A Maria se li va remoure l’estómac quan es va adonar de què estava embarassada. No sabia què fer ni a qui acudir. Arrencava la dècada dels 80 i per aquells dies avortar a l’estat espanyol encara era un delicte.
Ni tenia una família acomodada. Ni la sort de què algú li prestara els diners per a viatjar a l’estranger a interrompre el seu embaràs com feien, per aquells temps, milers de joves en Amsterdam o en Londres. Així que va optar per acudir a una espècie de clínica clandestina. Maria mai va poder quedar-se prenyada de nou, recorda, i encara avui arrossega un llarg historial clínic que evidencia les conseqüències d’aquella carnisseria.
L’avortament és un dret mai un delicte. Foto: Coordinadora pel Dret a Decidir València.
 |
El 28 de setembre la Coordinadora Feminista pel Dret a Decidir de València organitza la jornada ‘El poder de decidir és nostre. Informades, rearmades, preparades’ en el Palau de Pineda de València. Una ocasió per a reflexionar sobre el dret de les dones a decidir si volem ser mares o no. Al damunt de la taula, el debat sobre l’avortament.
La llei de terminis
Després de dècades de lluita social i política, en l’any 2010 es va aprovar la llei que permetria a les dones decidir si volien continuar avant amb el seu embaràs establint un període de 14 setmanes per a pensar-ho lliurement.
Passades les 14 setmanes es necessitaria un dictamen mèdic i complir certs requisits, com que significara un risc per a la salut (fins a la setmana 22) o que el fetus presentara anomalies greus o incompatibles amb la vida (sense termini) per a poder avortar legalment.
Una llei de terminis, vigent des de fa tres anys, que ara està essent amenaçada per la reforma que prepara el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón. Des de la Coordinadora Feminista pel Dret a Decidir de València expliquen que aquesta llei, encara que no responia a totes les expectatives, va reconéixer el dret a triar la seua pròpia maternitat a la dona. Un pas endavant respecte a la llei de 1985 que despenalitzava la interrupció de l’embaràs només en tres supòsits.
Una qüestió ideològica
Amb la reforma que Gallardón pretén aprovar en octubre d’enguany sembla que la llei de terminis quedaria suprimida definitivament i que es tornaria al model de supòsits despenalitzats aprovats al 1985, és a dir, violació, malformació del fetus o risc per a la mare, encara que amb modificacions.
De les declaracions que ha estat fent el ministre els darrers mesos, Gallardón s’ha encarregat d’emfatitzar algunes idees, com que els drets de la dona no poden estar per sobre dels del nasciturus (no nascut). Una afirmació de la qual s’extreu que el supòsit de malformació del fetus podria quedar suprimit en la majoria dels casos.
Per altra banda, el ministre de Justícia també ha insistit en què, amb la reforma, s’exigirà a les menors, sense excepció, el permís dels seus tutors per avortar quan ara les joves de 16 i 17 anys poden fer-ho sense consentiment dels seus pares.
Des de les clíniques avortistes adverteixen que aquesta reforma serà un pas enrere que tornaran aquestes intervencions a la clandestinitat i que condemnarà a les pacients i als professionals a la inseguretat jurídica.
Avortament lliure i gratuït
Macu Gimeno, portaveu de la Coordinadora Feminista pel Dret a Decidir, opina que aquesta reforma es “absolutament ideològica” i que prové directament de l’església i dels sectors més conservadors. “Ací l’única que no té dret a decidir és la dona, decideixien els metges, els pares, l’església, tots excepte la dona”, lamenta.
Per això des de la plataforma pel Dret a Decidir exigeixen “un reconeixement absolut i no condicionat del dret de les dones a avortar, així com que les interrupcions voluntàries de l’embaràs siguen portades a cap pel sistema públic de salut de forma totalment gratuïta”. I reivindiquen l’educació sexual com a forma de prevenir els embarassos no desitjats.
A més, amb la celebració de la jornada, al Palau de Pineda el 28 de setembre, s’afigen a les diferents accions que a escala mundial tindran lloc amb motiu de la commemoració del Dia d’Acció Global per l’Avortament Legal, Segur i Gratuït per tal de fer realitat una consigna tan coneguda com obvia: ‘Nosaltres parim, nosaltres decidim’.
· Autora Elena Cívico des dels nostres amics de Nonada.es
Cap comentari :