Quan Raimon va escriure la cançó Al Vent, no es podia imaginar que aquella sensació del vent fregant-li la cara que un dia va sentir anant en motocicleta, s'anava a convertir en un himne de llibertat de tota una generació de joves que necessitaven cridar fort. Molts han estat els que han tractat de fer callar la veu del cantant de Xàtiva i encara que els esforços han sigut grans, el nostre poeta i músic ha eixit cada vegada més reforçat.
Avui, Dia Internacional de la Poesia, el xicot del carrer Blanc ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El que haja de ser des d'altres indrets des d'on es valore i es reconega als nostres millors intel·lectuals no diu res bo d'aquells que tenen el poder de les institucions al País Valencià.
El jurat d'Òmnium Cultural ha decidit atorgar el 46ê Premi de les Lletres Catalanes al cantautor valencià Raimon Pelejero com a reconeixement a la seua obra en llengua catalana i ha destacat la importància d'una trajectòria artística, de més de 50 anys, que ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. Anna Sallés, representant del jurat, ha recalcat que Raimon omple amb escreix les característiques "d'una gran trajectòria artística, cultural i cívica" i ha destacat el seu paper com a difusor de la llengua. El reconeixement està dotat amb 15.000 euros i el guardó del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, obra d'Ernest Altés i serà lliurat el pròxim 10 de juny al Palau de la Música Catalana.
D'ençà que en 1961 va començar a cantar en public a València, ha publicat més de cinquanta discs, recorrent gran quantitat de països amb les seues cançons i defensant sempre la llengua i la cultura de les terres de parla catalana. Amb un estil molt personal que el portà a destacar dins del moviment de la Nova Cançó, Raimon, va aportar al panorama musical estatal d'aquells anys un segell diferenciador. Llicenciat en Història per la Universitat de València, va cantar per primera vegada a Barcelona el 1962.
Com ha remarcat Òmnium Cultural, la cançó és per a Raimon un vehicle expressiu de poesia i "les seves musicacions han contribuït decisivament a la divulgació i popularització d'alguns dels grans autors de la poesia catalana, des de la lírica medieval fins a la poesia contemporània". El cantautor també ha publicat sis llibres com 'Poemes i cançons' (Editorial Ariel, 1973) i s'han publicat més d'una desena d'obres literàries sobre ell.
'Al vent', la seua primera cançó, publicada en disc el 1962, va obtenir un èxit immediat a tot l'Estat. Més enllà de les fronteres estatals, la carrera de Raimon ha tingut també una important repercussió internacional, una trajectòria que va començar el 1966 a l'Olympia de París. Des dels recitals en plena dictadura franquista fins als nostres dies, alguns dels moments clau de la seua carrera passen pel recital a l'Institut Químic de Sarrià de Barcelona (1966), el seu debut en solitari al Palau de la Música Catalana de Barcelona (1967), el concert a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Madrid (1968), el recital al Palau d'Esports de Barcelona mentre Franco agonitzava (1975, l'únic recital autoritzat dels quatre que estaven programats al pavelló d'esports del Reial Madrid (1976), el del camp de futbol del Llevant a València (1976) i els quatre recitals al Palau d'Esports de Barcelona (1977).
Raimon i els poetes
Cantant, poeta i escriptor. La forma de cantar de Raimon reivindica el concepte visceral de la música, el crit, l'esbós melòdic i harmònic, l'estil col·loquial i lliure. La cançó és, per a Raimon, un vehicle expressiu de la poesia. De fet, la seua música ha contribuït decisivament a la divulgació i popularització d'alguns dels grans autors de la poesia catalana, des de la lírica medieval fins a la poesia contemporània. És especialment rellevant la seva vinculació amb l'obra d'Ausiàs March i de Salvador Espriu, als quals ha dedicat treballs i recitals monogràfics. També ha musicat poemes de Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella, Jaume Roig, Bernat Metge, Anselm Turmeda, Joan Timoneda o Pere Quart, entre altres.
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és una distinció atorgada a una persona que per la seua obra literària o científica en llengua catalana i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel·lectual, haja contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. Des que es va començar a atorgar el 1969, han rebut aquest reconeixement, personalitats com Jordi Rubió, Salvador Espriu, Joan Fuster, Pau Vila, Manuel de Pedrolo, Mercè Rodoreda, Joan Coromines, Pere Calders, Xavier Berenguel, Miquel Martí i Pol, Jordi Sarsanedas, Teresa Pàmies, Josep Maria Espinàs, Baltasar Porcel, Montserrat Abelló, o Jaume Cabré. L'any passat va rebre la distinció el dramaturg i guionista Josep Maria Benet i Jornet.
Fons d'informació Vila Web
Cap comentari :