Taps per a Erik, solidaritat i reciclatge

Els últims mesos no han estat els millors per a les famílies amb membres dependents degut a les retallades, la manca d'ajudes i els impagaments. Però davant l'escepticisme generalitzat hi ha alguns exemples on la solidaritat i l'enginy han estat la solució a curt termini. És el cas dels pares d'Erik, un xiquet amb dos anys i Paràlisi Cerebral Infantil (PCI) que, si tot va bé, aconseguirà tenir un caminador gràcies al reciclatge de taps de plàstic.

A través del boca a orella i de les xarxes socials Jessica Navarro, la mare d'Erik, va començar a fer campanya, és a dir, a demanar a amics i a coneguts que recolliren tota mena de taps de plàstic. I així ho feren. Les guarderies s'implicaren, les escoles es llençaren a ajudar, també les comissions falleres i fins i tot alguns establiments ho feren també. Ella anava contant a la gent què necessitava i per a què ho volia i mentre, sense adonar-se'n, anava teixint una xarxa, un mapa de punts de recollida al seu voltant.

Dos mesos i una setmana més tard ni a sa casa, ni al garatge, ni al remolc cabia ni un tap més. En poc temps la família d'Erik havia recollit tres tones i mitja de tapadores de suc, xampú i detergent. Més de tres mil kilos de residus plàstics destinats a pagar l'aparell que Erik necessitarà d'ací un temps per aprendre a caminar, i que costa 12.000 euros.

Per cada tona que Jessica Navarro, la mare d'Erik, porta a Iber Resinas SL, aquesta planta de reciclatge de Vilamarxant ingressa en el compte d'Erik 250 euros. Els taps arriben des de molts punts de València, Torís, Montserrat o Aldaia i d'ahí van directes al cotxe de Jessica, al magatzem de sa casa i, per últim, a la planta de reciclatge. "Ni els treballadors de l'empresa s'ho creien, mai havien vist una resposta tan contundent", recorda amb un somriure.

Però el cas de Vilamarxant no és la norma, no és fàcil aconseguir que una empresa et pose tantes facilitats com aquesta, apunta la mare. Santiago Sanz, l'administrador de la planta, assegura que no podrien assumir comprar els taps a aquest preu si ho demanaren moltes famílies o associacions. Sanz diu que compren els material a les famílies pràcticament al mateix preu al que podrien adquirir-lo ja reciclat. I en aquest cas, encara s'ha d'enllestir la matèria primera per tal de poder transformar-lo, per exemple, en un test de plàstic. Això sí, als membres de l'empresa els agrada la idea de donar suport a aquestes iniciatives, i per això treballen en tres casos més similars al d'Erik.

Fins fa uns mesos la família Iborra i Navarro cobrava les ajudes a la Dependència, uns diners que destinaven íntegrament a cobrir les necessitats del xiquet. Però "deixaren de pagar-nos i ara hem de treure diners d'on siga i com siga". Les mares dels companys de guarderia d'Erik han ajudat a organitzar rifes benèfiques i estan pensant de fer festes i sopars per tal de continuar recaptant fons. Fins i tot Jessica s'ha llençat a fer i a comercialitzar pastissos sota la marca 'Dolcets per Erik', per tal d'aportar un granet de sorra més a la causa.

Són conscients de que "sense la solidaritat de la gent no hi hauria res a fer". Jessica conta que una veïna d'Aldaia emmagatzema els taps a sa casa, fins emplenar totalment l'habitació de la planxa. "Hi ha qui ens deixa la furgoneta per transportar el material fins a Vilamarxant, com és el cas de dues empreses de València, que a més sufraguen el cost del combustible. Mentre que les comissions falleres tiren una mà de forma totalment altruista recollint el material i els veïns, comerciants o restauradors van sumant-se a la iniciativa. Però aquest no és un camí de roses, la família d'Alba Ojeda, la xiqueta amb paràlisi cerebral i espasticitat severa de Torrent, no va poder assumir les despeses de recollida de taps per tot Espanya. Així que els pares decidiren desistir davant el que suposava el transport pel cost de la gasolina i el retard dels pagaments de l'ajuda de la Generalitat.

La de Jessica ja era una família solidària, ja havien col·laborat en campanyes d'aquest tipus abans de tindre al xicotet Erik. Sempre havien sigut conscients del que estaven patint les familes amb dependents al seu càrrec i "ves per on -comenta Jessica- ara ens ha tocat viure-ho a nosaltres".