Carrícola, el poble verd

A la vessant nord de la Serra del Benicadell (la Vall d’Albaida), entre els termes de Bufali, Bèlgida, el Palomar i Atzaneta d’Albaida, es troba Carrícola. Un municipi de 100 habitants que al 2014 està més viu que mai gràcies a la seua aposta per l’agricultura ecològica i el desenvolupament sostenible. La visió de futur els ha salvaguardat com a poble.

A la dècada dels 80, el País Valencià, com la resta d’Espanya, comença a crèixer econòmicament. A la Vall d’Albaida prolifera la indústria tèxtil. Ciutats com Ontinyent o Albaida tenen als seus termes fàbriques importants que els ajuden a crèixer i donen treball als seus veïns. Tanmateix, molt a prop es viuen situacions prou diferents. La dels pobles en perill d’extinció, on l’agricultura i la ramaderia encara són la base de l’economia, a més d’una forma de viure. Entre eixes vil·les està Carrícola, un municipi xicotet que des dels anys 50 havia anat perdent part de la seua població. “Arribarem a quedar-se amb 60 persones censades”, conta Esteban Chàfer, l’actual tinent-alcalde de Carrícola.

El futur era desolador per a un municipi on els veïns s’havien acostumat a treballar i viure junts. La producció agrícola no oferia l’oportunitat de crèixer ni mantenir-se. Semblava que tot estava perdut quan una empresa francesa es va posar en contacte amb els veïns i els va oferir comprar tota la seua producció de taronges a canvi de que el seu cultiu es tornara ecològic. Lluis Blasco, membre del govern local, conta com van viure aquell moment: “Era l’oportunitat per sobreviure. O aprofitàvem l’oferiment o assumíem que el poble desapareixeria. A favor teníem l’experiència de la cooperació, des de sempre ens havíem organitzat per treballar junts. En eixe moment, a Espanya ni tan sols existia la certificació ecològica, així que començarem a produir amb la francesa”.

Quan la despoblació semblava inminent, una empresa francesa va oferir comprar totes les taronges a canvi de que el seu cultiu es tornara ecològic. Era l’oportunitat per sobreviure

El canvi no va suposar només substituir l’abonament químic per matèria orgànica. Era molt més; suposava treballar per a algú que valorava la feina i el producte. A poc a poc començaren a cultivar també fruita d’estiu i hortalisses. El temps els donava la raó, com diu Lluís: “Teníem la visió que es podia viure de la terra, i adaptarem la marca”.

El seu compromís, però, no va ser només amb l’agricultura. Entengueren que calia desenvolupar-se d’altra forma, fent inversions sostenibles que a més revertiren diners i qualitat de vida al poble. Construïren un hostal rural, crearen un xicotet mercat ecològic i adaptaren les antigues escoles com a alberg. I amb tot això encara no havia arribat el gran projecte que, com diu Esteban Chàfer, “posaria a Carrícola en el mapa”.

Al 2010, aprofitant l’Any Internacional de la Biodiversitat, convocaren a 57 artistes, alguns amateurs i altres professionals, i els proposaren que feren escultures per integrar-les arran de tot el terme municipal, des del nucli urbà, al barranc de les Arcades i el del Castell. Complint la dita “entre tots i totes ho farem tot”, veïns i artistes es reunien els caps de setmana i compartien el treball, l’Ajuntament convidava a l’esmorzar i després, uns i altres, anaven col·locant les obres d’art entre els racons de l’ombria del Benicadell. El resultat, la ruta Biodivers Carrícola, una explosió visual d’art que combina a la perfecció amb la natura i que no deixa a ningú indiferent. Els gats que trobem per tot arreu, l’escultura de ‘La Tia Figa’ al Barranc del Castell, l’ull que des de la serra ens vigila, i moltes creacions més que han emplenat de màgia i modernitat els racons d’un poble que, malgrat això, és més poble que mai.

L’ecologia i la sostenibilitat no són només una estratègia econòmica. Tampoc hui en dia, quan la seua producció es reparteix per molts països d’Europa. És una forma d’estimar el territori. Per això la darrera iniciativa en arribar ha estat el filtre verd, una depuradora ecològica que ha substituït la xarxa de clavegueram antiga.

A l’agricultura ecològica li van seguir una sèrie d’iniciatives socials i culturals que van convertir Carrícola en un poble sostenible

És tracta d’una mena de colador que, per decantació, va filtrant les aigües fecals mitjançant microorganismes, plantes i altres tipus de membranes naturals. El projecte, que la Conselleria es va negar a subvencionar, suposa una iniciativa absolutament nova al País Valencià (només existeix el del Tancat de la Pipa a l’Albufera, que no correspon a un nucli urbà). Lluis Blasco conta com i per què optaren per aquesta opció: “Conselleria ens oferia una depuradora tradicional, d’un preu elevat i gestió privada però Carrícola és un poble menut, havíem llegit com funcionava un filtre verd i pensàrem que era la millor opció. Buscàrem el finançament i ajuda per dur-lo a terme i fa tres mesos el posarem en marxa. Ara depurem l’aigüa de forma natural. Altre pas endavant”.

Quan passeges per Carrícola i parles amb la gent et convences que altre món és possible. Si intentem esbrinar els motius, veiem que els seus projectes i la seua visió és a llarg termini. El govern són els veïns, tots decideixen què és el millor per a tots. Potser els somnis s’assoleixen més fàcilment als llocs xicotets, on tothom es coneix i existeix una tradició de cooperació. Però el ben cert és que un dia a l’ombria del Benicadell fa veure la vida amb altres ulls i el futur, més verd.

* Autora Beatriz Jiménez des dels nostres amics de nonada.es