Si accedeixes a YouTube i escrius en la barra de recerca Bayou Corne, només donant una ullada als primers resultats comprovaràs per què aquest poble de Louisiana (EUA) està essent protagonista dels informatius nord-americans des de fa un any.
L’enorme forat que va començar a formar-se en 2012 al bell mig d’una zona pantanosa de la localitat està ingerint -literalment- animals, arbres i plantes a un ritme que ha obligat a les autoritats locals a dur a terme evacuacions contínues. Entre les hipòtesis que circulen cada vegada sona amb més força aquella que vincula els fets ocorreguts amb una tècnica d’extracció d’hidrocarburs anomenada ‘fracking’.
Des de la Plataforma Anti Fracking comarques de Castelló alerten sobre les devastadores conseqüències mediambientals, econòmiques i per a la salut que podria significar permetre l’extracció d’hidrocarburs mitjançant la tècnica de la fractura hidràulica al Maestrat i als Ports.
En peu de guerra
Encara hui, per a molts, la paraula fracking continua sent absolutament desconeguda. No hauria de ser el cas dels veïns del País Valencià on el passat mes d’octubre es va crear a Vinaròs una plataforma per tal d’evitar la prospecció d’hidrocarburs “per qualsevol mètode que supose una amenaça mediambiental o per a la salut de les persones” anomenada Plataforma Anti Fracking Comarques de Castelló.
Fa un any els seus membres ni es coneixien entre ells. Però en assabentar-se a través del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOCV) del tipus de projecte que planejava sobre l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat i Els Ports, explica Sergi Alejos, membre de la plataforma, “ens posàrem en marxa”.
L’associació neix com a conseqüència de la petició d’investigació d’hidrocarburs duta a terme per l’empresaMontero Energy Corporation, filial espanyola de la multinacional canadenca R2 Energy, a les comarques castellonenques.
El principal objectiu dels seus membres era en aquell moment i continua sent “evitar que s’autoritze cap petició d’investigació d’hidrocarburs”. Investigacions que, si donen els resultats esperats per l’empresa, desembocarien en la fractura hidràulica del subsòl amb la intenció d’explotar hipotètics jaciments a Castelló.
“Les conseqüències serien devastadores per als 41 municipis afectats directament per diversos motius: pels aqüífers, perquè repercutiria en l’economia local limitant el desenvolupament sostenible i pels possibles riscos en la salut dels ciutadans. Sent l’única beneficiada l’empresa explotadora dels recursos”, asseguren des de la plataforma.
La Plataforma Anti Fracking Comarques de Castelló naix com a resposta a petició d’investigació d’hidrocarburs duta a terme per l’empresa Montero Energy Corporation.
Què és el fracking?
La fractura hidràulica, o fracking, consisteix a trencar les roques que alberguen els hidrocarburs (gas o petroli) mitjançant la injecció a alta pressió d’un compost d’aigua (99,5%), sorra i productes químics.
En primer terme es fa una perforació vertical fins a la capa de pissarra. A esta se li posa un tub d’acer, amb un recobriment de ciment per protegir els aqüífers dels additius químics que posteriorment s’afegeixen.
Un cop s’arriba a la pissarra es torna la perforació horitzontal, on es gasten explosius per provocar xicotetes fractures per les quals s’injecten, per etapes, milers de tones d’aigua a molta alta pressió, barrejada amb la sorra i els additius químics. Eixa aigua a pressió fractura la roca alliberant el gas que després, juntament amb l’aigua, la sorra i els químics retorna a la superfície (entre un 15 i un 80% del fluid injectat).
Filtració als aqüífers
Entre els additius químics utilitzats s’han quantificat “centenars de tones de substàncies entre les quals es troben elements cancerígens”, apunta Alejos. El principal perill del fracking és la possible filtració de productes tòxics presents a la mescla que s’introdueix al forat cap als aqüífers del subsòl. La gran profunditat d’aquests pous fa que hi hagi més possibilitats de travessar o d’entrar en contacte amb aqüífers.
A causa de l’augment del preu dels combustibles fòssils, que ha fet econòmicament rendibles aquests mètodes, s’està popularitzant en aquests últims anys, especialment en els Estats Units. En el cas de Bayou Corne, l’Estat de Louisiana va demandar a la companyia petroquímica Texas Brine el 2 d’agost d’enguany pels danys mediambientals ocasionats per aquest enorme clot suposadament provocat per l’activitat sísmica generada per les perforacions efectuades per l’empresa.
La polèmica als EUA ha arribat, fins i tot, a la gran pantalla a través de la pel·lícula de Gus Van Sant, ‘Terra promesa’, produïda per Matt Damon.
Resposta ciutadana
A l’estat espanyol són molts i diversos els col·lectius i les persones, a títol individual, que han decidit eixir al carrer. Un gran èxit que denota la preocupació creixent davant d’una gran problemàtica social i mediambiental.
El primer objectiu que s’han marcat des de la plataforma valenciana és arribar a tots els pobles afectats per aquests projectes, “són els mateixos pobles els que han de conéixer i posicionar-se davant un projecte que pot canviar la fisonomia i forma de viure d’una manera irreversible”, apunten.
La multinacional petroliera Montero Energy no desisteix en el seu intent de cercar hidrocarburs a les comarques castellonenques, tot i el rebuig dels experts de la comissió de la Diputació de Castelló, que s’oposen frontalment en considerar que suposa greus riscos mediambientals. Però aquesta decisió no depèn de la Diputació de Castelló sinó del Govern autonòmic.
* Autora Elena Cívico des dels nostres amics de Nonada.es
* Autora Elena Cívico des dels nostres amics de Nonada.es
Cap comentari :