El Govern valencià acaba de guanyar una batalla judicial que podia haver-li suposat un forat econòmic greu de ni més ni menys que 166 milions d'euros, a conseqüència d'un litigi amb l'empresa concessionària de l'autovia CV-35, l'única via gestionada com un peatge en ombra a tota la Comunitat Valenciana, pel qual l'Administració abona a l'empresa que ha executat la infraestructura un cànon durant una sèrie d'anys en funció del seu ús, és a dir, com més vehicles hi circulen més cobra la companyia, però si passa el contrari, també descendeixen els seus ingressos.
La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha desestimat el recurs interposat per l'empresa concessionària Autursa, propietat de Sacyr, en què reclamava que es declarara la inviabilitat del contracte i, en conseqüència, s'acordara l'adopció d'una sèrie de mesures amb l'objectiu de fer-lo pretesament rendible.
En concret, la companyia exigia dues mesures. La primera anava en el sentit d'eximir-los de l'obligació d'executar la segona fase de les obres previstes en el contracte subscrit (que incloïa el tram València-la Llosa del Bisbe i la variant nord de Benaguasil). En segon lloc, exigien un increment del cànon que li abona la Generalitat en les quantitats necessàries per a "reequilibrar" econòmicament la concessió.
En altres paraules, Autursa pretenia que l'Administració valenciana assumira la disminució d'ingressos estimada per l'empresa amb relació a la previsió que va fer l'any 2005 quan se li va adjudicar el contracte (acaba el 2041), a conseqüència de la disminució del trànsit d'usuaris de l'autovia experimentada a partir de l'any 2008.
L'empresa va argumentar que des de l'any 2008 i fins a l'any 2017 s'havia produït una disminució d'usuaris del 26,87%, fet que li havia suposat un minvament d'ingressos de 37,8 milions d'euros, en relació a les previsions que va fer en l'estudi de demanda que va presentar en la licitació pública en què va participar i va resultar adjudicatària del contracte, per la qual cosa reclamava de la Conselleria d'Obres Públiques que s'aprovara un augment de prop del 21% en les tarifes que tenia dret a cobrar de la Generalitat per usuari. Aquest increment, que s'hauria aplicat des de l'any 2018 fins al 2041, quan acaba la concessió, hauria suposat al Govern valencià un abonament extra de 166 milions d'euros.
En aquest sentit, l'empresa posava de manifest que aquesta situació li havia generat un endeutament superior a 140 milions d'euros, cosa que, segons argumenta, la porta a una situació d'insolvència que no pot sinó derivar en la resolució anticipada del contracte de concessió.
Una argumentació sorprenent tenint en compte que l'execució de l'autovia està pressupostada en 170 milions (manteniment inclòs) i el Govern valencià, en virtut del peatge esmentat, ja li ha abonat des de l'any 2005 un total de 179,7 milions d'euros. A més, des de l'any 2018 fins a l'any 2041 la previsió és que se li paguen 776 milions d'euros més (xifra que pot variar a l'alça o a la baixa en funció de la intensitat del trànsit).
La Generalitat es va oposar a aquesta pretensió sobre la base de la previsió continguda en el plec de clàusules que va regir la licitació del contracte, que establia expressament que el "concessionari assumeix el risc i la ventura de l'evolució de les condicions financeres del mercat al llarg del període concessional, de l'evolució del trànsit i de l'evolució dels residents a l'entorn de les vies objecte de concessió".
Igualment va manifestar, per oposar-se a les pretensions de l'empresa, que l'obligació d'executar la segona fase de les obres del contracte figurava en el contracte signat, i n'era una condició essencial, que la disminució real del trànsit sobre l'estimació que havia fet la mateixa empresa per a adjudicar-se el contracte en aquest període havia sigut de poc més del 16% (s'ha recuperat substancialment aquests últims anys) i que els càlculs d'usuaris previstos per a l'ús de la infraestructura viària havien sigut determinants perquè aquesta empresa haguera resultat l'adjudicatària del contracte, ja que, en cas d'acceptar-se la tesi de l'empresa sobre el dret a ser rescabalat per la disminució de l'estimació de trànsit prevista, l'adjudicatària hauria sigut una altra de les ofertes presentades a la licitació que havia fet estimacions d'evolució de trànsit en l'autovia més realistes.
Des de la Conselleria recorden a més que, després de diverses negatives a les peticions formulades per l'empresa perquè desistira de la previsió del contracte d'executar les obres previstes en la segona fase esmentada o perquè se suspenguera temporalment aquesta exigència, i després d'imposar a l'empresa una penalització de prop d'1 milió d'euros per haver incomplit la previsió del contracte de tindre concloses aquestes obres en tot cas el 31 de desembre de 2016 (decisió que ha sigut recorreguda i està pendent de resolució judicial), l'empresa va acceptar iniciar-les, cosa que s'ha materialitzat durant el 2019, i actualment estan en un estat d'execució avançat.
El Tribunal en la sentència desestima íntegrament el recurs, per la qual cosa la Generalitat continuarà abonant a l'empresa el cànon previst en el contracte signat, sense increments en atenció a l'evolució del trànsit fora de les previsions. Contra la sentència, no obstant això, és possible recurs de cassació davant la sala tercera del Tribunal Suprem o, si escau, davant la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
D'altra banda, la Generalitat igualment va desestimar el 2016 la reclamació formulada per aquesta empresa l'any 2013 perquè l'Administració assumira a càrrec seu els costos més elevats (estimats provisionalment en prop de 15 milions d'euros) que li havia suposat, sobre els previstos en la seua proposta per la qual va resultar adjudicatària de la concessió l'any 2005, l'abonament dels preus fixats pel Jurat Provincial d'Expropiació i pels tribunals per l'expropiació forçosa dels sòls ocupats per a la construcció de l'autovia esmentada, així com perquè se'ls eximira de l'obligació d'executar la segona fase de les obres previstes en el contracte subscrit. El TSJCV va rebutjar el recurs interposat per l'empresa contra aquesta decisió de la Conselleria mitjançant sentència de 13 de març de 2020.
Carlos Navarro Creativo Commons resistió, es
Cap comentari :