Conten les cròniques que al voltant dels anys 250 i durant les persecucions romanes contra els cristians, existiren dos prínceps d'origen persa i de noms Abdus i Sennes que es dedicaven a recollir els cossos morts dels martiritzats pels romans per donar-los soterrament. Com a l'emperador Deci no li agradava l'actitud mampresa per aquestes dues persones, va ordenar la seua detenció i davant la negativa a adorar els Deus romans, ja que la seua devoció a la fe de Jesucrist li ho impedia, va decidir enviar-los els lleons i en tot cas degollar-los. La tradició parla que van ser soterrats i anys després durant l'època de Constantí foren traslladats al cementiri Pontianus molt a prop de les portes de Roma.La devoció als Sants de la Pedra, nom amb què són coneguts Abdon i Senén, es troba bastant estesa per terres italianes i franceses, a l'Occitània i l’antiga Corona d’Aragó eren venerats com a patrons dels boters i de l’agricultura, ja que es tenen vinculats a ells i a les seues relíquies, una sèrie de fets miraculosos relacionats amb collites, tempestes, etc, sent especialment protectors de les pedregades. A l’antic Regne de València es tenen referències sobre el seu culte des del principi del segle XV. Hui dia, al llarg del País Valencià, són més de 40 les poblacions que els tenen com a patrons del món camperol dedicant-los festes per a honorar-los, diu una dita popular "Reseu als Sants de la Pedra, tingueu-los contents en tot; que està la gorgereta en l’aire, i si apedrega, ens fot". Bétera, Torrent, Simat de la Valldigna, Sueca, Castelló de La Ribera, Fuenterrobles, Picanya, Xàtiva, Ontinyent o Biar, són algunes de les moltes poblacions valencianes que el 30 de Juliol celebren o han celebrat fa anys festes a Sant Abdon i a Sant Senén, estenent-se per altres indrets d'Aragó, Les Illes i a Catalunya, on són també nomenats com Sant Nin i Sant Non.
Malgrat que el culte a aquests sants martiritzats al segle III es va anar estenent per les terres valencianes després de la conquesta de Jaume I, el desarrelament amb les nostres tradicions que sempre hem practicat els valencians ha anat fent que els Santets de la Pedra estiguin substituïts per "San Isidro" un personatge religiós aliè a la nostra terra i a la nostra cultura. Ja al segle XIV, altre valencià, l'universal dominic Vicent Ferrer quan va fugir amb celeritat de terres valencianes espolsant-se les espardenyes per a no arrossegar cap record dels seus conciutadans, pot ser que ja remugava com a bon valencià, que ho era, el deixar algun esdeveniment per a no ser oblidat. I clar amb la primera ocasió que va tenir ens va imposar la seua opinió de suport al candidat Ferran de Trastamara per donar solució a la successió de la Corona d'Aragó. Vicent Ferrer va estigmatitzar a tots els valencians preferint un infant de Castella enfront de Jaume II d'Urgell, besnét d'Alfons IV d'Aragó. Al 1412 i sense necessitat de reis Borbons que portaren exèrcits i Decrets de Nova Planta per acabar amb aquell Regne, el dominic valencià Vicent Ferrer va obrir l'aixeta perquè mai més alçarem el cap com a País diferent i diferenciat.
Cap comentari :