El premi Nobel de Literatura 1982 es recuperava a la seva casa de Ciutat de Mèxic d'una recent pneumònia
Va ser la figura central de l'anomenat realisme màgic
Ciutat de Mèxic. Agències
L'escriptor colombià i premi Nobel de Literatura el 1982 Gabriel García Márquez ha mort aquest dijous als 87 anys d'edat a la seva casa de Ciutat de Mèxic, a on residia des de fa anys, segons ha avançat el diari mexicà Reforma.
 |
| Foto: REUTERS |
La salut de Márquez s'havia deteriorat en les últimes setmanes a causa d'una pneumònia. Avui mateix el seu metge personal havia declarat que l'escriptor es trobava “en un estat delicat, propi de la seva edat, de les seves patologies de base i dels problemes que ha patit últimament”.
El passat 31 de març va ser ingressat d'urgència a l'Institut Nacional de Ciències Mèdiques Salvador Zubiran de Ciutat de Mèxic per un quadre de “deshidratació i un procés infecciós pulmonar i de vies urinàries”.
L'escriptor va estar hospitalitzat una setmana durant la qual va donar mostres d'evolucionar favorablement. Fins i tot va arribar a demanar als periodistes que estaven a les portes del centre sanitari que “anessin a fer la seva feina”, traient ferro al seu estat de salut.
No obstant això, en els últims dies havien augmentat els rumors d'una possible recaiguda d'un càncer limfàtic, qua li hauria afectat diversos òrgans.
Nascut el 6 de març del 1927, García Márquez es va criar amb els seus avis materns a la població colombiana d'Aracataca, a on la fantasia formava part de la quotidianitat. Un lloc en el que s'acostumava a parlar amb els morts i a on la superstició era un dogma inqüestionable. El contrapunt a aquesta fantasia el posaven les històries que li explicava el seu avi, Nicolas Márquez, un home realista que va ser coronel a la Guerra Civil dels Mil Dies.
Aquest ambient li va donar una particular manera d'entendre el món que va plasmar en la literatura. Les seves obres carregades de màgia i miratges oferien un retrat singular del món quotidià i de l'essència i caràcter de l'Amèrica Llatina.
Màxim exponent de l'anomenat realisme màgic, juntament amb l'escriptor de Guatemala Miguel Ángel Asturias, va guanyar el premi Nobel de Literatura el 1982.
Aquest corrent literari va quedar retratada en la seva obra Cien años de soledad. Més tard s'hi van afegir altres autors com Juan Rulfo, Pablo Neruda o Jorge Luis Borges.
Altres títols destacats de Gabo van ser El otoño del patriarca, El amor en los tiempos del cólera, Crónica de una muerte anunciada, Relato de un naufrago i El coronel no tiene quien le escriba.
García Márquez va tenir una intensa relació amb Barcelona, ciutat en la qual va residir durant els anys setanta, ja mundialment famós, sota el paraigües de l' agent literària Carme Balcells.
Cap comentari :