La gent està ocupant cases per desesperació

L'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans i l'article 47 de la Constitució espanyola garanteixen el Dret a l'habitatge. Però només en teoria. En la pràctica cada dia centenars de persones perden sa casa. Davant d'aquesta situació d'emergència social, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) es decanta per la desobediència.

Mitjançant la campanya 'Stop Desnonaments' la plataforma ha dut a terme concentracions davant les cases dels afectats impedint el pas dels agents judicials. Amb 'l'Escrache', els membres de les PAH disseminades arreu l'estat han assenyalat públicament als diputats que havien dit que votarien en contra de les tres mesures proposades en la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), és a dir, la dació en pagament retroactiva, el lloguer social i la moratòria de desnonaments. Una ILP que va comptar amb 1,5 milions de signatures i que va ser entregada al Congrés en febrer del 2013 i aprovada a tràmit.

Pau Llonch, de la PAH Sabadell, junt a Paco Cascant i altres representants de la PAH Camp de Turia. Foto: E.C.

La PAH allibera edificis

Però hi ha una campanya, engegada al 2011, que podria esdevenir en un futur pròxim un punt d'inflexió, s'anomena 'Obra social la PAH'. Pau Llonch, membre de la comissió de comunicació de la PAH de Sabadell i cantant d'At Versaris, va estar la setmana passada en l'Ateneu de Bétera parlant sobre aquesta i altres propostes i compartint experiències amb membres de la PAH València i la PAH Camp de Túria.

'L'Obra Social la PAH' persegueix la re-apropiació ciutadana d'aquells habitatges buits en mans d'entitats financeres, és a dir, "consisteix en reallotjar famílies en cases de gent desnonada i ocupar blocs buits d'entitats bancaries", explica Pau.

"No es tracta només dels blocs que hem ocupat a Terrassa, Sabadell, Cerdanyola o Girona (entre d'altres), que són set edificis ocupats col·lectivament i amb consciència on reallotgem a les persones en funció de l'emergència i les seues necessitats, la realitat ahí fora és dramàtica. A Sabadell hi ha 41 famílies comptabilitzades que ens han demanat ajuda. Hi ha un gran nombre de persones que estan ocupant per lliure i massivament els habitatges, persones que estan fotent potades a les portes dels pisos i entrant perquè no tenen lloc on viure. La gent està ocupant cases per desesperació".

"Si no hi hagués la PAH hi hauria un esclat social"

La voluntat sempre és la de regularitzar la situació, insisteix Pau. "Nosaltres comuniquem l'arribada dels nous veïns a la gent del barri, al banc i a les autoritats. Informem de que els nous inquilins volen pagar un lloguer social i els empadronem. No es tracta d'amagar aquestes persones, sinó de visibilitzar el problema, perque ells i elles estan patint una forma d'exclusió social".

L'objectiu de l'Obra social és triple. En primer lloc pretenen recuperar la funció social d'una habitatge buit per garantir que ningú no quede al carrer. En segon terme s'intenta aguditzar la pressió sobre les entitats financeres perquè accepten la dació en pagament. I en tercera instància es força a les administracions públiques a adoptar d'una vegada per totes les mesures necessàries per garantir el dret a un habitatge.

Edifici ocupat a Cerdanyola propietat de Caja Galicia i Catalunya Banc Foto: PAH

Pau assegura que entre els èxits de la PAH està aconseguir que la desesperació es transforme en un sentiment positiu. "S'ha de lluitar. Nosaltres intentem transmetre'ls que no estan sols, que la gent al seu voltant es preocupa per ells però que ells també s'han de preocupar pels altres". Perquè per davant la PAH és una organització "no assistencial, és a dir, t'has d'implicar per a solucionar el teu problema i deus col·laborar amb altres casos".

Europa ha declarat il·legal el procediment d'execució hipotecaria de l'estat espanyol. I ací mentre, apunta, s'està donant l'esquena a les demandes de la societat organitzada, en aquest cas als 130 nuclis que conformen actualment la PAH i als 1,5 milions de persones que signaren per a donar suport a la ILP. Perquè interessa que el debat siga que les PAHs són violentes, i no que estan condemnant a generacions senceres a la misèria, matisa. "La culpabilitat, la sensació de fracàs, els fills que se senten mal perquè els pares els avalaren. No fa massa la gent ho vivia en soledat. Hui contem amb molts casos d'èxit, molts desnonaments aturats. Cada dació en pagament que aconseguim és una victòria. Però també un fracàs, perquè estem celebrant que en 15 dies deus entregar les claus i marxar. I què troben fora? Rés. Les administracions locals estan col·lapsades, els habitatges d'emergència dels Ajuntaments estan cronificats, ningú surt d'allà. Si no hi hagués la PAH hi hauria un esclat social. La situació es molt dramàtica, i nosaltres anem apagant focs".

Per a aquest membre de la PAH Sabadell la gent reacciona amb un punt de ponderació increïble. "Que Rajoy diga que la inviolabilitat del domicili és sagrada, és pur sarcasme. Un tio que permet que s'estiga llevant la casa a centenars de famílies, que diu que violència és enganxar adhesius. Sembla que la inviolabilitat dels domicilis és només un dret dels diputats. Estan fent un ridícul estrepitós. La PAH hui té més legitimitat que molts partits polítics. Hi ha un marc legislatiu que ens empara, el dret a l'habitatge és constitucional i un dret universal reconegut. Si l'estat i els poders no estan garantint que açò passe, la gent haurà d'exercir l'auto-tutela per a fer-ho. Amb la campanya de l'Obra Social estem fent efectiu un dret humà."

br>

La PAH, pressió i desobediència

br> Des de l'any 2008 s'han ordenat més de 400.000 desnonaments a l'estat espanyol, proclamant-se 2012 com a 'annus horribilis' gràcies als 500 desallotjaments forçosos diaris que es practicaren. Milers de famílies s'han quedat sense casa i malgrat tot, deuen continuar pagant el deute.

Han passat quatre anys i a hores d'ara la ciutadania ja sap que aquestos no són casos aïllats. És un problema sistèmic, una qüestió política i un punt molest en l'agenda dels governants gràcies, en gran part, a la constant pressió exercida per la PAH. Un moviment social sorgit al 2009 que fomenta la desobediència civil, amb l'objectiu de canviar lleis injustes, i que defensa el dret a gaudir d'un habitatge digne.

Autora Elena Cívico dels nostres amics de Nonada