Crits de Justícia!, Justícia!, Consell dimissió!, Cotino dimissió! ... i molta gent, tanta que de nou es parlava de més que la primera gran concentració
Els familiars de les víctimes del metre van rebre el suport de nou de milers de valencians, la plaça plena i aquesta vegada amb més força racional demanant Justícia.
Cinc minuts de silenci que van seguir a unes paraules emotives de Rosa, la germana de la president de l'associació, que amb una balisa en la mà repetía que haver-la programat haguera sigut suficient segurament, per a haver evitat l'accident. 'No hi ha resignació per que era inevitable, sabem que amb la programació d'aquesta simple balisa haguera sigut suficient'.
Després dels agraïments les paraules clares d'Alfons Cervera que va nomenar al President Fabra com 'el sord que ha heretat la sordera del seu antecessor Camps i açò ho fa més còmplice si cap. Són aquests polítics els que ens embruten la democràcia i la plenen, dia si, dia també de brutícia, si no de delinqüència'.
Va demanar als grups d'esquerres als quals va recordar sempre presents en segona fila, sense protagonisme, en totes les concentracions de cada 3 de juliol, que passaren a primera fila i els demaná: i si abans del 2015, no dimiteix el govern de Fabra, en les pròximes eleccions; una vegada guanyeu i governeu, el primer acord ha de ser crear una vertadera Comissió per a Investigar, de fer-ho ací estarem per a felicitar-vos, de no fer-ho, ací estarem també per a recordar-vos el que heu de fer'.
L'acte no va estar exempt d'emotivitat, però ja no la de la primera concentració massiva després del programa Salvados; ara l'emotivitat s'havia tornat racionalitat i exigència. Els valencians van cridar en la plaça Justícia, Justícia! i van demanar la dimissió de Fabra, del Consell i moltes vegades de Cotino.
L'Associació de Víctimes del Metre va donar les gràcies i va demanar que després de set anys i 81 concentracions, la gent torne a la plaça a a recolzar-los 'fins que hi haja Justícia!. No pot ser que després del major accident de la història del metre, seguisca havent-hi Zero responsables'.
Les diferents actuacions que van donar suport a l'Associació van aconseguir distendir una poc l'ambient que va mantenir la plaça plena per més d'una hora.
Gent de tot tipus i edat. L'anècdota la de la senyora de 91 anys amb la seua pancarta demanant Justícia, ara dempeus ara asseguda, i de colp saltava de la cadira transportable amb els crits refermaven i s'alçava demanant la dimissió de Fabra i de Cotino. Els seus 91 anys, no li impedien raonar amb tots els seus 'conveïns' explicant-los molt lúcidament les raons per a demanar Justícia, les de la dignitat com a poble,
Castellers i moixaranga han honorat a les víctimes, Miquel Gil i Pablo Monleón han cantat.
 |
| L'associació fente els cinc minuts de silenci |
Cinc minuts de silenci que van seguir a unes paraules emotives de Rosa, la germana de la president de l'associació, que amb una balisa en la mà repetía que haver-la programat haguera sigut suficient segurament, per a haver evitat l'accident. 'No hi ha resignació per que era inevitable, sabem que amb la programació d'aquesta simple balisa haguera sigut suficient'.
Després dels agraïments les paraules clares d'Alfons Cervera que va nomenar al President Fabra com 'el sord que ha heretat la sordera del seu antecessor Camps i açò ho fa més còmplice si cap. Són aquests polítics els que ens embruten la democràcia i la plenen, dia si, dia també de brutícia, si no de delinqüència'.
Va demanar als grups d'esquerres als quals va recordar sempre presents en segona fila, sense protagonisme, en totes les concentracions de cada 3 de juliol, que passaren a primera fila i els demaná: i si abans del 2015, no dimiteix el govern de Fabra, en les pròximes eleccions; una vegada guanyeu i governeu, el primer acord ha de ser crear una vertadera Comissió per a Investigar, de fer-ho ací estarem per a felicitar-vos, de no fer-ho, ací estarem també per a recordar-vos el que heu de fer'.
L'acte no va estar exempt d'emotivitat, però ja no la de la primera concentració massiva després del programa Salvados; ara l'emotivitat s'havia tornat racionalitat i exigència. Els valencians van cridar en la plaça Justícia, Justícia! i van demanar la dimissió de Fabra, del Consell i moltes vegades de Cotino.
 |
| Molta gent, algúns molt coneguts |
Les diferents actuacions que van donar suport a l'Associació van aconseguir distendir una poc l'ambient que va mantenir la plaça plena per més d'una hora.
Gent de tot tipus i edat. L'anècdota la de la senyora de 91 anys amb la seua pancarta demanant Justícia, ara dempeus ara asseguda, i de colp saltava de la cadira transportable amb els crits refermaven i s'alçava demanant la dimissió de Fabra i de Cotino. Els seus 91 anys, no li impedien raonar amb tots els seus 'conveïns' explicant-los molt lúcidament les raons per a demanar Justícia, les de la dignitat com a poble,
Castellers i moixaranga han honorat a les víctimes, Miquel Gil i Pablo Monleón han cantat.
 |
| Alfons Cervera |
Cap comentari :