La mostra, titulada 'El temps i l'espai de Joan Roís de Corella', està formada per dotze panells portàtils, en els quals els visitants tindran al seu abast una visió exhaustiva de la vida, la trajectòria i l'obra d'aquest cavaller, teòleg i escriptor, nascut a Gandia el 1435 i mort seixanta-dos anys després a la ciutat de València. També es projectarà un vídeo sobre l'escriptor, que té una durada de mitja hora.
La vida literària de Roís de Corella inclou quasi tota la segona meitat del segle XV i, tal com s'explica en un dels panells de l'exposició, connecta la collita més lluïda de literats valencians de qualsevol època, com són Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig i sor Isabel de Villena.
La influència de Corella en algunes de les obres més reconegudes dels seus coetanis està ben documentada, com és en el cas del Tirant el Blanch de Joanot Martorell, i la seua capacitat de persuasió li va permetre mantenir correspondència literària amb personatges destacats de l'època, com Carles d'Aragó, príncep de Viana i de Girona.
No menys important va ser el seu vessant de cavaller i teòleg, circumstàncies que queden explicitades en l'exposició quan, cap a l'any 1456, Corella és armat cavaller i més tard obté el grau de Maestro en Teologia, matèria que ensenyarà amb càrrec en la ciutat de València, mentre que la seua carrera clerical es limitarà a rebre els ordres menors, suficients, d'altra banda, per a predicar des de la trona.
No obstant açò, Corella va conviure maritalmente durant anys amb Isabel Martines de Vera, amb la qual va tenir dues filles i un fill. Aquesta versatilitat personal també es veu reflectida en la seua producció literària, que inclou tant obres profanes (Tragèdia de Caldesa o Triomf de les dones) com a composicions religioses en què destaca la versió del Vita Christi, de Ludolf de Sajonia (El Cartujano).
Roís de Corella fou un gran coneixedor de la literatura clàssica i enllaçà amb Bernat Metge amb la voluntat humanística de reconstruir damunt de la llengua catalana el prestigi literari del llatí clàssic. Aquestos objectius no es van aconseguir perquè en arribar el Renaixement, la literatura catalana culta inicia la seva davallada. L'autor clàssic que més s'ajustava a la seva personalitat enamoradissa fou Ovidi, i d'aquest prengué la temàtica argumental i el dramatisme sentimental de les seues narracions. Pel que fa als clàssics més contemporanis, cal destacar, sobretot, Boccaccio, de qui imitarà les tècniques de la narrativa sentimental.
L'obra de Roís de Corella no va aconseguir la fama i el prestigi d'altres autors valencians del segle XV perquè ell va escriure per a l'aristocràcia i aquesta va començar a donar l'esquena al català i es decantà pel prestigi de la literatura castellana, sobretot, a partir de la guerra de les Germanies (1520-1522),
Amb aquesta última dama, de qui no sabem res referit al seu estat, les relacions hagueren d'iniciar-se almenys a partir de 1473, ja que l'any següent els nasqué un fill. En aquella data, Roís de Corella ja devia haver entrat en els ordes sacerdotals, únic motiu que possiblement li impedí de desposar la dama. Aquesta hipòtesi ve ratificada pel procés seguit per tal d'atorgar testament. El 30 d'agost de 1478, mossèn Joan Roís de Corella féu testament a favor de la seva germana Dalfina. Entre els objectes que hi havia, estava la biblioteca de l'escriptor. Un total de 780 volums foren donats a la seva mort als frares del convent de Sant Francesc de València. Tanmateix, un cop mort el poeta, els hereus reals foren els fills haguts amb Isabel Martines de Vera. Quatre dies després de la defunció, Dalfina féu donació voluntària de l'herència a Joan Roís de Corella, donzell, i Estefania Roís de Corella, donzella. La qual cosa ens ratifica que, pels voltants de 1473, devers els quaranta anys, l'escriptor ja havia estat ordenat sacerdot i no podia testar ni a favor de l'amistançada ni dels fills naturals.
Aquesta vida tan agitada ens dóna a entendre que la dedicació religiosa no va ser producte de cap mena de vocació, sinó un refugi per tal d'evitar les activitats polítiques i militars. Mantingué relacions literàries amb els escriptors de l'aristocràcia valenciana de la segona meitat del segle XV, amb Bernat Fenollar i amb el príncep Carles de Viana.
Rois de Corella và ser el fill major d'un noble cavaller (Ausiàs Roís de Corella), estava emparentat de lluny amb el comte de Cocentaina i tingué una íntima relació amb el poeta Ausiàs March, trenta anys més gran que no pas Joan Roís. Així, el 1443, fou un dels testimonis en el contracte matrimonial entre el poeta i la seva segona muller (Joana Escorna). De la mare, només en sabem que es deia Aldonça. El matrimoni tingué quatre fills: Joan, Manuel, que es féu frare, Lluís i Dalfina.
A partir del dilluns 13 fins al diumenge 19 d'octubre
Visites: De 17.30h a 20.30h
En l'Antic Ajuntament.
C/ Major 12
Cap comentari :