El Museu Valencià d’Etnologia acull fins al mes de març l’exposició ‘Faixa roja, faixa blava: la pilota valenciana’, realitzada en col·laboració amb el Museu de la Pilota de Genovés. La mostra pretén treure l’esport nacional de la penombra a la qual nosaltres mateixos l’hem sotmés. Mai més podrem dir que no coneixem aquesta part fonamental de la nostra identitat.
Antonio Reig Ventura ‘Rovellet’ té un carrer amb el seu nom a València. Quan el consistori, a petició popular, va accedir a dedicar-li’l, no es va fer amb massa soroll. El carrer es troba als afores, a l’esquena d’un cementeri.‘Rovellet’ és el primer pilotari al qual se li dedica un carrer de la ciutat. Ni tan sols amb Google Maps és fàcil de trobar.
Alberto treu una pilota de la llotgeta de baix del trinquet de Genovés durant una partida de raspall. Foto: David Vijuescas.
Alberto treu una pilota de la llotgeta de baix del trinquet de Genovés durant una partida de raspall. Foto: David Vijuescas.
Sí que té, en canvi, un trinquet amb el seu nom a Dénia, la seua ciutat de naixement. Es tracta d’una de les instal·lacions més modernes i luxoses. Pocs saben que aquest home elegant, que abandonava el trinquet amb els pantalons igual de blancs que quan entrava, que mai es despentinava malgrat jugar partides mítiques i encara hui va a Pelayo com un pinzell, ha sigut una de les llegendes més grans de la pilota valenciana.
Precisament per omplir el buit de coneixement que la societat valenciana pateix respecte del seu esport nacional, elMuseu Valencià d’Etnologia i el Museu de la Pilota de Genovés s’han unit per oferir una mostra didàctica i ampla sobre la pilota, els seus elements, les seues modalitats, els personatges que hi intervenen en les partides i la seua història recent. L’exposició ‘Faixa roja, faixa blava’ es podrà visitar fins al pròxim mes de març, i després viatjarà per diferents localitats del País Valencià. També s’han interessat per ella des d’Euskadi i Barcelona.
Rovellet, junt a una de les fotos | que l’immortalitza. Foto: Frediesport. |
Passejant l’exposició amb Rovellet
Rovellet ens acompanya durant part de l’itinerari per l’exposició. S’atura davant de les fotos antigues, en les que reconeix els seus rivals i companys. “Este ja va morir, pobret. Açò és a Ondara. Açò, a Borriana. El de la foto és el Xiquet de Quart. Amb 17 o 18 anys ja m’enfrontava a ell en iguals. Vaig pujar molt prompte”, recorda. Parla dels anys 40 i 50, temps en què la pilota era la reina i competia en popularitat amb el futbol. Després vindria la televisió i la invasió dels esports de masses.
Rovellet para especial atenció a dos aparadors on es pot veure la indumentària que feien servir els pilotaris professionals de mitjans del segle passat, el seu temps de glòria, i l’actual. Antigament, els jugadors anaven de blanc i l’únic que diferenciava un equip d’altre era el color de la faixa, roja, dels campions, i blava, dels aspirants. Les lletres de les samarretes anaven cosides. Però el que més crida l’atenció són les sabatilles. Abans eren fràgils, de tela, amb sola de goma, i ni tan sols anaven lligades. Ara són de pell i porten càmeres d’aire, i el seu disseny és producte d’estudis específics per a cada superfície i les necessitats de cada esport concret.
“Eixes que hi ha ací –i assenyala les antigues- eren anteriors a la meua època. Jo en preferia altres, que portaven uns cordonets, perquè estes tenien una espècie de claus per amarrar la tela a la sola que, si feies un moviment massa brusc, se’t clavaven a la planta del peu i anaves coixejant una bona estona”, recorda Reig.
Mentre continuem mirant fotos antigues, cartells en castellà, on es parla de ‘raspote’ per referir-se al raspall, on hi ha una tímida irrupció de patrocinadors privats per promocionar les partides, i on s’escriu ‘Chiquet de Simat’ i animalades per l’estil, interromp Paco Cabanes ‘Genovés’, que comença a fer broma amb l’obsessió de Rovellet per la pulcritud de la seua imatge. Apareix aleshores un dels elements que no pot condensar-se a l’exposició perquè no és material: dos mites vius de l’escala i corda ‘jaleant-se’. Impossible no somriure i sentir-se un privilegiat per poder viure estos moments, tots rodejats de l’essència de la pilota valenciana.
Mentre continuem mirant fotos antigues, cartells en castellà, on es parla de ‘raspote’ per referir-se al raspall, on hi ha una tímida irrupció de patrocinadors privats per promocionar les partides, i on s’escriu ‘Chiquet de Simat’ i animalades per l’estil, interromp Paco Cabanes ‘Genovés’, que comença a fer broma amb l’obsessió de Rovellet per la pulcritud de la seua imatge. Apareix aleshores un dels elements que no pot condensar-se a l’exposició perquè no és material: dos mites vius de l’escala i corda ‘jaleant-se’. Impossible no somriure i sentir-se un privilegiat per poder viure estos moments, tots rodejats de l’essència de la pilota valenciana.
Fetitxes i didàctica de la pilota
Els estris necessaris per fabricar una pilota de vaqueta. Foto: Raquel Abulaila.
L’exposició, adverteix David Sarasol, director del Museu de Genovés, està concebuda per a ser itinerant. Tot i això, no s’ha descuidat un detall i l’únic que la fa particular és que els aparadors on estan les peces són mòbils. A les parets i vitrines hi ha autèntics fetitxes de la pilota valenciana, com el rètol amb què Paco Cabanes ‘Genovés’ s’anunciava a Pelayo, i que sempre fou roig, el color dels campions.
Entre les peces úniques es troben també tots els estris del taller del mític mestre piloter Baixauli de Catarroja, ja retirat, i que han estat cedits per la família en exclusiva per al temps que la mostra estiga a València. I així fins a centenars de detalls que donen una idea de la naturalesa de la pilota, de la seua riquesa i de les particularitats d’un esport atípic però del que hi ha constància de la seua presència a terres valencianes des de fa huit segles.
La finalitat de la mostra és, com es va explicar el dia de la inauguració, eminentment didàctica. “Resulta sorprenent el desconeixement que té la societat valenciana respecte del seu esport, i m’incloc jo mateix. Volem ajudar a solucionar eixe desconeixement”, comentava el director del Museu Valencià d’Etnologia, Joan Seguí. “Volem fer-la arribar a molta gent, per això serà itinerant”, remarcava David Sarasol, que insistia en la “necessitat d’informació addicional sobre proteccions, personatges, modalitats, materials i recintes de joc, entre d’altres, a la que volem donar resposta”.
La pilota “no és un esport complex; és un esport ric i divers”, comentava Sarasol, que donava l’explicació al nom:“hem triat la faixa perquè és l’element comú a totes les disciplines de la pilota”. Tota la resta d’elements, les pilotes, proteccions, recintes de joc, vocabulari o formes de comptar, poden variar d’un indret a altre del País Valencià, del raspall a la galotxa, de l’escala i corda a les llargues o el frontó.
Guillem Sanchis des de nonada.es
Guillem Sanchis des de nonada.es
Creative Commons |
Cap comentari :