planteges perquè diuen que hi ha un servei d'atenció a les víctimes de maltractament? Et venen que tenen assessorament jurídic, psicològic… i al final arriben allí i et solten que sí no hi ha amenaça física i/o t'han pegat que no ho consideren. Que si no hi ha un part de lesions, no poden fer res. Què esperem? A què les assassinen? El sistema no ha funcionat mai, però a més depén molt també de les autonomies i qui governa. Al País Valencià no s'ha fet res, i cada vegada estem pitjor, fins i tot la Policia diu que no té mitjans, estan llevant les polseres de protecció. Les retallades en matèria de prevenció contra la violència de gènere ronda el 30% a escala estatal.

I respecte a altres països?

En l'àmbit europeu hi ha pocs països que facen estadístiques, en això l'estat espanyol és pioner. Pot ser Suècia on tenen polítiques d'igualtat seria un bon exemple, tot i que també hi ha violència de gènere allí. Hi ha estats que sembla, pels casos que he anat coneguen, que estan pitjor que nosaltres com Itàlia on la violència masclista en moltes ocasions és considerada un tema domèstic.

Per què les estadístiques només comptabilitzen aquelles dones mortes a mans de les parelles i les exparelles?

L'estadística oficial només comptabilitza aquelles que han estat mortes a mans de la parella o l'ex parella, nosaltres comptem totes aquelles que han estat víctimes de la violència masclista. Si a una dona la violen i després la maten, encara que no siga la parella qui ho ha fet, nosaltres considerem que l'han assassinada per ser dona. Les prostitutes són les grans oblidades, moltes són assassinades. També les víctimes col·laterals, com les xiquetes que moren a mans dels pares per a fer mal a les mares. Més o menys 70 dones moren a l'any víctimes de la violència masclista a l'estat.

La igualtat de gènere és una matèria pendent. La societat continua pensant què, per ser home o dona, deus seguir un rol concret. Ho veiem cada dia en forma de publicitat, campanyes dirigides a dones que venen productes de neteja, per exemple. Com podem contribuir, o què s'hauria de fer per a canviar el model patriarcal que ens sobrevola?

Les estadístiques diuen que nosaltres no apareguem quasi en els informatius, no som nosaltres les protagonistes i quan ho fem, normalment, ho fem tan sols amb el nostre nom i no es diu quina és la nostra professió. En la publicitat i en les pel·lícules la dona continua tenint el paper de mare, d'objecte sexual i l'home és protagonista de la història. L'educació és el primer pas. Si en l'escola t'ensenyen conductes coresponsables i quan el xiquet/a arriba a casa és la mare qui fa el sopar, doncs no estem fent res. Continuen reivindicant l'educació com a fórmula, campanyes de conscienciació també, hem de començar des de menuts. Perquè si no ho fem així, estem posant pegats, hem d'atacar des d'un primer moment.