Ensenyant la llengua als Estats Units

Buscar-se la vida a l’estranger sembla l’única manera de trobar una oportunitat i potser la tenim més a la mà del que sembla. Als Estats Units es parlen 322 idiomes. El català és un d’ells. Mentre ací l’ensenyament de les llengües cooficials no provoca més que enfrontaments, a l’estranger hi ha qui es guanya la vida amb la seua docència.

La Universitat de Georgetown és un dels 19 centres universitaris d’Estats Units on es donen clases de català. Foto: Ehpien.

Anar als Estats Units a estudiar anglés i acabar ensenyant la teua llengua materna. Això és el que li ha passat a la periodista alacantina Paqui Lillo. Després d’assolir un alt nivell d’anglés i començar a estudiar una nova carrera, “buscava coses a fer i el primer que vaig pensar va ser que de segur que els catalans estarien organitzats. I efectivament, així és. Em vaig posar en contacte amb ells i encara que sóc d’Alacant m’acceptaren en el seu grup. La majoria són matrimonis mixtes d’americans i catalans, o catalans que treballen als Estats Units. L’associació va decidir oferir classes de català per als seus xiquets, ja que els pares no volien que se’ls oblidara i que pugueren aprendre’l també fora de casa. Em van demanar a mi per ser periodista i coneixedora de la llengua. Per descomptat, vaig acceptar”. Amb grups que, depenent d’una població flotant, poden variar en nombre dels set als 15 alumnes, conta Paqui que “cada lliçó és com una excursió familiar, alguns viuen a una hora en cotxe de distància, venen i passen el dia compartint una jornada de diversió mentre aprenen la nostra llengua”. Les classes solen ser en dissabte i s’imparteixen en funció de la demanda i de l’estació, ja que moltes famílies passen l’estiu a Espanya i l’hivern és dur climatològicament parlant, pel que paralitza l’activitat. Però no sols els catalans i els seus descendents tenen interés per la llengua a l’altre costat de l’Atlàntic. Fa tres anys que Alba Girons és lectora de català a la Universitat de Georgetown. Entre els seus alumnes, té estudiants d’Antropologia, Filosofia, Econòmiques, Lingüística o Història de l’Art, que trien el català com a assignatura complementària. “És interessant, sobre tot, el que passa després”, assegura Girons: “molts tenen intencions d’anar a Barcelona a fer un màster o un doctorat. És gent interessada en la nostra cultura i en la nostra societat. Són, en general, gent molt políglota, amb dos, tres o més idiomes i s’acosten al nostre, moltes vegades, després d’haver viatjat a Catalunya, al País Valencià o a les Illes, on han descobert que hi ha tota una cultura pròpia. Arribats a este punt, cal dir que el futbol també fa una mica”. Alba és de l’opinió que l’interés pel català sembla estar creixent als Estats Units: “Georgetown és una Universitat petita i ací les classes són petites, enguany tenim deu alumnes. Però, per exemple, quan la George Washington va ofertar català en el servei gratuit de llengües, va cobrir les 25 places. És una opinió molt personal, però últimament estem sortint molt a la premsa i això sembla que està despertant l’interés dels nordamericans”.

un curs d’inmersió de dos nivells.

A Georgetown s’imparteixen dos hores i mitja de llengua a la setmana. Són dos cursos, un d’introducció i un de nivell intermedi, amb una durada total d’un any. A més d’un altre de cultura. Alba s’admira: “Comencen des de zero, però avancen molt ràpidament. Tenen moltes ganes d’aprendre i, com que alguns ja parlen una llengua románica, progressen molt”. Avanços que tothom pot comprovar a la xarxa a través del seu bloc. Són gent motivada i estudien una llengua per fer-la servir. A la universitat, L’Hora del Café els dóna una ocasió extra. És l’hora de la immersió, un espai on es troben amb el català fora de les classes, en un ambient informal. Són sessions obertes a tothom, independentment de la nacionalitat i dels estudis. L’objectiu és l’intercanvi, poder xarrar i així continuar practicant i mantenir la llengua. Porter O’Neill és de Washington DC. Té 23 anys i ja ha fet tots els cursos de català que s’ofereixen a la Universitat. Necessita més, ja que podria optar per fer un doctorat de llengua i literatura catalana. Va viatjar a Barcelona per estudiar castellà, es va enamorar de la ciutat i va voler aprendre la llengua: “Desafortunadament, no és gens fàcil trobar classes de català als Estats Units. I és una llàstima perquè, per exemple, mai he aprés el subjuntiu! (…) Vaig fer el programa intensiu del Campus Universitari de l’Institut Ramon Llull a Mallorca i Andorra. Només després de tres setmanes de parlar català 24 hores al dia he pogut parlar-lo amb una mica de fluïdesa. Crec que la immersió total és l’única manera”.

Alba és en molts casos l’única referència idiomàtica que tenen els estudiants. A través de textos i cançons tracta que els alumnes coneguen les diferents variants de la llengua amb els seus trets característics, les diferents conjugacions i la varietat d’accents. Paqui és una alacantina ensenyant català a fills de catalans: “quan parle es nota que no sóc catalana, però ha sigut sempre molt suau, acceptant les diferències dialectals, culturals, d’accents… Ací els accents són molt variats i ningú no critica ningú”. Als Estats Units es parlen 322 llengües diferents. Una d’elles és el català, que actualment es pot estudiar a 19 universitats, quan a Espanya en són només 11 Mentre, a Espanya amb cada canvi de govern, el sistema educatiu pateix una nova reforma. L’avantprojecte de la LOMCE ha estat considerat des d’un principi com un atac al model d’immersió vigent de les últimes décades. Preveu que la llengua cooficial deixe de ser troncal per passar a ser específica, el que podria implicar una reducció de les hores lectives. Unes decissions que no contribueixen a afavorir la convivència entre llengües. No serien pocs els que se sorprendrien en assabentar-se que als Estats Units no hi ha llengua oficial. Segons un estudi de la fundació US English, als Estats Units es parlen 322 llengües diferents i el català és una d’elles. De fet, actualment es pot estudiar a 19 universitats, quan a Espanya en són només 11. La pròpia Paqui Lillo es va traure el nivell superior de català als EUA: “després d’acabar la carrera de Paralegal (semblant a Criminologia), em quedaven uns mesos lliures, per casualitat vaig trobar a Georgetown el departament de català. Dona la casualitat que tambe oferien els exàmens oficials de català. Com que mai havia aprovat els de la Junta Qualificadora, doncs vaig decidir preparar-me per a traure’m el certificat. I així va ser com em vaig examinar a Georgetown i el vaig aprobar”. En una època en la que anar a l’estranger a la recerca d’una oportunitat está deixant de ser una excepció per convertir-se en norma, un tret propi, el fet diferencial, pot obrir portes. Per a Lillo “va ser un descobriment pensar que la llengua que molts menyspreen, la llengua que de vegades és una càrrega per a pares i fills als col·legis, va ser la que em va donar l’oportunitat de treballar en un país fora del meu. Per cert, que és la Generalitat la que pagava a l’Associació i ella a mi. És molt agradable comprovar que és una eina útil malgrat el que alguns pensen”. Girons, per la seua banda, viu el lectorat com “un privilegi, és una feina molt agraïda. És difícil poder ensenyar català. Quan la llengua, que té els parlants que té i está en la situació en què està, está molt bé poder ensenyar-la a l’estranger. Vius una experiència interessant, ja que et dóna certa perspectiva, la vius amb normalitat. Fer açò és un petit luxe”.

Segons un estudi lingüístic de la fundació US English realitzat sobre el cens oficial de l’any 2000, l’àrea metropolitana de Montgomery County, a l’estat de Maryland, és la que concentra més ciutadans que es declaren catalanoparlants. Hi consten 165, tots de nacionalitat nordamericana. Per estats, és Califòrnia el que més en té: 360 parlants. Actualment, el català es pot estudiar a més de 150 universitats de tot el planeta.