Riba-roja revela en un llibre de cuina que les elits visigodes ja menjaven en el S.VII tres voltes al dia productes de dieta mediterrània

L’Ajuntament de Riba-roja de Túria ha editat un llibre de la cuina que es realitzava durant l’època visigoda que serveix per recrear els costums, les tradicions, les relacions socials i el sistema econòmic al llarg del segle VII. El llibre ha estat escrit per Joan Clement, Jorge Morín, Isabel Sánchez i Albert Ribera amb al coordinació de la tècnica municipal de turisme Cristina Silvestre. 

Amb la base de la cuina i la gastronomia dels visigots com a eix fonamental, “Recetas visigodas” fa un repàs acurat d’una de les civilitzacions que es van assentar durant anys al segle VII a Riba-roja a partir de les excavacions arqueològiques que s’han portat a terme als jaciments de València la Vella i el Pla de Nadal, els dos espais que descriuen l’època d’esplendor del llegat visigot.

El llibre de Riba-roja recorre al llarg de les 23 receptes de què consta l’obra les vaixelles emprades pels comensals, els espais i menjadors on es realitzaven els dinars, els ingredients que serveixen per a cuinar, la procedència dels productes gastronòmics, les quantitats que s’hi menjaven o, fins i tot, les begudes que se solien beure durant els àpats per part dels comensals.

D’entrada, cal parlar-ne dels espais on tenien lloc els dinars, ben diferenciats entre les classes populars i les elits dominants. Així, els menjadors van passar a estar ubicats al primer pis dels immobles, com és el cas del Pla de Nadal de Riba-roja, el palau que el dux Teodomir va ordenar construir als afores de València amb una decoració formada per mobles, estoretes o llanternes de l’època.

Els menjars que s’hi solien servir tenien reminiscències romanes amb un ús d’espècies i productes locals, com els caragols, les carns cuinades en diverses modalitats  o els embotits, fruits dels animals que hi havia en funció de cada zona o de l’època. Les elits dominants completaven la seua dieta amb llebres, conills o perdius gràcies a la seua possibilitat d’anar a caçar. Cereals, forment o civada hi sovintejaven, la qual cosa els permetia elaborar pa o, fins i tot, la cervesa i, a més, consumien verdures i llegums. 

Els processos de producció permeten deduir que l’alimentació visigoda és el precedent del que hui dia es coneix com a dieta mediterrània. Amb tres menjars diaris, tècniques ben definides de cuina –torrat o guisat-, aliments de temporada i proximitat a l’espai vital i d’altres determinats procedents del comerç exterior n’eren els principals trets a Riba-roja de Túria. Això sí, s’hi diferenciava amb exactitud les elits i els més pobres a l’hora d’organitzar-ne els menjars.

De matí, l’anomenat “prandium” era el primer menjar de la jornada en què hi predominava els cereals, el “moretum” –un formatge per untar-, fruites assecades i d’altres de seques. Al migdia, era el moment de l’“admordium”, un dinar llarg i extens, amb entrants diversos, un plat principal a base de carn, peix o marisc, mentre els pobres ho reduïen a un únic plat principal de llegums i carns. El dinar es completava amb postres.

De nit, la “coena” era el moment final de la jornada i, per això, la començaven amb plats digeribles, líquids i lleugers. Continuaven amb plats de proteïnes com carn, peix o verdures i guarnició per acompanyar. En acabar, hi predominava la fruita fresca i de temporada, algun lacti, melmelada, fruites assecades i una espècia de flam. Els vins i les cerveses eren la beguda principal, a més d’algun suc.

L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha destacat “l’enorme esforç i la feina de totes les persones que han fet possible este llibre de receptes que serveix per conèixer millor la forma d’alimentar-se dels visigots, un precedent del que coneixem com la dieta mediterrània, alhora que serveix per promocionar i estendre el nom del nostre poble lligat a una de les civilitzacions més esplendoroses al nostre municipi”.