El Govern va aprovar el decret que permet la llibertat d'horaris a les grans superfícies ubicades a Zones de Gran Afluència Turística (ZGAT) de ciutats com València. Associacions de xicotets comerciants i treballadors clamen contra una mesura que, asseguren, els perjudicarà, i que se suma a les envestides de la profunda crisi econòmica.
La periodista i escriptora canadenca Naomi Klein explicava al seu llibre 'La doctrina del shock' (2007) com governs d'ideologia neoliberal han aprofitat al llarg de tot el Segle XX les condicions més extremes per portar endavant mesures d'acord amb el seu model d'economia i societat. S'aprofita una situació extrema per aplicar reformes que, en altres condicions, la població no acceptaria, i que precisament han demostrat anar en contra de la mateixa població i a favor de grans corporacions i empreses. Especialment sagnants han sigut els casos de privatitzacions desastroses. Però aquesta doctrina ha mutat en moltes formes diferents.
Un d'elles és la que sospiten treballadors de les grans superfícies i les associacions de xicotets comerciants que s'ha aplicat amb la llibertat d'horaris en les ZGAT. Amb el país a la vora del col·lapse, una taxa d'atur per sobre del 25 % (28 al País Valencià), i pràcticament sis milions de persones aturades (més de 560.000 a la nostra autonomia), i el consum en clar descens (un 6,8% al País Valencià en 2012), es donaven les condicions prèvies per a que el Govern aplicara una mesura impopular. O no tant? Després s'analitzarà.
El recorregut de la mesura ha estat que el Govern ha permés que les grans ciutats determinaren Zones de Gran Afluència Turística (ZGAT) a les que hi hauria llibertat total per obrir les portes dels grans comerços tants festius com desitjaren. 362 dies a l'any. Durant molt de temps, diferents governs han jugat a ensenyar la pateta amb aquest tipus de bombes a la línia de flotació d'autònoms i xicotetes i mitjanes empreses, però mai s'havien atrevit a aprovar-ho. Fins ara.
A les ciutats s'han determinat Zones de Gran Afluència Turística (ZGAT) amb llibertat per obrir els grans comerços en dies festius
A València, Ajuntament i Generalitat han qualificat com zones ZGAT la Marina Reial i una part del Marítim, el centre de la ciutat, delimitat per les grans vies, l'entorn del llit vell del riu Túria, i una xicoteta illa als voltants del l'estadi del Llevant UE, el Ciutat de València, a Orriols. La mesura, d'entrada, ja no agradava als comerciants de barri, però encara ha caigut pitjor que s'ampliara a zones de dubtosa afluència turística com tot el riu o l'entorn d'un camp de futbol que només acull partits cada 15 dies.
"Esperàvem que l'Administració ens tractara amb més afecte, eixa és la veritat", explica Encarna Sanchís, presidenta de la Confederació de Comerciants i Autònoms de la Comunitat Valenciana (COVACO). Una organització que agrupa més de 200 associacions locals i gremials, així com diferents mercats municipals. "Són mesures que van a ofegar a molta PIME i a molts empresaris, mentre a altres formats de comerç, com les gran superfícies, se les mima. Han aprofitat la situació per portar endavant un canvi que ens va a perjudicar, més encara en el moment que estem, quan baixa el consum". Tot això explica que COVACO i les principals associacions del sector feren arribar una carta al conseller de Economia, Indústria i Comerç, Máximo Buch, expressant el seu malestar amb el canvi legislatiu.
En joc una estructura de ciutat
El que està en disputa amb els nous horaris comercials no són només balanços, llocs de treball, vendes i beneficis per a les empreses, siguen grans o menudes. Està en joc una estructura de ciutat i un model de comerç "de proximitat", com el defineix Encarna Sanchís. "No volem que el nostre comerç desaparega perquè és necessari per a la ciutat, per a que mantinga la forma que té, l'equilibri. És, a més, un comerç verd, ja que permet que la gent no haja d'agafar el cotxe per a comprar un litre de llet", explica la presidenta de COVACO, que presumeix de productivitat del sector que representa. "Segons les estadístiques, tenim la mateixa que el turisme o la indústria, però no se'ns tracta igual que a eixos sectors", es queixa.
Amb la llibertat d'horaris actual, quina via els queda als xicotets comerciants per competir amb les grans superfícies? "Podem obrir 362 dies a l'any, com faran ells, però ja ens podem anar oblidant de la conciliació de la vida laboral i familiar, per exemple. Diuen que crearem llocs de treball, però no és veritat. En la situació en la que estem, no podem contractar ningú quan mantindre la persiana oberta ja és quasi una heroïcitat. A més, el personal del comerç de proximitat ha de donar una atenció personalitzada i costa més temps i diners formar-lo; són llocs de treball de qualitat i especialitzats", conclou.
Els treballadors en peu de guerra
L'altra peça trencada de tot aquest procés són els treballadors de les grans superfícies, que han començat a patir en primera persona la llibertat d'horaris. Eva és una d'elles. Viu de molt a prop les condicions laborals de centres com El Corte Inglés, encara que ella no treballa directament per a aquesta empresa. Els nous torns de treball, conta, han provocat un ambient d'impotència, desolació i esgotament físic i psíquic en les plantilles.
D'entrada, venedors i venedores, i fins i tot caps de secció, han perdut dies festius. A canvi de què? Eva conta que a canvi de res. "Els donen un parell de dies lliures entre setmana, però ni tan sols hi ha compensació econòmica". Al marge queda la conciliació de la vida familiar. "Molts dels treballadors i treballadores són joves, amb nanos menuts, que no poden gaudir d'ells els caps de setmana", comenta.
Els nous torns de treball dels grans centres comercials han provocat un ambient d'impotència, desolació i esgotament físic i psíquic en les plantilles
Arran d'aquesta situació, ja s'han portat a terme mobilitzacions i protestes. I existeix por al que puga passar: "si l'empresa diu que has d'anar a treballar, has d'anar, i si no, et poden fer fora". Tot i això, les protestes no estan tenint el seguiment i la repercussió esperada: "hi ha xicotetes concentracions, però no acudeix molta gent. Pense que en general hi ha por o estan desmoralitzats perquè pensen que no hi ha res a fer".
Eva és ja una venedora veterana, i adverteix del retrocés que suposen les noves condicions laborals. "Estan provocant una tornada als pitjors temps, que es perden drets dels treballadors que han costat molt de guanyar. Abans no es consentia obrir diumenges, estem tornant a la situació de fa 30 o 40 anys, i això no es pot permetre", argumenta.
El pitjor de tot, comentem ja a punt d'acomiadar-se, és que el públic ha acudit a comprar els pocs festius en que s'ha pogut comprovar l'efectivitat de la mesura. "Gent de sabateria va vendre 2.000 euros un dels primers dies oberts. Això és moltíssim. I no és només que es treballe diumenge, és que, al ser menys gent, van de cul tot el dia. Si ningú acudira a comprar, no obririen…" es lamenta. I tanca l'entrevista amb l'anècdota d'un client que va telefonar l'altre dia a El Corte Inglés per preguntar si el diumenge podia anar a passejar el gos a les seues instal·lacions. La resposta va ser no. Però mai se sap què pot passar en el futur.
Autor Guillem Sanchis de NONADA
Cap comentari :