Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Suscríbete y recibe las novedades
Correo:

Pots buscar

Riba-roja revela en un llibre de cuina que les elits visigodes ja menjaven en el S.VII tres voltes al dia productes de dieta mediterrània


L’Ajuntament de Riba-roja de Túria ha editat un llibre de la cuina que es realitzava durant l’època visigoda que serveix per recrear els costums, les tradicions, les relacions socials i el sistema econòmic al llarg del segle VII. El llibre ha estat escrit per Joan Clement, Jorge Morín, Isabel Sánchez i Albert Ribera amb al coordinació de la tècnica municipal de turisme Cristina Silvestre. 

Amb la base de la cuina i la gastronomia dels visigots com a eix fonamental, “Recetas visigodas” fa un repàs acurat d’una de les civilitzacions que es van assentar durant anys al segle VII a Riba-roja a partir de les excavacions arqueològiques que s’han portat a terme als jaciments de València la Vella i el Pla de Nadal, els dos espais que descriuen l’època d’esplendor del llegat visigot.

El llibre de Riba-roja recorre al llarg de les 23 receptes de què consta l’obra les vaixelles emprades pels comensals, els espais i menjadors on es realitzaven els dinars, els ingredients que serveixen per a cuinar, la procedència dels productes gastronòmics, les quantitats que s’hi menjaven o, fins i tot, les begudes que se solien beure durant els àpats per part dels comensals.

D’entrada, cal parlar-ne dels espais on tenien lloc els dinars, ben diferenciats entre les classes populars i les elits dominants. Així, els menjadors van passar a estar ubicats al primer pis dels immobles, com és el cas del Pla de Nadal de Riba-roja, el palau que el dux Teodomir va ordenar construir als afores de València amb una decoració formada per mobles, estoretes o llanternes de l’època.

Els menjars que s’hi solien servir tenien reminiscències romanes amb un ús d’espècies i productes locals, com els caragols, les carns cuinades en diverses modalitats  o els embotits, fruits dels animals que hi havia en funció de cada zona o de l’època. Les elits dominants completaven la seua dieta amb llebres, conills o perdius gràcies a la seua possibilitat d’anar a caçar. Cereals, forment o civada hi sovintejaven, la qual cosa els permetia elaborar pa o, fins i tot, la cervesa i, a més, consumien verdures i llegums. 

Els processos de producció permeten deduir que l’alimentació visigoda és el precedent del que hui dia es coneix com a dieta mediterrània. Amb tres menjars diaris, tècniques ben definides de cuina –torrat o guisat-, aliments de temporada i proximitat a l’espai vital i d’altres determinats procedents del comerç exterior n’eren els principals trets a Riba-roja de Túria. Això sí, s’hi diferenciava amb exactitud les elits i els més pobres a l’hora d’organitzar-ne els menjars.

De matí, l’anomenat “prandium” era el primer menjar de la jornada en què hi predominava els cereals, el “moretum” –un formatge per untar-, fruites assecades i d’altres de seques. Al migdia, era el moment de l’“admordium”, un dinar llarg i extens, amb entrants diversos, un plat principal a base de carn, peix o marisc, mentre els pobres ho reduïen a un únic plat principal de llegums i carns. El dinar es completava amb postres.

De nit, la “coena” era el moment final de la jornada i, per això, la començaven amb plats digeribles, líquids i lleugers. Continuaven amb plats de proteïnes com carn, peix o verdures i guarnició per acompanyar. En acabar, hi predominava la fruita fresca i de temporada, algun lacti, melmelada, fruites assecades i una espècia de flam. Els vins i les cerveses eren la beguda principal, a més d’algun suc.

L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha destacat “l’enorme esforç i la feina de totes les persones que han fet possible este llibre de receptes que serveix per conèixer millor la forma d’alimentar-se dels visigots, un precedent del que coneixem com la dieta mediterrània, alhora que serveix per promocionar i estendre el nom del nostre poble lligat a una de les civilitzacions més esplendoroses al nostre municipi”.   




gallina tebdemir
pan ácimo

Tags: ,

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :