Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió


Suscríbete y recibe las novedades
Correo:

Pots buscar

La Diputació aposta per València la Vella com a jaciment clau de l'època visigòtica

 



    Imagen

    El diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, amb l'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, els directors de l'excavació, Albert Ribera i Miquel Rosselló, i la directora del Museu de Prehistòria de València, María Jesús de Pedro, han visitat el jaciment de València la Vella per conéixer els avanços en l'excavació de l'època visigòtica, "un referent de la història patrimonial valenciana i una aposta estratègica per recuperar informació d'una època fins ara molt fosca" ha destacat el diputat de Cultura, Xavier Rius.

    El jaciment de València la Vella és conegut per fonts clàssiques i la seua excavació es va iniciar als anys setanta del segle passat de la mà de Carmen Aranegui i Gerardo Pereira, catedràtics de la Universitat de València. Des de 2015 i amb el suport econòmic de l'àrea de Cultura de la Diputació, començà el projecte d'excavació en extensió amb el recolzament del Servei d'Investigació Prehistòrica del Museu de Prehistòria de València. L'excavació ha estat dirigida pels arqueòlegs Josep M. Macias, Esperança Huguet, Miquel Rosselló, Francesc Rodríguez i Karen Fortuny, coordinats per Albert Ribera.

    "El jaciment de València la Vella correspon a una ciutat sense nom del segle VI, durant el regnat de Leovigild" explica el coordinador Albert Ribera, i totes les hipòtesis apunten a "una ciutat construïda en l'antiguitat tardana, coneguda com l'època obscura, un moment de transició molt desconegut, però que gràcies a este jaciment coneixerem millor", apunta el director Miquel Roselló. És per això que el Museu de Prehistòria de València dedicà una de les seues exposicions temporals al món visigòtic, comissariada per Albert Ribera, Esperança Huguet i Josep Maria Macias, com afirma la directora del Mupreva, Maria Jesús de Pedro.

    Actualment, el jaciment està excavat en un 10% de la seua àrea, que ocupa aproximadament 5 hectàrees i on, de moment, s'han identificat tres barris diferents i quatre edificis públics, encara que els estudis apunten a localitzacions amb més edificis.

    A la zona de darrere de la muralla, en la part occidental del jaciment, han aparegut dos grans sitges, molt a prop d'on se’n trobà una altra en 2018. Al seu interior s'han recuperat vàries ceràmiques en molt bon estat de conservació, que han donat el millor conjunt de vaixella recuperat fins ara del jaciment. A la mateixa zona, en campanyes anteriors, també es van identificar restes de fabricació de vidre.

    Les troballes d'esta zona sud-oest, amb un camp de sitges per emmagatzemar cereal i indicis clars d'activitat productiva, indicarien que seria un lloc centrat en afers artesanals i econòmics.

    Cap a la comprensió de l'urbanisme del jaciment

    Al centre de la part meridional es va excavar una trinxera allargada per conéixer la situació topogràfica d'esta nova àrea de treball. Els resultats, aparentment modestos, per l'única aparició de dos murs de maçoneria paral·lels, un d'un metre d'ample i l'altre de 60 cm, van ser molt interessants en l'àmbit de la comprensió general de l'organització urbanística i del sistema constructiu de la part occidental del jaciment, constituïda en l'actualitat per unes 2 hectàrees de terreny en pendent, dividit en tota una sèrie de bancals a cotes diferents. La meitat oriental, en canvi, de dimensions similars, forma un espai pràcticament pla. Entre ambdues parets hi ha una espècie de corredor que connecta directament amb una de les torres de la muralla. En relació amb els murs es van identificar anivellaments del terreny sobre la roca geològica. La seua part superior formava la superfície de circulació del període visigòtic.

    El mur més ample, que no casualment està al límit entre esta zona occidental més accidentada i l'oriental plana, deu ser la paret d'una ampla terrassa, planificada per a l'organització urbanística regular de l'assentament antic.

    El marge actual es va construir paral·lel, entre els dos murs descoberts i amb les pedres dels murs antics. Caldria suposar que la meitat occidental de València la Vella estaria formada per espais terrassats, cosa que ens parla d'una arquitectura i un urbanisme ben estructurats que, a hores d'ara, sols comencem a endevinar.

    Tags: , , ,

    Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

    Cap comentari :