El GAV i el PP, una promesa d'amor etern

Els fets esdevinguts aquesta setmana passada ens indignen i alhora ens espanten. Per tots és sabut que la relació dels grups més marginals de la dreta rància que representa el PP, els anomenats eufemísticament grups ultradretans o radicals de la dreta, amb el partit que malgoverna el País Valencià des de ja fa massa temps, és estreta i cordial. A ningú se li escapa que aquests grups disposen d'un espai d'impunitat on pronunciar les seues proclames d'odi, fent servir la connivència i aprovació del PP valencià, que lluny de posar al seu lloc els qui transmeten visceralment amenaces cap als qui no pensen com ells, els ofereix una catifa roja als seus peus i involucra les forces de l'estat que reiteradament s'abstenen d'intervindre. Senzillament al·lucinant.

Per això, volem destacar dos fets que pensem que poden reflectir perfectament el que intentem dir amb aquestes paraules. Per una banda tenim l'avantprojecte de la Llei de senyes d'identitat que va fer públic el govern valencià divendres 24/10. De fet, aquest document sembla un aval per justificar el que estan fent, ja que podem dir sense por a equivocar-nos que, entre altres coses, l'AVL ja fa temps que no té cap credibilitat dins l'esquerpa cova popular ni, per altra banda, aquells que creiem en els acadèmics i fem servir l'estatutària nomenclatura de País Valencià, rebem cap tipus de subvenció pública per fer difusió de la nostra llengua, ho podem ben assegurar... De fet, el reconeixement a la RACV (quina bogeria) és una mà estesa al GAV, grup que defensa sense escrúpols tot el que diu aquesta entitat del despropòsit, que no té cap fonament científic, només ràbia i odi. Trobem per tant, un fort lligam entre els qui volen fomentar l'odi i oloren a violència com el GAV i qui defensa les seues teories absurdes fent ús de la majoria absolutista de què disposa, tot un xec en blanc.

Tot l'abans esmentat, provoca indiscutiblement el segon fet de què volem fer-nos ressò. I és que, els pares de Guillem Agulló, farts de les concessions que reben els grups feixistes, s'han vist obligats a remetre una carta al nostre diari * que, com no podria ser d'altra forma, vam tindre l'honor de publicar. Que ningú s'equivoque, el dolor que Carme i Guillem senten com a pares des de ja fa més de 20 anys no el superaran mai. Ara bé, el que fa el govern valencià consentint i no denunciant els grups que es vanaglorien de la mort del seu fill és llançar sal a una ferida que sempre estarà oberta, i això, si prové d'una institució que ens representa a tots els valencians i valencianes, ha de ser necessàriament rebutjat per tothom.

Dit açò, entenem que segurament l'avantprojecte que proposa el PP no anirà endavant, perquè canviar l'Estatut requereix dos terços a les Corts Valencianes i és difícil que ho aconseguisquen. Tanmateix, la reguera de fets esdevinguts durant les setmanes posteriors a la celebració del 9 d'Octubre, demostren el tracte de favor que reben els grups de l'odi al País Valencià, per part de les institucions públiques i el govern 'democràtic' que va votar el poble. Potser no és un secret per a ningú, potser creem un estat d'atenció, per altra banda innecessari en aquests moments tan durs, potser tot siga un crit desesperat del PP i una amenaça innòcua...potser sí. Però si tenen la més mínima intenció d'encabir aquests grups en l'Estatut d'Autonomia valencià, serà l'hora de dir definitivament prou i fer servir tota la força que la democràcia ens cedeix per a evitar-ho.

Ja ho deia Estellés: “No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu”. Fem-li cas.

Editorial, dimarts 28 d'octubre . La Veu

* Carta pares de Guillem Agulló sobre els insults del 9 d'Octubre al seu fill

"Guillem i els seus amics estan on hi ha gent lluitant contra la discriminació, ja siga racial, de gènere, laboral, lingüística... I també per la justícia social,  pels drets humans, en contra de la pobresa,  dels desnonaments,  de l'atur,  de l'homofòbia... Guillem està, en cadascuna de les persones honrades que estimen el seu país, la seua llengua, la seua cultura, la seua música, la seua gent. Està en cada racó del seu País, que amb tota l'alegria del món, aspira a la seua llibertat".

Érem molts els que sabíem que açò passava amb molta freqüència al País València. Tot açò ara s'ha pogut veure gràcies al vídeo de La Veu del País Valencià realitzat per Albert Montón.    

Tots sabíem el nivell d'agressivitat i al mateix temps, la tolerància, permissivitat i connivència amb els aparells de l'estat, perquè açò no té res a veure amb la llibertat d'expressió, aquests són delictes d'odi, que no es toleren en cap lloc  d'Europa.

 Açò no canviarà mentre no fem fora el PP, perquè són còmplices necessaris perquè seguisquen impunes. Nosaltres sabem que no els passarà res, i ells també ho saben.

Hi ha molta literatura escrita i visualitzada sobre aquests temes de tanta gravetat, és d'agrair que isca més informació sobre aquest assumpte, perquè ens fa passar de la solitud, a la solidaritat de masses, per a combatre-ho.
 

Ara el que volíem aclarir, per a qui  no ho sàpiga, és on estan Guillem i els seus amics. Nosaltres els seus pares, us ho expliquem, a veure si després de 21 anys, no ho torneu a preguntar f.de p.

Guillem i els seus amics estan on hi ha gent lluitant contra la discriminació, ja siga racial, de gènere, laboral, lingüística... I també per la justícia social,  pels drets humans, en contra de la pobresa,  dels desnonaments,  de l'atur,  de l'homofòbia...

Guillem està, en cadascuna de les persones honrades que estimen el seu país, la seua llengua, la seua cultura, la seua música, la seua gent. Està en cada racó del seu País, que amb tota l'alegria del món, aspira a la seua llibertat.

 Carme Salvador i Guillem Agulló