El context de la crisi està aguditzant les diferències entre les persones, segons es tinga la sort de tenir treball o no, però les dones son, dins d'aquesta diferència, les dones són les que l'estan notant més, per moltes raons, entre altres una tan taxativa com la que "s'està feminitzant la crisi". Són les xifres les que mostren que de nou és la dona la que està patint més aquesta crisi.
En aquest context, els grups de dones feministes, els sindicats i els partits progressistes estan convocant el 8 de març la ja clàssica manifestació, però que enguany té un caire molt més reivindicatiu. El manifest parla de la crisi, de la feminizaci´´o i ... a més com sempre, faran la festa que correspon
Festa del 8 de març a la Casa de la dona.
8 de Març 2013
C/ Pie de la Cruz, 10 - 2ª
Ja s’apropa el dia gran i com sempre la Casa organitza la festa. Enguany la festa serà molt peculiar perquè acomiadem juntes l’espai que ens ha acompanyat durant 17 anys.
La Casa de la Dona es trasllada a Russafa i convoca a totes les seues sòcies i amigues
Hem preparat bona música per a ballar i passar una nit especial. Esperem que la nit siga llarga i intensa "fins que el cos aguante"
La festa començarà a les 23. L’entrada serà lliure i la beguda a preus populars.
El manifest:
Estem en un context de crisi estructural econòmica, política, social i
institucional, i com part d’ella s’estan implantant un conjunt de
mesures que no són només una successió de retallades, sinó que suposen
un canvi de model planificat, una diferenciació qualitativa en tots els aspectes de la vida, és un canvi ideològic.
Aquest canvi de model afecta a l’economia (privatitzacions, reforma
laboral i de les pensions, així com de la negociació col•lectiva,
retallades de serveis públics que estan desmantellant l’estat de
Benestar…), però també a l’àmbit social i polític. En aquest context, el
paper i la concepció de la dona en la societat, les conquestes
assolides mitjançant la lluita, és un dels àmbits afectats. Podem afirmar que hi ha també una rearmament del model patriarcal, una nova volta de rosca.
Aquest canvi de model afecta de manera més cruel a les dones, no
oblidem que quan es desmantella l’Estat del Benestar, es desmantella el
costat feminitzat de l’Estat: educació, sanitat, polítiques socials,
atenció a la dependència, etc.
Cada vegada més es reflecteixen les desigualtats acumulades al llarg de tota la vida, que s’agreugen segons es compleixen anys
i està convertint-se en una amenaça real per a les dones de major edat
que han treballat al llarg de tota la seua vida en la casa, la cura de
la seua família, donant suport a negocis familiars i, no obstant això,
les seues pensions són baixes i es deriven del seu estat civil.
Si arriben a percebre una pensió pels seus anys de treball, aquesta sol
ser inferior a la dels homes, per diversos factors: les dones pateixen
la parcialidad, la temporalitat, la diferència salarial, la interrupció o cessament de la carrera laboral per cuidar de les criatures, familiars malalts o majors i una major tendència a ocupar treballs que els permeten conciliar.
Però a més les dones patim un atac feroç sobre la nostra salut i els nostres drets consolidats, com el dret a decidir sobre la nostra maternitat, sobre si volem ser mares, quan i com volem ser-lo. L’anunciada reforma de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs
per part del Ministre Ruíz Gallardón, retrotrau les dones als anys 70,
on la interrupció de l’avortament era clandestina i penalitzada. Aquesta nova regulació ve a satisfer a l’església catòlica misógina i al sector més retrògrad i feixista de la dreta espanyola.
També les taxes judicials són un obstacle més perquè
les dones denuncien davant la policia, encara que la denúncia dels
maltractaments no té cost, si ho té trencar l’últim llaç amb l’agressor
recorrent al divorci i repartir els béns del matrimoni serà ara més car
i, per tant, un obstacle perquè les dones víctimes de la violència
seguisquen avant amb els processos judicials, per això, divorciar-se,
fer una liquidació de guanys o interposar una petició de pensió
compensatòria serà més car.
És necessari que de forma sistemàtica s’eduque en valors d’igualtat
i es bandegen del sistema educatiu les actituds i els ensenyaments que
afavoreixen conductes sexistes, per a evitar les campanyes publicitàries
on les dones es venen com mer objecte sexual, com és el cas del Boddy Sushi, on es col•loca a una dona, sobre una taula, despullada on li omplen el cos de menjar com si es tractara d’una safata.
L’assassinat, violacions i mutilacions genitals a les dones
es mantenen en taxes insuportables. La violència de gènere, aquest
problema social, d’homes assassinant a dones i, cada vegada també a les
seues criatures, com a mesura per causar més dolor a les mares. Les
retallades econòmiques i socials repercuteixen directament en la
prevenció, la detecció i el abordage d’aquest terrorisme masclista.
Són necessàries mesures efectives de protecció per a les dones en
situació de maltractament i de les persones del seu entorn afectiu, però
també la inversió en xarxa assistencial, en prevenció i formació de tot
el personal que intervé en el procés i programes reals d’inserció
laboral, perquè només la independència econòmica les ajudarà
efectivament a eixir del cercle de la violència.
La llei del matrimoni igualitari, per fi és
constitucional; però encara queda molt per recórrer. El respecte des de
tots els àmbits de l’educació, legislatiu, laboral, sanitari ... a
qualsevol altra relació de parella que no siga l’heterosexual
que dicta la jerarquia eclesiàstica i els sectors més conservadors,
troba cada dia encara un munt d’obstacles per a poder arribar a la
ciutadania plena de drets, a la igualtat real.
L’ús d’un llenguatge misógin i sexista que invisibiliza les dones i ompli els mitjans de comunicació, les xarxes socials, i els llibres de text, està protegit per un club fruit del patriarcat com és la Real Acadèmia de la Llengua, que ho justifica com a arma per impedir un discurs igualitari i inclusiu.
Davant aquests atacs, MANIFESTEM:
No anem a consentir ni un pas arrere en els nostres drets. Les
mobilitzacions i marees violetes del moviment feminista són el nostre
crit organitzat. Ara més que mai visca la lluita feminista!
Visca, visca, visca la lluita feminista!
MOVIMENT FEMINISTA DE VALÈNCIA. 8 de març de 2013.
Cap comentari :